Torra deixa la presidència amb un últim servei a Puigdemont

Quim Torra va deixar la presidència com la va assumir: fent de vicari del seu antecessor, Carles Puigdemont, i cridant els catalans a unes noves eleccions plebiscitàries, a una «ruputura democràtica, pacífica i desobedient». Un discurs inflamat que ha culminat amb la seva sortida del Palau de la Generalitat el dia en què el Suprem ha sentenciat que la inhabilitació del TSJC per haver penjat pancartes independentistes en període electoral era ferma.

Torra ha deixat de ser president poc abans de les cinc de la tarda i tot semblava anar sobre el guió ja previst entre JxCat i ERC, que han ultimat el pacte per a la gestió d’un Govern interí de quatre mesos. Però el contundent to fet servir per Torra al Palau de la Generalitat després d’una reunió amb el Govern que ja no presideix, va generar incomoditat a ERC, els seus socis, el líder dels quals fora de la presó, el vicepresident Pere Aragonès, assumeix ja bona part de les funcions.

Torra ha dedicat els seus dos últims actes a la investigació universitària i al sector dels discapacitats. I, després d’haver rebut la notificació d’un funcionari del TJSC –vestit de manera bastant informal– al Palau, ha convocat un últim discurs en què no s’ha acarnissat tant amb la sentència que l’acabava d’apartar del poder com en un missatge en clau netament preelectoral que ha sorprès ERC. El missatge no ha sigut cap altre que el de la «confrontació intel·ligent» de Puigdemont, expressat en termes molt similars: «Preparem-nos per la ruptura democràtica, pacífica i desobedient», va proclamar. Un «preparem-nos» que va sonar com el missatge del seu antecessor en el multitudinari míting de Perpinyà el 29 de febrer.

Torra no ha fet cap altra cosa que reivindicar-se i fer entendre que, si hagués sigut per ell, hauria anat més enllà en el desafiament independentista. Una cosa que ja va assajar en una entrevista el dia abans a Vilaweb en què fins i tot es va queixar que els Mossos i els interventors limiten les possibilitats del sobiranisme.

Dards a Torrent

El ja expresident ha llançat dards indirectes a ERC quan ha citat la decisió del Parlament de no publicar les resolucions contra la monarquia –decisió avalada pel seu president, Roger Torrent– i ha demostrat clarament el to no només humà sinó electoral de la seva intervenció quan ha demanat explícitament que els comicis es converteixin en un nou «plebiscit» i en un nou mandat que ratifiqui l’1-O, cosa que els seus ja exsocis no subscriuen. «Una cosa és el repte del 50% i, l’altra, el plebiscit», va assenyalar una font republicana. Una altra veu ha lamentat que JxCat i Torra haguessin barrejat, «de nou, país i partit».

També es va espolsar les peticions de tota l’oposició i d’ERC perquè convoqués eleccions abans de ser inhabilitat, perquè això hauria reduït el temps d’interinitat. El ja expresident ha dit que la responsabilitat d’anar a eleccions és dels tribunals espanyols, que ha fet dependents de l’Estat, en el qual, segons el seu parer, pesa més la set de «venjança» que les conseqüències de la «provisionalitat» que ara s’obre. Una provisionalitat que podria haver-se reduït amb una cita a les urnes que el mateix Torra tenia prevista i anunciada al gener.

Notícies relacionades

Els lletrats del Parlament marquen el camí de Torrent

El Suprem confirma la inhabilitació de Torra per desobeir «de manera obstinada» la JEC

El to del president inaugura una llarga precampanya en què els dos grans pols independentistes seguiran la pugna malgrat que aquest mateix dilluns es tancaven detalls del pacte –que consta per escrit– entre tots dos perquè la interinitat del Govern fins a les urnes es faci sense esgarrapades. No serà fàcil, però s’ha acordat que el president substitut comparteixi protagonisme amb els consellers en els actes públics, no pronunciï el discurs de Nadal i que es pugui actuar en un mode d’«alto el foc» que, tenint en compte el discurs de Torra, no serà fàcil de mantenir.

Més enllà d’aquestes batalles, l’independentisme ha acompanyat Torra contra la decisió judicial. Entitats com el FC Barcelona i la Taula del Tercer Sector Social també van sortir en recolzament d’un Quim Torra que va accedir al Govern sense tenir-ho ni de bon tros previst, en un context d’extrema polarització independentista, sense un partit al darrere ni una majoria parlamentària sòlida, sense experiència política, i que ha decidit pilotar la nau fidel al seu antecessor i al seu discurs. I que abandona reivindicant-se malgrat una gestió criticada dins i fora del seu espai natural, l’independentisme.