La Comissió Europea critica a Espanya el retard en la renovació del Poder Judicial

Els països d’Europa central i de l’est, com Hongria o Polònia, no són els únics que afronten «desafiaments» importants en relació amb el respecte de l’Estat de dret i la qualitat democràtica. Espanya també té qüestions per les quals posar-se vermell i se’n fa ressò el primer informe sobre l’Estat de dret en els Vint-i-set adoptat per la Comissió Europea per alertar de possibles derives en els estats membres. El document, que no esmenta el conflicte català ni les dificultats d’Espanya amb l’euroordre, sí que constata els retards continuats en la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), la creixent lentitud dels procediments judicials, la relació entre la Fiscalia General de l’Estat i l’Executiu, així com el registre de les comunicacions amb el Ministeri de Justícia.

L’anàlisi, una mera exposició de la situació que l’Executiu comunitari realitzarà a partir d’ara una vegada a l’any, arrenca constatant que el sistema judicial espanyol afronta «desafiaments» importants. Per començar el fet que el CGPJ «ha estat exercint les seves funcions de forma interina des de desembre de 2018» a causa de la falta d’acord per a la seva renovació. Una situació, segons recorda el document, que el president en funcions, Carlos Lesmes, considera una «anomalia institucional» que de prolongar-se «podria desacreditar a l’òrgan». 

El text també es fa ressò de l’avís del Consell d’Europa –un òrgan intergovernamental amb seu a Estrasburg– sobre la importància de garantir que el CGPJ «no sigui percebut com a susceptible de politització». En aquest sentit, l’Executiu comunitari adverteix que la percepció dels espanyols sobre la independència de la justícia és mediocre i que des del 2016 ha variat considerablement tant entre els ciutadans com entre les empreses. 

Independència de la Fiscalia

Quant a la independència del ministeri fiscal, l’informe recorda que la relació entre fiscalia general i govern és una qüestió «a debat» i que el sistema de nomenaments ha sigut objectiu de «crítiques» a causa que el mandat del fiscal general acaba alhora que el de l’Executiu. «El sistema ha sigut objecte de crítiques en particular per la coincidència del mandat que pot afectar la percepció de la independència», alerta Brussel·les, que adverteix que, segons ha assenyalat el Consell d’Europa en el passat, per aconseguir la confiança dels ciutadans no només és crucial que la fiscalia sigui imparcial, objectiva i lliure d’ingerències sinó que ho sembli, especialment de les qüestions de naturalesa política. 

La Comissió Europea també es fa ressò de la petició del Consell d’Europa de donar una autonomia més gran al ministeri fiscal, particularment quant a la transparència de les comunicació amb el govern per garantir una publicitat més gran dels comunicats del Ministeri de Justícia i alerta de les demores en els processos judicials que són «cada vegada més llargs» i especialment en els casos civils i comercials al Tribunal Suprem, on superen els 600 dies.

Lluita contra la corrupció i llibertat d’expressió

Notícies relacionades

El PSOE i el PP es retreuen el bloqueig institucional

El Govern obre un altre front amb el Poder Judicial i intenta frenar els seus nomenaments

A les 11 pàgines de document, Brussel·les també avalua les pràctiques contra la corrupció, un àmbit en el qual s’han realitzat dues reformes en els últims cinc anys tot i que Brussel·les insisteix que troba a faltar una estratègia global mentre que reclama «atenció especial» a la protecció dels denunciants i el tractament dels grups de pressió. Tot i que el document assenyala que el Govern ha començat a treballar en un esborrany de llei per protegir els denunciants, recorda que de moment manca d’un marc de protecció general i que no existeix «legislació específica sobre els ‘lobbies’». 

El pluralisme mediàtic i la llibertat d’expressió és un altre dels àmbits que generen també preocupació. Brussel·les alerta que en els últims anys han augmentat les «hostilitats» envers els periodistes, amb amenaces i atacs inclosos, i es fa ressò de les preocupacions expressades per la societat civil en relació amb la protecció de la llibertat d’informació en la nova llei de seguretat ciutadana.