Vox registra la cinquena moció de censura de la democràcia amb Abascal com a candidat

Vox ja ha registrat la seva moció de censura a Pedro Sánchez, la cinquena de la democràcia. A un dia que s’acabi el mes, han complert la seva promesa de registrar la iniciativa al Congrés al setembre. Els ultres han esgotat el termini pràcticament fins al final en la seva recerca d’un candidat sorpresa, però no l’han trobat. Finalment, serà Santiago Abascal qui es postuli per ocupar la presidència del Govern. No obstant, tot apunta que la proposta no tirarà endavant a causa que, de moment, només compta amb els 52 ‘sís’ de Vox. 

Misión cumplida!! @VOX_Congreso y los #52deVOX CON @Santi_ABASCAL . Moción de censura presentada para acabar con el gobierno de la mafia que parasita España. 💪🏻💪🏻🇪🇸🇪🇸 pic.twitter.com/kqui7mSZg6

— Luis Gestoso (@LuisGestoso) 29 de septiembre de 2020

 

«Cap altre govern en democràcia ha acumulat prèviament tants motius per a la moció de censura», ha sentenciat el portaveu parlamentari de Vox, Iván Espinosa de los Monteros, després d’haver registrat la proposta a la Cambra baixa. Segons ha dit, consideren que aquest és el «moment òptim» per «exigir responsabilitats polítiques» per la gestió que el Govern ha fet de la pandèmia del coronavirus. 

El diputat de Vox per Barcelona i candidat ultra a les eleccions catalanes, Ignacio Garriga, serà l’encarregat de defensar la moció quan es debati en ple i aquest dimecres ja ha avançat alguns dels motius que esgrimiran. Segons ha explicat, la primera de les raons és que el «govern socialcomunista es va constituir mitjançant el frau l’electorat» i, en segon lloc, perquè ha realitzat una «gestió criminal» de l’actual crisi. 

Construir la majoria

Avui, es presenta molt difícil que la moció prosperi per la falta de recolzaments. Des de fa diverses setmanes, dirigents del partit d’extrema dreta han afirmat que els seus diputats estan en contacte permanent amb parlamentaris d’altres de partits, però que no s’ha produït cap conversa específica per aconseguir el vot a favor de PP o Cs. Així, els 52 escons de Vox queden bastant lluny dels 176 necessaris per aixecar Abascal a la Moncloa. 

No obstant, tot i que els ultres s’afanin en aconseguir el suport de conservadors i taronges, els de Pablo Casado i Inés Arrimadas s’han mostrat reticents a ratificar la moció. Els populars asseguren que la iniciativa «dona ales» a Sánchez perquè no existeix una majoria suficient perquè fructiferi i només servirà per reafirmar la majoria de la investidura. Quan li han preguntat per la posició dels conservadors, Espinosa de los Monteros ha lamentat que s’abstinguin i espera que «reflexionin una mica» sobre el que de veritat desitja el seu electorat. 

A Ciutadans qualifiquen el plantejament d’«una campanya de màrqueting pur i dur», i des de la cúpula taronja han denunciat que costarà diners als espanyols, restarà credibilitat a Espanya i no servirà per canviar l’Executiu.

Els terminis

La tramitació de la moció de censura, recollida als articles 113 i 114.2 de la Constitució i regulada pel Reglament del Congrés als seus articles 175 a 179, ha de ser proposada per almenys una desena part dels diputats de la Cambra baixa (35 escons) i ha de comptar amb un candidat. Una vegada que la Mesa del Congrés doni el seu vistiplau a la moció, començarà la seva etapa parlamentària i durant els dos pròxims dies al seu registre, altres parlamentaris poden presentar mocions alternatives sempre que compleixin els mateixos requisits.

I ¿quan es debatrà en el Ple del Congrés? El reglament estipula que caldrà esperar un mínim de cinc dies per portar-lo a discussió a l’Hemicicle després de ser presentada. Després, serà la presidenta de la Cambra baixa, Meritxell Batet, que haurà d’establir la data. 

Altres vegades

Serà llavors quan es debati la cinquena moció de la democràcia, només va tirar endavant la que va presentar Sánchez contra Mariano Rajoy a l’estiu del 2018. La primera moció va tenir lloc el 1980 quan Felipe González, al capdavant del PSOE, va mirar de treure de la Moncloa al llavors líder d’UCD, Adolfo Suarez. Els socialista no van obtenir cap recolzament i els seus 152 diputats van resultar insuficients. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Set anys després, el 1987, les tornes van canviar i va ser González qui va haver de fer front a una iniciativa d’Antonio Hernández Mancha, acabat d’arribar a la presidència d’Aliança Popular, el partit germen del PP. Hernández Mancha es va quedar molt lluny d’aconseguir la majoria absoluta, amb només 67 ‘sís’, els del seu grup parlamentari i el del diputat d’Unió Valenciana. 

Perquè es tornés a debatre una moció de censura es va haver d’esperar 30 anys, fins que el 2017 el líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, va mirar de treure el PP de Rajoy del Govern. Els morats van comptar amb el suport d’ERC,  Compromís i EH Bildu. No obstant, els comptes no van sortir. Tot just un any i dos mesos després, Sánchez sí que va aconseguir la majoria necessària, amb la mateixa composició parlamentària, gràcies que PSOE, PDeCat, PNB i Nova Canàries s’hi van sumar.