¿Com s'organitza l'agenda del Rei?

Relació entre el Govern i la Casa del Rei

El primer que destaquen aquestes fonts, que no volen aparèixer amb noms i cognoms, és que mai s’havia escenificat un desacord entre l’Executiu i la Casa del Rei d’aquesta forma. I això que hi ha hagut altres ocasions en què la Moncloa ha desaconsellat viatges o ha demanat canvis en els discursos redactats a la Zarzuela.

«No es va veure com un xoc quan [José María] Aznar va vetar la visita a Cuba [el 1998]», afirma un alt funcionari que va treballar a les ordres del rei emèrit i que recorda també diverses ocasions en què l’Executiu va demanar canviar algunes frases de «discursos importants» de Joan Carles. Normalment, diu un altre que va bregar amb l’agenda reial des de la Moncloa, el secretari general de la Presidència o el cap del Gabinet del president i el cap de la Casa del Rei resolen aquests problemes amb discreció i evitant sempre que la «topada» es conegui perquè no afecti el cap de l’Executiu i el Monarca. «Aquí és probable que la Casa del Rei s’hagi vist implicada per les ganes de filtrar la informació del poder judicial», afegeix l’extreballador de la Zarzuela.

Elecció d’actes

Les activitats del cap de l’Estat són el resultat de les desenes d’invitacions que rep directament i també dels actes als quals l’Executiu li proposa assistir perquè tingui interès polític o per, per exemple, donar un reconeixement a un sector econòmic en conflictes. Entre les primeres, l’encarregat d’escollir les que més convenen és el cap de la casa (en aquests moments, Jaime Alfonsín).

La direcció de l’Estat l’hi comunica al Govern (a Presidència o al ministeri del ram) i, «amb naturalitat» i «d’una manera rutinària», afegeix una altra persona clau de l’última etapa del regnat de Joan Carles, «prenen nota» i es van tancant actes. A més, l’Executiu decideix quin ‘ministre de jornada’ acompanya al Monarca. Qualsevol acte del Rei és ratificat pel Govern, no només amb la llum verda que en aquesta ocasió no va donar a l’acte dels jutges, sinó amb la presència d’un membre de l’Executiu al seu costat. 

Notícies relacionades

El Rei, a Lesmes: «M'hauria agradat ser a Barcelona»

El ministre Garzón acusa el Rei de «maniobrar contra el Govern» per haver trucat a Lesmes

Sense una explicació completa i oficial de per què Felip VI no podia anar a la cerimònia de Barcelona, un ex alt càrrec del Ministeri de l’Interior assenyala que ni quan «ETA estava forta i activa» es va arribar a anul·lar un acte per motius de seguretat. Altres fonts de l’Executiu indiquen això mateix, que no es pot adduir motius de seguretat perquè el Govern ha de garantir-la a tot el territori. «No tinc cap dubte que la decisió, si com sembla ha sigut del Govern, respon a alguna informació delicada d’intel·ligència que mai sabrem. Però segur que està justificada», assenyala un ex alt dirigent socialista de primer nivell. A la Moncloa no aclareixen les raons i apunten a un «curtcircuit» en la cadena de comunicació entre l’Executiu, la Zarzuela i el Consell del Poder Judicial. 

«Quan hi havia alguna cosa políticament sensible, en parlàvem i ho consensuàvem. La comunicació entre les dues institucions sempre va ser fluida», afirma l’antic col·laborador de l’emèrit. «És evident que, quan hi ha una discrepància, preval el criteri del Govern», afegeix un bon coneixedor dels engranatges del poder. Sembla que ara, com a poc, hi ha hagut interferències entre les dues institucions.