El Suprem confirma la inhabilitació de Torra per desobeir «de manera obstinada» la JEC

El Tribunal Suprem ha confirmat la inhabilitació a la qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar el president de la Generalitat, Quim Torra, per negar-se a retirar una pancarta a favor dels que considera presos polítics, malgrat que l’hi havia ordenat la Junta Electoral Central per garantir la neutralitat dels edificis públics durant la campanya de l’abril del 2019. La sentència declara que va desobeir conscientment i de manera «contumaç i obstinada» l’òrgan constitucional que vetlla per la neteja dels processos electorals.

La sentència ha suposat que Torra perdés la presidència de la Generalitat gairebé de manera automàtica, perquè el TSJ català ha procedit a executar la resolució en temps rècord, cosa que el veta per a «l’exercici de càrrecs públics electius, ja siguin d’àmbit local, autonòmic, estatal o europeu», així «com per a l’acompliment de funcions de govern».

La precisió la justifica el tribunal en què quan la desobediència es comet en un càrrec públic «constituiria una burla al respecte que els esmentats ciutadans deuen al bon funcionament dels poders públics que la pena d’inhabilitació es limités a aquest càrrec i permetés al condemnat continuar cometent aquesta classe de delictes en un altre d’anàleg, fruit directe o indirecte d’unes eleccions polítiques.»

La resolució, esgrimida pel Govern com a principal raó per la qual va vetar la va presència del Rei en l’entrega de despatxos a Catalunya divendres passat, ha sigut dictada per unanimitat. Són 133 pàgines en les quals el Suprem, de forma pedagògica, recorda que «l’Estat es vertebra d’acord a un sistema d’equilibri de poders en el qual la legítima acció de govern [...] és controlada pel poder judicial». També té cura de centrar la qüestió: el motiu del recurs «no és l’exhibició de determinats símbols o pancartes d’una determinada opció política, sinó la seva utilització en períodes electorals, cosa que desobeïa el que havia disposat la JEC, que, en l’exercici de les seves funcions, va prohibir la seva utilització».

Cap dret vulnerat

La Sala remarca que els acords de la JEC no van vulnerar els drets a la llibertat ideològica i la llibertat d’expressió de Torra, que, «com a ciutadà, és lliure de realitzar manifestacions o actes que reflecteixin la seva identitat política», però «el motiu és la desobediència de les ordres reiterades d’un òrgan constitucional que té com a funció garantir la transparència i neteja dels processos electorals», «que exigeix la neutralitat dels poders i administracions públiques» perquè «el ciutadà pugui, amb absoluta llibertat, sense interferències de cap poder públic, decidir els termes i l’abast de la seva participació política». 

Tampoc veu vulnerada la seva inviolabilitat parlamentària, perquè no se’l va jutjar per unes afirmacions o un vot i «en tot moment, anteriorment, durant i després del judici oral», no va negar «la seva negativa a complir les ordres de la JEC», cosa que va fer amb una «contundent, reiterada, contumaç i obstinada resistència a acatar un mandat investit d’autoritat i dictat conforme a la legalitat», conclou el tribunal. 

Sense cap error

De fet, per al Suprem, ho va fer de manera «conscient» i amb «una disposició anímica inequívoca de contravenció», perquè en lloc de retirar els llaços grocs els va substituir per uns altres de blancs creuats per una banda vermella. Ni tan sols pot parlar-se d’error, perquè Torra és escriptor i advocat, i va comptar amb diferents informes dels serveis jurídics de la mateixa Generalitat per saber que estava desobeint.

Notícies relacionades

Inhabilitació de Quim Torra: què podrà i què no podrà fer el Govern

Quim Torra, inhabilitat: Última hora en DIRECTE

El tribunal fa seu el criteri del TSJC i de la Fiscalia sobre la competència de la JEC per donar ordres al president d’una comunitat autònoma, perquè la llei orgànica de règim electoral general li atribueix, durant el període electoral, la capacitat per «resoldre les queixes, reclamacions i recursos» que es produeixin per incomplir-la, que explica que Ciutadans hi acudís davant l’existència de llaços grocs en edificis públics catalans.

Entre els abundants arguments de la defensa de Torra figurava també una suposada pèrdua de la imparcialitat del president del TSJC per no tractar-lo durant el judici amb «els honors i tractaments propis d’un càrrec com a president de la Generalitat». El Suprem li recorda que un judici no «es regeix per cap norma protocol·lària, sinó per les lleis processals», i afegeix que el tractament per a tots els acusats només obliga a tractar-los amb respecte.