Felipe González surt en defensa del Rei: «Ha sigut impecable, neutral i d'una prudència exquisida»

L’expresident del Govern Felipe González ha aprofitat la seva presència al II Fòrum La Toja per fer una defensa pública de Felip VI davant les crítiques d’alguns ministres d’Unides Podem a l’assegurar que ha sigut «impecable, completament neutral i d’una prudència exquisida». Així s’ha referit al monarca en una roda de premsa anterior a la seva intervenció en el primer debat de la tarda, centrat en els reptes econòmics d’Iberoamèrica. A la taula estarà acompanyat per José Juan Ruiz, excap del Banc Interamericà de Desenvolupament, i Pablo Hernández de Cos, governador del Banc d’Espanya.

En plena discussió política de la monarquia, González ha arremès contra el ministre de Consum, Alberto Garzón, per acusar el rei de falta de neutralitat i de maniobrar contra el Govern després que li prometés lleialtat quan va assumir el càrrec «sense creure-s’ho des del minut u». Per a González, Garzón «té un gran privilegi i és que té un ministeri que molta feina no li dona», i per això «té molt temps per pensar en altres coses». Com que el Rei «no pot parlar», ho ha volgut fer a títol personal per defensar-lo dels atacs que pateix des de fa dies.

Segons el seu parer, en el seu acompliment al capdavant de la Corona, «no hi ha res a retreure» a Felip VI, perquè ha sigut «impecable, completament neutral, respectant els poders de l’Estat i d’una prudència exquisida» que, «de vegades, un jutja excessiva».

«Sé que al Rei el que el preocupa és el que passa amb la pandèmia i les seves conseqüències», ha ressaltat l’expresident, que va coincidir amb el Felip VI ahir, dijous, en la inauguració del Fòrum La Toja.

González ha rebutjat que es pugui retreure al monarca la seva trucada al president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, per dir-li que li hauria agradat estar en l’acte d’entrega dels despatxos als nous jutges celebrat fa una setmana a Barcelona.

«¿Això és una interferència d’alguna naturalesa o d’algun tipus? Fa por pensar fins a quin punt es pot sectaritzar l’opinió», s’ha contestat per insistir en la seva censura a Garzón.

No ha volgut jutjar si el cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, hauria de cessar Garzón després de les seves crítiques. A tots dos els ha demanat que «facin el millor al servei de tots els ciutadans», si bé ha remarcat: «Quan un no té capacitat per enfrontar problemes reals, una bona solució és buscar-se un altre problema per distreure».

«Crisi de governança»

Un de les preocupacions que més aflora entre els ponents del segon Fòrum La Toja-Vincle Atlàntic és, més enllà de la recessió econòmica derivada de la pandèmia, tot i que molt lligat, la crisi institucional que pateix Espanya i el món en general, el desafiament de la governabilitat.  Felipe González també es va manifestar sobre aquesta problemàtica, considerant que existeix una «crisi de governança». Així que va aprofitar per enviar un encàrrec als polítics en actiu, apressant-los, sense anar més lluny, «a posar-se d’acord» pel bé del país.

Notícies relacionades

Rajoy: «Hi va haver una mala valoració del risc que comportava la pandèmia»

Felip VI obre el II Fòrum La Toja

«En aquesta crisi hi ha un problema de gestió política», va replicar González en una taula compartida amb el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, i José Juan Ruiz, economista i excap i gerent del Departament d’Investigació del Banco Interamericano de Desarrollo. «A Espanya fa molt temps que es discuteix la governança, quan ha d’estar controlada. Hem entès la descentralització com la centrifugació del poder. I ens pot destruir», va dir l’expresident. I, en aquest sentit, opina que l’aparició del multipartidisme ha afavorit a generar «una crisi institucional més greu». «És molt més imperfecte que el bipartidisme», va assegurar.

En qualsevol cas, González va articular com a «fonamental» la necessitat que els agents polítics i econòmics es posin d’acord en el «diagnòstic» de la crisi i «uneixin forces», allunyant els «populismes». En un període d’«incertesa» com aquest –el «pitjor»– va afirmar que pactar «no és un caprici, sinó una necessitat», a més de ser aquesta l’«única manera de proveir certesa» a un horitzó mogut. És així com «els polítics han de generar confiança, si no, es prolongarà la catàstrofe».