Von der Leyen assistirà a la conferència de presidents sobre fons europeus

La següent conferència de presidents, la número 17 des que va esclatar la pandèmia —i la número 23 de totes les celebrades des del 2004—, ja té una data aproximada. Entre finals d’octubre i principis de novembre d’aquest any. I hi assistirà, per primera vegada en aquest tipus de cimeres autonòmiques, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Amb ella, el Govern i els presidents de les comunitats abordaran el repartiment dels fons europeus, una potent injecció de 140.000 milions d’euros que s’hauran d’executar al llarg de sis exercicis. Repte complicat que exigirà a més una reforma de la legislació per agilitar l’execució dels ajuts de la UE.

Pedro Sánchez va fer aquest doble anunci durant la sessió de control d’aquest dimecres al Congrés, i en resposta a la pregunta del portaveu del PNB, Aitor Esteban. El president va afegir que el compromís de la dirigent alemanya el va tancar fa una setmana, quan es va entrevistar amb ella amb Brussel·les. Ella, per tant, serà la convidada estrella d’una conferència a què estan cridats «tots els presidents autonòmics, precisament per parlar del fons de recuperació que presentarà Espanya», en paraules de Sánchez. Encara falta per definir la data exacta i el lloc en el qual tindrà lloc la cimera. L’anterior, a principis de setembre, va ser telemàtica, com les 14 que el president va dirigir durant l’estat d’alarma, i la penúltima, a San Millán de la Cogolla (La Rioja). 

Esteban va utilitzar el seu torn en la sessió de control per preguntar a Sánchez com s’executaran els fons europeus, quin rol tindran les autonomies i com s’emportaran aquests projectes a Brussel·les. Espanya té un gran desafiament per davant, executar els ajuts, perquè en l’últim Marc Financer Plurianual (2014-2020) només va aconseguir gastar un 34% dels diners. 

Sánchez va respondre que la voluntat de l’Executiu és «cogovernar» els fons, perquè toquen a les competències de comunitats i ajuntaments. L’esquema de governança és una unitat de seguiment, instal·lada a la Moncloa, per donar-li «aquesta importància política des del punt de vista institucional», i una comissió interministerial que presidirà ell mateix. A més, els responsables autonòmics participaran a través d’una conferència sectorial liderada per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. I serà la Comissió Mixta Congrés-Senat de la UE la que examinarà la gestió d’aquests fons. 

Esteban va insistir que la indústria ha de tenir un paper clau, en el qual el Govern ha de comptar amb les comunitats en el «disseny i la gestió» dels plans. Els programes han de «canviar el model productiu». I, si es vol ser «efectiu», ha d’articular-se una «legislació específica» per donar tràmit a aquests projectes, perquè si no s’agilita la tramitació, es formarà un «coll d’ampolla», com ha passat fins ara. «Cal ser imaginatiu, i si ho fa espero que pugui servir per a un model futur de gestió», va concloure. 

«Polítiques creuades»

«Estem d’acord», va coincidir Sánchez. El president va avançar que sí que cal «agilitar» l’execució dels fons, i per a això el Govern plantejarà una «reforma de la legislació bàsica» per garantir-ho. També creu que és important el paper de la indústria i la cogovernança dels fons amb les comunitats. 

El cap de l’Executiu va contestar a continuació la pregunta de la portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua, que li va inquirir si el Govern busca uns Pressupostos «progressistes» avalats per la majoria de la investidura. La diputada ‘abertzale’ va demanar a Sánchez que elegeixi, perquè «no es pot deixar la dreta ni una escletxa perquè tornin a precaritzar la vida». «No és qüestió de vetos creuats», els que es posen els nacionalistes i Ciutadans de manera recíproca, va dir, sinó de «polítiques creuades», ja que els «privilegis» que vol, al seu judici, la dreta, són «incompatibles» amb els drets que l’esquerra busca estendre la majoria de la població. Aizpurua li va mostrar la voluntat del seu grup per «dialogar i acordar» els Pressupostos Generals de l’Estat siguin «bons per a la majoria social». 

Notícies relacionades

Pròrroga dels ertos fins al 31 de gener: les 10 claus de l'acord

La Moncloa no publicarà el cessament de Torra en el BOE

Sánchez va respondre que és «absurd» dubtar que els següents comptes seran «progressistes», perquè «progressista» és l’Executiu de coalició i el seu segell serà molt diferent a la de les últimes vigents, aprovades per Cristóbal Montoro (PP). Però el compromís del Govern, va afegir, és obrir la negociació a tots els grups que no s’«autoexcloguin», perquè unes circumstàncies «extraordinàries» exigeixen d’«acords extraordinaris». 

«Des del punt de vista dels continguts, és evident que comptarem amb uns PGE progressistes. Ja ho estem fent», va puntualitzar Sánchez, i va recordar que amb els comptes prorrogats de Montoro s’han pogut aprovar l’ingrés mínim vital, ajuts per a la supervivència de les empreses o l’extensió dels ertos fins al 31 de gener, que suposarà una despesa per a l’Estat de 1.000 milions d’euros al mes. El president no vol esfullar la margarida dels acords, si bé en les últimes setmanes l’Executiu ha reconstruït els ponts amb la majoria de la investidura. De fet, Montero va apuntar ahir dimarts que en la negociació pressupostària s’abocarà «molt especialment» amb aquests aliats d’arrencada de legislatura. Cs és a la recambra, però ja no és l’objectiu principal, de moment, per a l’Executiu, tal com desitjava Unides Podem.