García Castaño va declarar davant el jutge que Rajoy i Cospedal estaven al corrent de la Kitchen

El comissari jubilat Enrique García Castaño va comparèixer davant del jutge Manuel García-Castellón a petició pròpia el 26 de març de l’any passat. La seva declaració ajuda bastant a entendre l’operació Kitchen, amb la qual es va espiar l’extresorer del PP Luis Bárcenas. Segons ell, l’excomissari José Manuel Villarejo informava de les seves investigacions l’expresident Mariano Rajoy, «a través d’un mitjancer», que va identificar com Mauricio Casals, president de ‘La Razón’. També va apuntar que l’ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal n’estava al corrent pel policia de la seva confiança Andrés Gómez Gordo, que va ser qui va captar per a l’operació el xòfer de Bárcenas, Sergio Ríos.  

En un interrogatori, en ocasions, aspre, al qual ha tingut accés aquest diari, García Castaño explica que el dispositiu comptava «amb tres potes»; en una actuava ell, a qui el llavors director adjunt operatiu (DAO), Eugenio Pino, li va demanar que investigués el patrimoni de Bárcenas, i el secretari d’Estat, Francisco Martínez, que localitzés els discos durs amb documents compromesos per al PP que pogués guardar.

L’excap de la UCAO va intentar captar Ríos, a través del seu «patriotisme», però aquest ho va refusar. Un parell de dies després, el DAO li va comunicar que Gómez Gordo, que en aquell moment no pertanyia al cos policial, perquè formava part del Govern de Cospedal a Castella-la Manxa, l’havia portat com a col·laborador. També va ser Gómez Gordo qui va comentar que els discos durs dels ordinadors de Bárcenas no havien sigut destruïts, sinó que els guardava l’extresorer.

Es creia que hi guardava tota la comptabilitat del PP, incloses les donacions i pagaments en b realitzats pel partit, així com gravacions de qui entrava a la seu central, al madrileny carrer de Génova, i de comptes a Suïssa de diferents dirigents, com Javier Arenas o Francisco Álvarez Cascos.

A diferència del que se sent dir a Villarejo en diverses converses, García Castaño nega haver trobat aquests discos durs al taller de la dona de Bárcenas, Rosalía Iglesias, al qual va accedir amb l’ajuda d’una treballadora de la neteja, perquè la clau que li havia donat Ríos no obria la porta. Això va motivar que s’encarés amb ell per la seva escassa col·laboració. Ríos li va donar llavors tres telèfons de Bárcenas, sense bateria ni targeta, el contingut dels quals va descarregar en un ‘pendrive’ que va entregar en mà a l’ex número dos d’Interior.

A diferència de Villarejo, García Castaño i Gómez Gordo asseguren que va ser aquest qui va captar Ríos. Segons el policia de confiança de Cospedal, ho va dir a Pino, que va ser qui va decidir que l’excomissari, que està a la presó des del 2017, s’ocupés de controlar el confident. Amb moltes reticències, Gómez Gordo va admetre que era el xòfer qui cobrava 2.000 euros al mes dels fons reservats, a qui ell es va ocupar de pagar quan Villarejo hi va renunciar. Ríos va declarar que «el va estranyar moltíssim» que li pagués qui el va captar.

Gairebé no van esmentar l’exministre Jorge Fernández Díaz, tot i que García Castaño diu estar convençut que coneixia l’operació. El polític català ha recorregut la seva imputació i s’ofereix com a testimoni.

Fernández Díaz demana ser testimoni

Notícies relacionades

Villarejo afirma que no es va voler investigar els Pujol «per tapar l'emèrit»

El Congrés aprova la comissió sobre la Kitchen enmig d'una gran bronca

D’altra banda, l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz ha recorregut la seva imputació en una interlocutòria a què ha tingut accés aquest diari en què es postula com a testimoni, posant en qüestió l’autenticitat dels missatges que, segons el seu número dos, li va enviar i que aquest va portar a un notari per oficialitzar-ho.

En el recurs remès al Jutjat Central d’Instrucció número 6, l’exministre afirma que va haver de ser cridat com a testimoni per col·laborar amb la justícia. En els SMS guardats per Martínez, Fernández Díaz sembla conèixer l’operació il·legal i l’adverteix de la «importància» que té el xòfer de Bárcenas, Sergio Ríos, a l’hora d’arrabassar-li documentació. Fins i tot, arriba a qualificar-la d’«èxit».