NOU ACTOR POLÍTIC
Junts reclama als poders públics «complicitat» en la confrontació amb l'Estat
El partit de Puigdemont crida a assumir que el procés suposa «sacrificis personals i patrimonials»
zentauroepp55208498 grafcat2369 cornell del terri girona 01 10 2020 el ex201004183604 /
El nou full de ruta de Junts per Catalunya com a partit polític es fixa com a objectiu el «desgast del poder de l’Estat a Catalunya» a través de la confrontació pacífica per la independència. Per persistir en aquest xoc, la formació reclama la «complicitat» de les institucions i dels funcionaris públics: «Cal trobar la complicitat mínima deguda de les institucions per impedir que actes de desobediència cívica impulsats des de la ciutadania siguin reprimits per les institucions pròpies a les quals justament es pretén dirigir el compromís en els objectius comuns», indiquen els postconvergents en la ponència política aprovada aquest diumenge amb el 96% dels vots i un 27% de participació.
El missatge va dirigit especialment a la Conselleria d’Interior, per les actuacions dels Mossos d’Esquadra amb Miquel Buch al capdavant contra manifestants independentistes, que van ser criticades pel llavors president, Quim Torra. Però també és un avís als serveis jurídics del Parlament i al president de la Cambra, Roger Torrent, amb qui al llarg d’aquests tres anys hi ha hagut topades constants.
Els xocs més sonats van ser per la retirada de l’escó de Torra al ser inhabilitat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la suspensió dels diputats en presó preventiva abans del judici i la negativa del secretari general del Parlament, Xavier Muro, a publicar part de les resolucions aprovades en el ple sobre la Monarquia.
Els costos
A més, la ponència inquireix que «els ciutadans i els treballadors públics han de ser –hem de ser– conscients que la confrontació, com l’estratègia política que ens ha de portar a la llibertat de Catalunya, suposa sacrificis personals i patrimonials».
«Catalunya és un país profundament solidari [...] i ho hem demostrat en el procés cap a la independència, autoprotegint-nos i protegint qui s’ha posat al capdavant i s’ha implicat personalment davant la desbocada repressió de l’Estat espanyol», diu la ponència, que aposta per «aprofundir i ampliar» una xarxa de recolzament que bategen com a Fons de Protecció per als Defensors de la República per disposar d’advocats i procuradors «en defensa dels represaliats».
L’expresident Carles Puigdemont s’erigeix al capdavant de la formació amb un pla que aposta per un nou «embat» contra l’Estat si les forces independentistes superen el 50% dels vots en les pròximes eleccions catalanes i que planteja la possibilitat de «sol·licitar la intervenció de la Unió Europea (UE) per forçar un referèndum acordat». Per culminar el procés d’independència, JxCat considera que «fa falta una revolta democràtica» com la de la tardor del 2017, exercint «totes les accions polítiques necessàries» – «democràtiques i no-violentes»– per fer que la independència sigui «efectiva». «L’Estat no cedirà i no respectarà el dret a l’autodeterminació (ja exercit) del poble de Catalunya i no s’asseurà a negociar si no se’l força a fer-ho per mitjà d’una confrontació democràtica, pacífica i no-violenta», apunten.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Informe de la Fundació BBVA La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022
- Les novetats de la reforma
- Política tributària El Govern aprova el paquet fiscal i renegociarà l’impost energètic
- El mercat laboral Díaz dona per esgotada amb la patronal la negociació de la reducció de jornada
- Els HRC Awards reconeixen el doctor Manel del Castillo