Els Mossos, en màxima alerta per disturbis després de la inhabilitació de Torra

Els Mossos d’Esquadra estan en nivell de màxima alerta per disturbis a Catalunya des del 24 de setembre. Una decisió que va prendre el gabinet de coordinació del Pla operatiu Minerva, que regula la disponibilitat d’agents antiavalots i que es va dissenyar per contenir els greus aldarulls desencadenats per la sentència del Tribunal Suprem (TS) contra els líders del procés, davant la imminent inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. Una sentència que s’ha confirmat aquest dilluns al migdia i que, a partir dels informes d’amenaces que elabora la Comissaria General d’Informació, pot desencadenar un escenari de protestes. 

En una instrucció interna, el comissari en cap, Eduard Sallent, va comunicar ahir dijous 24 de setembre tant a la Brigada Mòbil (Brimo) com a les diferents Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO) que els seus torns de treball i horaris habituals queden suspesos i que tots els agents antiavalots d’aquests dos nivells han d’estar disponibles per «maximitzar i garantir la seva capacitat de resposta». Els agents que no estiguessin treballant, a més, haurien de ser «localitzables» en els termes que estableix «la guàrdia no presencial». 

L’activació del grau de màxima alerta comporta també la previsió –també hipotètica– que creixin les protestes d’una manera sostinguda i es configurin escenaris d’ordre públic de la màxima complexitat durant diversos dies» com a possible reacció a la inhabilitació de Torra, una decisió que podria conèixer-se en les pròximes hores. O dies. 

Fonts policials aclareixen que totes aquestes mesures s’han pres malgrat que és complicat de preveure el grau de violència que assoliran les mobilitzacions degut, sobretot, a l’efervescència de la segona onada de contagis de Covid-19 i de les restriccions adoptades per contenir-la que prohibeixen per motius sanitaris les concentracions. 

Tornen les vigilàncies en seus judicials 

Sallent va enviar també el 22 de setembre una ordre a la Comissaria Superior de Coordinació Territorial (CSUCOT) perquè es reprenguin les vigilàncies de seus judicials. En la instrucció, el comissari en cap recorda que al llarg d’aquestes setmanes està previst que es publiquin sentències i resolucions judicials que «segurament provocaran respostes a tots els nivells i, alhora, un fort impacte emocional», en al·lusió no explícita a la de Torra però també a la sentència del major Josep Lluís Trapero. L’ordre es dona «en previsió i prevenció» que els edificis judicials es puguin convertir en objectius de persones que vulguin «expressar amb actes vandàlics el seu malestar». 

Per aquesta raó, Sallent ordena que hi hagi protecció policial permanent a les seus del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i de la Ciutat de la Justícia. També hi haurà efectius estàtics als jutjats de Balaguer, Berga, Cerdanyola del Vallès, Cervera, Figueres, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Martorell, Mollet del Vallès, Olot, Rubí, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Santa Coloma de Farners, Solsona, Tarragona, Tortosa, Valls, Vilanova i la Geltrú, Vic i les quatre audiències provincials. Per a la resta d’edificis, les vigilàncies seran dinàmiques, és a dir, les patrulles policials hi passaran de forma freqüent per davant per donar seguretat. 

De la redacció de la mateixa instrucció s’interpreta que destinar efectius a la protecció d’aquests edificis no respon aquesta vegada a cap ordre judicial sinó a una mesura de la mateixa cúpula de la policia catalana. Fa dos anys, el TSJC sí que va obligar els Mossos a dissenyar el polèmic dispositiu Toga que va suposar destinar una xifra molt elevada de patrulles de seguretat ciutadana a la vigilància d’aquestes seus. Una obligació que va delmar de forma notable –i durant un llarg període– els efectius disponibles per cobrir la resta de necessitats ciutadanes i que el tribunal va decretar després que alguns dels seus edificis patissin l’atac de grups de CDR que van abocar excrements de porc en els seus accessos. 

Talls a les carreteres

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Els Mossos també han previst que una de les formes que poden cobrar les protestes sigui en forma de talls a les carreteres. Per aquesta raó, s’han ordenat a les diferents regionals policials del territori que prestin «especial atenció» a les vies més sensibles a una possible obturació per part de manifestants i es detalla per a cada demarcació quines són aquestes en funció de la seva densitat de trànsit, presència de polígons industrials pròxims, peatges o connexions amb infraestructures crítiques com ports o aeroports.