Sánchez canviarà la llei per forçar el relleu del CGPJ sense el PP

Després de molts dubtes en el Govern, ja hi ha una decisió ferma. L’Executiu impulsarà una reforma de la llei per intentar forçar la renovació del Consell General del Poder Judicial. Aquesta bala era des de fa temps a la recambra, i per ella apostava sobretot Unides Podem, però l’actitud immobilista del PP, que va fer esclatar l’última negociació a l’agost, quan era a prop de tancar-se, ha acabat convencent el PSOE. 

Les opcions ja estaven sobre la taula, però quedava la decisió del president. Pedro Sánchez la va verbalitzar amb rotunditat aquest divendres des de Brussel·les, després del Consell Europeu. Hi haurà una modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ): «És la meva intenció i la meva voluntat». Però no va posar terminis. La perxa de què es va valer és l’informe de la Comissió Europea conegut aquesta setmana. Un text que retreu a Espanya el retard en el relleu de l’òrgan de govern dels jutges –que presideix des del 2013 Carlos Lesmes–, amb un mandat, de cinc anys, que va caducar el desembre del 2018. Aquest és un dels elements «a millorar», que assenyala l’Executiu comunitari i que esmenarà la coalició, va avançar. 

Sánchez va indicar un camí que membres del seu equip veuen més senzill: emular el que passa amb el Govern. Quan passen unes eleccions, l’Executiu queda cessat i en funcions, amb poders molt limitats, fins que el Congrés investeix un nou president. Es tractaria de traslladar això mateix a la LOPJ, que el consell, vençut el seu mandat, «pugui fer unes coses i unes altres, no». Fonts del Gabinet van indicar que una opció és que al CGPJ en funcions se li prengui el poder més ‘polític’, el d’ascendir i nomenar jutges i el d’emetre els informes que li demana el Govern, però podria mantenir la seva tasca disciplinària i d’inspecció. 

I és que a l’Executiu l’ha irritat sobre manera que Lesmes reactivés aquest dimecres passat els nomenaments, malgrat que el ministre de Justícia, a més de la Moncloa, havia manifestat el seu desacord –el CGPJ està «en descomposició», va observar Juan Carlos Campo– i la seva voluntat que continuessin paralitzats. No obstant, vocals conservadors i progressistes van unir forces i, gairebé per unanimitat, van acordar sis designacions per al Suprem (tres presidents de sala i la cobertura de tres vacants per a la Sala Penal). 

El 2013 també

La Moncloa ha arribat a la conclusió que no queda cap altra sortida que tocar la llei, per molt que sigui una operació arriscada i segurament contestada pel PP, tot i que Mariano Rajoy també va reformar la LOPJ el 2013 gràcies a la seva majoria absoluta i sense el PSOE. Sánchez va argumentar que si el PP, «cada vegada que està en l’oposició, bloqueja la renovació del CGPJ» fins que guanyi les següents eleccions, llavors «el legislador i l’Executiu hauran de prendre una decisió». Encara més, va afegir, quan una pandèmia exigeix «reforçar les institucions». Perquè ja el 2006, amb Rajoy en l’oposició, es va negar al recanvi de l’òrgan i va esperar fins a les generals del 2008. Aquell consell es va estar 23 mesos en funcions. 

Sánchez va indicar que s’hi afegeix la crida reiterada de Lesmes a les Corts perquè procedeixin a la renovació, i el manifest que van firmar grups que sumen 187 diputats al Congrés obliguen a actuar. «La majoria absoluta de la Cambra i l’Executiu hem de donar una sortida per desbloquejar aquesta situació i renovar el consell. I sens dubte la meva intenció i voluntat és fer-ho», va reblar. 

El Govern ha estudiat durant setmanes com sortir de l’embús. La reforma de la LOPJ que va impulsar en solitari Alberto Ruiz-Gallardón el 2013 permet que cada Cambra renovi pel seu compte 10 dels 20 vocals del CGPJ, però aquesta via no servia al PSOE i Unides Podem, que amb els seus socis no arriben a les tres cinquenes parts exigides ni al Senat ni de bon tros al Congrés.

Notícies relacionades

Un CGPJ gairebé unànime respon a la pressió elegint tres magistrats per al Suprem

Sánchez replica a Ayuso que la seva ordre respecta les competències i que la situació de Madrid és crítica

Un altre camí que s’ha estudiat, i que encara no s’ha descartat, és que els 12 vocals jutges siguin escollits per majoria absoluta de cada Cambra, i no per tres cinquenes parts, perquè per fer-ho n’hi hauria prou de reformar la llei, ja que els vuit vocals restants, juristes de reconegut prestigi, han de ser nomenats per tres cinquenes parts perquè ho exigeix la Constitució. Però aquesta via convenç menys i membres del Govern la veuen «menys neta» i més discutible que la de retallar els poders d’un consell en funcions. 

En tot cas, indiquen des de la Moncloa, «tot està obert». La clau és que el mateix president ha llançat el senyal: està disposat a canviar la llei per provocar la renovació. Fins i tot sense el PP. Una pressa perquè Pablo Casado mogui fitxa. I fonts de l’Executiu no descarten que ho faci després del debat de la moció de censura de Vox, avenint-se a desbloquejar el Tribunal Constitucional per a continuació renovar el CGPJ.