Campo culpa Lesmes i admet que es va vetar el Rei per Torra i l'1-O

El Govern explica per fi les raons per les quals va vetar la presència del Rei divendres passat en l’entrega de despatxos judicials a Barcelona. Aquest dilluns ho ha fet, després d’una setmana deixant botar la pilota i quan el xoc amb el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és un fet. Perquè l’Executiu culpa el seu president, Carlos Lesmes, d’haver-se obstinat a posar una data de l’acte, el 25 de setembre, que segons el seu parer era inconvenient per la imminència de la sentència d’inhabilitació de Quim Torra i la proximitat del tercer aniversari del referèndum il·legal de l’1-O. Per «vetllar per la convivència». Perquè no era raonable generar «tensió» afegida. 

Va ser el mateix ministre de Justícia el que va aclarir els motius que van portar el Govern a prendre la decisió, després que ell mateix dijous passat parlés simplement d’un «paquet de raons», sense desgranar-ne quines. Ho va exposar a ‘Las mañanas de RNE’. Durant l’entrevista amb el periodista Íñigo Alfonso, Juan Carlos Campo va insistir que no hi ha xoc amb la Casa del Rei –no hi ha cap xoc en absolut»–, sinó amb el president del CGPJ i del Tribunal Suprem. 

El que va passar és que hi va haveruna «decisió» del Governde vetar la presència del Monarca a la capital catalana divendres passat perquè hi havia «raons» que «desaconsellaven» la seva presència en la cerimònia de lliurament de despatxos a la promoció de nous jutges. Per part del Govern, comja explicava EL PERIÓDICO, «hi va haver un intent» que s’ajornés la data de l’acte, i Lesmes, «que és qui tenia la competència [de fer-ho] va entendre que no». 

«És veritat que el Rei aquest any no ha anat [Joan Carles I es va absentar el 2006 i el 2013, tot i que en les dues ocasions va enviar al seu fill, el llavors Príncep], i crec que hi havia raons que qualsevol ciutadà pot entendre. No només ja per la idea de la seguretat del Monarca. No és allà l’accent, sinó en elements de la convivència», va relatar. ¿Quins, en concret? «La imminència de la sentència [d’inhabilitació contra Torra], la proximitat de l’1 d’octubre... El Govern té una obligació no només ja de vetllar per la seguretat, que per descomptat la té, sinó sobretot per la convivència. Si l’acte es podia fer uns dies després perquè no hi hagués aquesta tensió, ¿per què hem de generar una tensió? Res més», va reblar Campo.

   Ministre Campos: «No hi ha cap xoc amb la Casa Reial» 

La «descomposició» del Consell

El ministre també va recordar que Espanya viu un moment de fortes «restriccions» sanitàries per la segona onada de la Covid-19, i de fet a l’esdeveniment no van anar-hi més que vuit vocals del CGPJ (no els 20), no hi havia membres de la sala de govern, van faltar alumnes, només hi havia un president d’un Tribunal Superior de Justícia (s’havia convidat únicament a quatre)... «Cal sortir d’una tensió perquè bastants problemes reials tenim per a sobre incrementar-los amb això, però de vegades interessa posar aquests problemes per dissipar-ne d’altres», va dir. 

El titular de Justícia va admetre que «segurament sí» el Govern ho podia «haver fet millor». «Però en ocasions és igual el que expliquis. Moltes vegades l’esforç infatigable d’explicar no és atès», va insistir, i va recalcar que l’Executiu va instar Lesmes a ajornar l’acte a una data posterior. «Però ell ho havia decidit, és qui en e té la competència i ho ha fet».

🔴DIRECTO | Juan Carlos Campo (@Jccampm) ministro de Justicia (@justiciagob), explica las razones por las que el Rey no viajó a Barcelona:

"Hubo un intento de que el acto se retrasara, pero el presidente [Lesmes] entendió que no [era necesario]"

▶ https://t.co/JeoxxEItls pic.twitter.com/0tevanJXhR

— Las Mañanas de RNE (@LasMananas_rne) 28 de septiembre de 2020

El vicepresident segon, Pablo Iglesias, i el ministre de Consum, Alberto Garzón, van carregar molt durament contra Felip VI per «maniobrar» contra l’Executiu i per trencar la «neutralitat» política deguda. El responsable de Justícia, com va fer en altres ocasions, va recalcar que aquestes paraules són «fruit de la llibertat d’expressió», tot i que a ell no li agrada expressar-se mai així («les meves manifestacions són d’altres»). Campo va intentar en tot moment evitar la col·lisió amb la Zarzuela. Divendres, després de l’acte, es va saber que el Rei havia traslladat al president del CGPJ que li hauria agradat ser a Barcelona, una filtració que el Govern atribueix a Lesmes i que l’ha irritat sobre manera. Però el Gabinet de Pedro Sánchez es queda, va dir aquest dilluns el ministre, amb l’aclariment posterior de la Corona: va ser una trucada de «cortesia» en la qual no hi va haver «consideracions institucions» sobre l’acte que s’havia celebrat a l’Escola Judicial. Un altre ministre morat, Manuel Castells (Universitats), va seguir la línia de Garzón i Iglesias aquest dilluns i, a ‘La hora de La 1’ (TVE), va titllar d’«improcedent» la conversa del Monarca amb el cap del TS i va apuntar que la seva presència a Catalunya ha de ser «prudent» segons les circumstàncies. El titular de la Corona, va defensar, ha de ser sempre sotmès a les decisions polítiques» del Parlament i del Govern. «El sobirà és el poble, no el Rei», va remarcar.

