El Govern obre un altre front amb el Poder Judicial i intenta frenar els seus nomenaments

Amb la polèmica per l’absència del Rei en l’entrega de despatxos judicials encara viva, el Govern ha obert un altre front amb el Poder Judicial. Amb aquest almenys l’objectiu és clar: mirar d’evitar els nomenaments de magistrats del Tribunal Suprem que començarà a fer el CGPJ en el seu ple d’aquest dimecres. ¿El motiu? Que l’òrgan de Govern dels jutges porta gairebé dos anys caducat. El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha sigut l’encarregat de verbalitzar els motius del Govern pels quals es va vetar Felip VI a Barcelona i de demanar al president del Tribunal Suprem i del Consell, Carlos Lesmes, que mantingui la paralització dels nomenaments.

Després d’una setmana deixant votar la pilota, Campo per fi va explicar a RNE el perquè del veto del Rei: «Per vetllar per la convivència» i no afegir «tensió» davant la imminència de la sentència d’inhabilitació de Quim Torra i la proximitat del tercer aniversari del referèndum de l’1-O, com havien avançat fonts del Govern a aquest diari. En la seva opinió, el responsable de la polèmica suscitada havia sigut el mateix Lesmes, per haver-se obstinat a posar una data de l’acte, el 25 de setembre, que segons el seu parer era inconvenient.

Paradoxalment, també va afirmar que és «imputable» a Lesmes, entén Campo, l’«extralimitació» de funcions, sinó a un Consell el mandat del qual va caducar fa gairebé dos anys, que arrossega una «descomposició» precisament per no haver sigut renovat. El ministre va aprofitar de nou per instar el PP que doni «compliment» a la Constitució i faciliti el recanvi en les institucions, algunes d'aquestes, i no només el CGPJ, penjades des de fa molt temps. 

El Govern omet que aquest CGPJ és de moment l’únic que ha procedit a paralitzar els nomenaments a l’espera d’un acord entre les forces polítiques que encara no s’ha produït. Per a Campo mantenir aquesta paralització seria una «mesura de recolzament a l’obligada renovació dels òrgans constitucionals». «Lesmes sabrà què ha de fer», va afegir.

Recolzament d’associacions

En paral·lel, l’Associació Lliure d’Advocats i Advocades (ALA) i la Comissió de Defensa del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona van emetre un crític comunicat per denunciar la «falta de legitimitat» del CGPJ per nomenar nous càrrecs i demanar que es tingui en compte que l’actual Congrés «recull una diversitat ideològica que no està reflectida» en la composició del CGPJ, escollit el 2013 quan governava el PP.

🔴DIRECTO | Juan Carlos Campo (@Jccampm) ministro de Justicia (@justiciagob), explica las razones por las que el Rey no viajó a Barcelona:

"Hubo un intento de que el acto se retrasara, pero el presidente [Lesmes] entendió que no [era necesario]"

▶ https://t.co/JeoxxEItls pic.twitter.com/0tevanJXhR

— Las Mañanas de RNE (@LasMananas_rne) 28 de septiembre de 2020

Al gener, el mateix Lesmes va decidir suspendre els nomenaments de càrrecs «en la confiança d’una ràpida renovació de la institució», però al maig va perdre les esperances en un acord entre el PSOE i el PP i va reprendre els tràmits. Per sorpresa, al juliol, l’òrgan de govern dels jutges va retirar cinc nomenaments discrecionals que havia d’aprovar el ple al confirmar l’existència de negociacions entre els grups parlamentaris.

Nomenaments pendents

Notícies relacionades

La setmana en què es va dinamitar la relació entre la Justícia i el Govern

¿Com s'organitza l'agenda del Rei?

Es tractava de converses discretes que no havien transcendit fins aquell moment, però a finals d’agost el PP va esborrar qualsevol possibilitat d’acord amb la Moncloa mentre Podem seguís en el Govern. En l’ordre del dia del Consell hi ha l’elecció de tres presidents de les cinc sales del Suprem.

En concret, el ple del CGPJ ha de debatre i votar aquest dimecres la provisió de tres places de magistrat de la sala penal del Tribunal Suprem (TS), així com les presidències del Tribunal Contenciós, Social i Militar d’aquest mateix tribunal.