ERC descarta afegir-se al marc plebiscitari plantejat per Torra

Una altra veu republicana assevera que, si Torra hagués convocat les eleccions, en lloc de deixar que fos el Tribunal Suprem el que marqués el ‘tempo’ electoral a Catalunya, la carta plebiscitària s’hauria pogut jugar «com a reacció democràtica a la inhabilitació». Però no ha sigut així.

En ‘Tornarem a vèncer’ la dupla dirigent republicana va marcar el camí sense titubeig. No havent arribat mai al somiat 50%, l’independentisme es troba en una fase «resolutiva», sinó «acumulativa». Un marc ben diferent al de les eleccions del 2015, quan després del 9-N, es va dibuixar un full de ruta que conduïa a la independència en 18 mesos. O, sense anar més lluny, al de la tardor del 2017. Una altra cosa és que l’independentisme fracassés estrepitosament quant a la ponderació de forces.

Acumulació versus resolució

Ara, ERC considera que obtenir per primera vegada un 50% en el global català i no superar, amb sort, el 30% en zones de l’àrea metropolitana no els atorga ni el mandat democràtic ni la força popular per a un nou «xoc amb l’Estat». Això sí, anhelen aquest 50%, encara que sigui per no haver d’escoltar, de nou, Pedro Sánchez, al faristol del Congrés, asseverar que l’independentisme no representa ni la meitat dels catalans. La resposta en aquests casos sempre és la mateixa: «Això només es pot comprovar en un referèndum, no en unes eleccions legislatives i, menys, amb la crisi sanitària, social i econòmica assolant Cataunya», reflexiona un republicà.

Tampoc va passar desapercebut al carrer de Calàbria (on s’emplaça la seu d’ERC) que Torra es va limitar a repetir una idea exposada, al mateix matí, per la vicepresidenta de Junts, Elsa Artadi. «Ho confonen tot. País i partit», es lamenta una font d’Esquerra

El retorn de la llista única

L’anàlisi que fan els republicans és que l’apel·lació al marc plebiscitari obeeix a una intenció de Carles Puigdemont d’arremolinar al seu voltant la major part de l’independentisme. ¿Un nou #PressingERC per aconseguir una llista única? És possible, però a Calàbria no es mostren excessivament preocupats perquè en els últims episodis electorals han aconseguit esquivar l’esmentada pressió. Sí que pensen, no obstant, que una pressió patriòtica de Junts cap a ells pot obeir a un intent per arrossegar el PDECat al pacte electoral amb Junts. Més o menys com en anteriors ocasions en què la postconvergència va apel·lar a la unitat formal a ERC i CUP, però sabent que el seu únic objectiu eren els republicans.

Notícies relacionades

Torra deixa la presidència amb un últim servei a Puigdemont

El Suprem fulmina Torra i la legislatura catalana

Es pot recordar que el PDECat manté els drets electorals de la coalició de Junts per Catalunya i que si el nou partit de Puigdemont desitja tant els espais de propaganda electoral gratuïts, com la presència als informatius i el debat de TV-3, ha de, sí o sí, tancar un pacte amb David Bonvehí.

Hi ha encara un altre motiu d’ERC per descartar el plebiscit. I és la creença que aquest plantejament, sigui o no amb una acumulació de forces en una llista, pot encoratjar i concentrar el vot no secessionista. Una situació que ja es va viure el passat 21-D quan Ciutadans es va convertir en la referència no independentista, acumulant el vot fins a guanyar els comicis, tot i que el secessionisme obtingués la majoria absoluta.