No és «imputable» a Lesmes, entén Camp, l’«extralimitació» de funcions, sinó a un Consell el mandat del qual va caducar fa gairebé dos anys, que arrossega una «descomposició» precisament per no haver sigut renovat. El ministre va aprofitar de nou per instar el PP que doni «compliment» a la Constitució i faciliti el recanvi en les institucions, algunes d'aquestes  i no només el CGPJ, penjades des de fa molt temps. 

Havia informat aquest diari, el Govern no oculta el seu malestar amb Lesmes per cap altra raó: el ple del CGPJ del pròxim dimecres està cridat a reactivar alguns nomenaments de la carrera judicial pendents, després de mesos de suspensió. Fonts de l’òrgan de govern dels jutges indicaven a aquest rotatiu que la llei hi obliga, tot i que estigui en funcions, i de fet així s’ha procedit en anteriors ocasions. Ja esvan paralitzarles designacions al gener i el juliol, per l’expectativa d’acord. L’Executiu vol que aquesta congelació persisteixi. Paralitzar els nomenaments, va dir Campo, seria una «mesura de recolzament a l’obligada renovaciódels òrgans constitucionals». «Lesmes sabrà què ha de fer», va afegir. La Moncloa respecta la decisió que adopti el CGPJ, però li llança un avís clar i li manifesta la seva disconformitat. «El Consell és fruit d’aquesta descomposició de dos anys. ¿Que no és culpa seva? No ho és, però evidentment [Lesmes] ha de mesurar els seus actes, perquè tenen incidència, i és bo que entre tots recolzem la regeneració democràtica, que és el que suposa la renovació institucional.» 

¿Reforma de la LOPJ?

Campo va deixar la porta oberta a una reforma de laLlei Orgànica del Poder Judicial(LOPJ) per rebaixar les majories per a l’elecció dels vocals del CPGJ jutges (12 dels 20), que ara mateix és de tres cinquens (els altres vuit, que són juristes, han de tenir aquest recolzament perquèho exigeix la Constitució), tot i que va afegir que tot canvi legislatiu ha defer-se «amb serenitat», i no fruit d’un «brot de calor», de manera que si es fa un pas en aquest sentit haurà de comptar-se amb els «informes pertinents», obrir un «debat parlamentari» ampli i amb tots els actors implicats. Aquesta reforma permetria al Govern renovar part del CGPJ sense el concurs del PP, que es nega a procedir al relleu en un òrgan bàsic de l’Estat. També s’obre que la nòmina de candidats que arribin a les Corts sigui més reduïda (avui són entorn de 40-50), de tal manera que els grups tinguin menys opcions i s’ajusti més l’elecció a la voluntat dels magistrats. 

Dimecres passat, el ministre va anunciar al Congrés que arrencaria aquesta setmana la tramitació dels indults als condemnats del procés, una cosa per la qual l’oposició l’ha fustigat en els últims dies, i s’ha donat per fet que finalment es commutarà la pena. «Dir això és no creure’s l’Estat de dret», va afirmar Campo. «Cal ser arrogant per dir que li importa un rave el que digui el tribunal sentenciador, la fiscalia i els actors perjudicats. Em sembla un exercici molt censurable. Això és devaluar l’Estat de dret», va retreure a l’oposició. 

Notícies relacionades

La setmana en què es va dinamitar la relació entre la Justícia i el Govern

Casado acusa Sánchez d'utilitzar la pandèmia a Madrid amb finalitats polítiques

La resolució dels expedients, va insistir, «no està ni entrevista», perquè «el que va passar [a Catalunya, a la tardor de 2017] va ser molt greu», i d’aquí la condemna del Tribunal Suprem. De manera que l’únic pas fet és el primer, el d’iniciar la tramitació, i «l’absolutament aberrant» seria no fer-ho. Perquè hi ha 2.000 peticions anuals d’indult i se’n resolen entorn de 4.000, cosa que indica que hi ha un «gran volum de retards» perquè les tramitacions, a més, «no són curtes». 

Respecte al xoc amb la Comunitat de Madrid per la pandèmia, Campo va ser prudent. Va reiterar que encara hi ha una «oportunitat» d’acord, d’una «acció conjunta» entre les dues administracions, per això va preferir no avançar què passarà si el Govern regional continua desatenent les recomanacions de Sanitat. «Avui és un dia molt important i esperem veure la llum», va apuntar, indicant de manera temptativa que l’Executiu no esperarà gaire més. Si l’acord no és possible, el Gabinet de Sánchez «està preparat per al que faci falta», va afegir, sense precisar si es recorrerà a l’estat d’alarma o del decret de nova normalitat o fins i tot de la llei general de salut pública, els instruments que ha estudiat Sanitat en aquestes últimes hores per al cas en què li toqui prendre el control sanitari de Madrid.