Junts planteja demanar un referèndum a la UE i limita la doble militància

El document, que els militants de Junts votaran fins diumenge, aposta per accelerar el «procés de materialització del mandat de l’1-O» i la independència «com més aviat millor», tot i que evita fixar terminis concrets. La confrontació és l’aposta principal del partit, volent-la fer «compatible» amb la idea de «forçar un diàleg i una negociació amb l’Estat» per aconseguir un referèndum acordat i amb la idea d’«aconseguir la independència al marge de tota negociació», és a dir, per la via unilateral.

De fet, sobre el referèndum pactat, la ponència considera que, després de l’1-O, «un nou referèndum només podria tenir algun sentit en cas que estigui acordat amb l’Estat i que hi hagi les garanties que respectarà el resultat, cosa que en l’actual estat sembla impossible». Per això advoquen per demanar-lo a la UE en el cas que l’independentisme superi el 50% dels vots, en les eleccions que l’expresident Quim Torra va definir com a «plebiscitàries».

El text també conté esmenes a l’estratègia d’ERC. Els postconvergents assenyalen que, «independentment de quina sigui la majoria partidària de la independència, per àmplia que sigui», el Govern central no negociarà el dret a l’autodeterminació, tampoc per bona fe ni per acceptació del principi democràtic. «Per això, l’eixamplament de la base electoral i social de l’independentisme és del tot convenient, però no és ni de bon tros suficient per doblar la resistència de l’Estat», inquireixen.

Les condicions per al diàleg

Els postconvergents afirmen que sense confrontació no hi haurà una negociació real amb l’Estat: «El diàleg no arribarà sense una mobilització ciutadana i una acció política determinada que assumeixi la confrontació democràtica com a inevitable [...] El diàleg sense coherència ni fermesa en l’acció política és, amb tota seguretat, un camí estèril», resa la ponència.

I apunten les condicions mínimes per reunir la taula de diàleg: «Una negociació seriosa requereix unes condicions que en aquest moment són completament absents: la necessitat d’una garantia externa [mediador], mètode i establiment d’una agenda de diàleg, molt treball discret i preparatori d’una eventual taula de diàleg, i poca exhibició propagandística d’aquesta». De tota manera, consideren que l’Estat només s’asseurà a la taula si se sent «obligat», perquè «percep que la seva correlació de forces evoluciona de manera negativa als seus interessos».

En la ponència aposten per incrementar el front internacional, amb el Consell per la República al capdavant, perquè les institucions europees interfereixin en el conflicte català. 

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Quant a la ideologia, la ponència organitzativa situa els espais ideològics del partit –«liberal, socialdemòcrates i esquerra»–, malgrat que dirigents d’aquest espai van insistir que pretenen crear una nova formació de «centreesquerra». 

A nivell intern, el nou partit permetrà als seus afiliats la doble militància «fins que hi hagi una eventual confrontació electoral», cosa que significa que qualsevol militant del PDECat podrà ser-ho també de Junts tret que la marca hereva de CDC es presenti a les eleccions.