La Moncloa no publicarà el cessament de Torra en el BOE

Llevat d’una sorpresa, el cessament de Quim Torra com a president de la Generalitat no apareixerà al Butlletí Oficial de l’Estat. El Govern de Pedro Sánchez remarca que no és necessari perquè així a més l’hi indica l’Advocacia de l’Estat —seria una «mera formalitat»—, perquè la sentència del Tribunal Suprem, que li va ser notificada al dirigent independentista a través del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), és executiva i, per tant, no requereix cap ratificació posterior. 

La necessitat (o no) de publicació en el BOE de la destitució de Torra no s’ha convertit en una (rara) font de discrepància entre la Generalitat i l’Executiu central. Perquè es barregen el dubte legal i la qüestió simbòlica. El Govern es va dirigir aquest dimarts al Govern perquè li comuniqui «la previsió de publicació del reial decret de cessament» del ja expresident.

El Consell Executiu sostenia que aquest pas, i la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), és preceptiu perquè la maquinària que desemboqui en unes noves eleccions autonòmiques es posi en marxa. Més encara, creia necessari que la inhabilitació consti en el BOE perquè el Govern es reuneixi i aprovi el decret de substitució que formalitzi la condició de l’actual vicepresident, Pere Aragonès (ERC), com a president interí. La rúbrica cerca que es doti de la «màxima seguretat jurídica» a les «pròximes actuacions del Govern», va informar la Generalitat en un comunicat. 

L’escrit de l’Executiu català va rebotar en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres d’aquest dimarts. La portaveu, María Jesús Montero, va informar que l’Advocacia de l’Estat estudia si és «imprescindible o legalment necessari» publicar el cessament de Torra en el BOE. Però els serveis jurídics ja han resolt i determinat que no fa falta. L’expresident, van apuntar de seguida a la Moncloa, «ja està inhabilitat» pel Suprem i per tant cessat». No fa falta fer més, van concloure. 

«No condiciona la resposta»

Això ho avala l’informe de l’advocada general de l’Estat, Consuelo Castro, de sis pàgines i a què ha tingut accés aquest diari [aquí en PDF]. És molt clar al respecte i no deixa ombra de dubte. Argumenta que la mateixa llei catalana de la Generalitat i del Govern distingeix entre les causes de cessament del president per canvi de legislatura, per moció de censura o qüestió de confiança o per dimissió d’aquells supòsits en els quals sobrevé la incapacitat permanent del cap del Govern, la seva defunció o una condemna penal ferm que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics.

«Per l’assenyalat, no es considera necessari que hagi de publicar-se al BOE un reial decret de cessament del president inhabilitat ja que la inhabilitació és ja efectiva des del moment mateix de la fermesa de la sentència». El document reconeix que el BOE sí que recull nomenaments i cessaments de presidents autonòmics, com es fa amb els ministres i els alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat. No obstant, «el fet és que cap dels cessaments fins ara produïts han sigut conseqüència d’una inhabilitació declarada per sentència penal ferma», sinó per les causes automàtiques de cessament. Aquests precedents, diu el text, no han de «condicionar la resposta» que ara hagi d’oferir-se respecte a Torra. 

En aquest cas, segueix l’informe, la publicació del cessament al BOE «no resulta necessària perquè desplegui els seus efectes» i, al no ser necessària, «constitueix una mera formalitat que no en condiciona en forma alguna» les actuacions que hagin de fer a partir d’ara els poders públics catalans. 

L’Advocacia de l’Estat recorda a més que la interlocutòria del TSJC que es va entregar a Torra va fer que en aquell mateix moment s’executés la sentència del TS i perdés la seva condició de president a l’instant. A més, aquesta resolució del TSJC comunica la inhabilitació de Torra a Aragonès perquè pugui posar en marxa el mecanisme de substitució interina. També se li va notificar al president del Parlament, Roger Torrent (ERC), i a la delegada del Govern a Catalunya, la socialista Teresa Cunillera. Aquesta actuació del TSJC confirma, conclouen els serveis jurídics de l’Estat, que la sentència es va fer efectiva a l’instant sense necessitat que fos publicada al BOE. 

«La impossibilitat que el president inhabilitat continuï actuant com a president de la Generalitat existeix des del moment mateix de la fermesa de la sentència i, per això, el mateix òrgan judicial que l’ha dictat s’assegura que això sigui conegut pels qui poden activar la seva suplència», conclou el document. 

Des del Suprem, s’apuntala la versió de l’Executiu: les seves sentències són fermes i executives des de la seva notificació, per la qual cosa no és necessària la seva publicació ni en el BOE ni en el DOGC, informa Ángeles Vázquez. 

JxCat en discrepa. La seva portaveu al Congrés, Laura Borràs, va assegurar que aquest tràmit és necessari. Pedro Sánchez i Felip VI, que segons el seu parer han de firmar la inhabilitació, «presumeixen de l’imperi de la llei però no compleixen el que és preceptiu i el que necessiten les institucions per tenir seguretat jurídica». 

Eleccions ja

Després de conèixer-se l’informe de l’Advocacia, Aragonès presidirà aquest dimecres, a les nou del matí, la reunió del Consell Executiu extraordinari, que aprovarà el decret de substitució al capdavant de l’Executiu. I després, a les 11.30, el Govern mantindrà la seva reunió setmanal. Així ho van avançar fonts de la Generalitat, informa EFE. 

Montero no va anar més enllà de la línia esgrimida pel Govern després de conèixer-se la sentència del Suprem: l’Executiu «respecta» les decisions judicials, però el nou escenari «obliga» a unes eleccions autonòmiques al més aviat possible. Per al Govern, s’obre un nou capítol en la política catalana amb la sortida de Torra i és necessari que els ciutadans resolguin la nova composició del Parlament. 

Notícies relacionades

El TSJC ordena a Torra que s'abstingui d'exercir el càrrec avui mateix

Quim Torra: sol davant el perill i sense munició

La interinitat a Catalunya no suposarà la suspensió de la taula de diàleg. La portaveu va afirmar que el Govern central espera que el Govern posi data a una nova cita, ara ja sense Torra al capdavant –al qual la Moncloa i ERC havien assenyalat com a responsable–, trobada que deixi enrere «els temps de la confrontació i la desobediència». Així que la pilota és a la teulada d’Aragonès, com a representant interí de la Generalitat. 

Montero va llançar una altra picada d’ullet als republicans al parlar dels Pressupostos Generals de l’Estat, que no arribaran al Congrés fins a avançat octubre, com a molt aviat. La ministra va apuntar que el Govern parlarà amb tots els grups, «molt especialment amb els que van fer possible la investidura de Pedro Sánchez». No obstant, repreguntada si Hisenda ja exclou de l’equació Ciutadans, la portaveu va remarcar que no, que es dirigirà a totes les formacions per oferir-los negociar uns comptes «progressistes». Serà un projecte «inèdit» per a un moment «crític, únic» que exigirà gestionar altres «esquemes mentals».