Els lletrats demanen als grups resoldre primer els recursos abans de continuar amb el concurs de RTVE

L’última pirueta es va produir aquesta mateixa setmana. Els lletrats del Congrés, per petició de la Mesa (aquesta al seu torn va actuar a instàncies del PP), firmen un breu informe en el què indiquen com continuar amb el procediment. Nota amb data 5 d’octubre, d’una pàgina i a la qual va tenir accés EL PERIÓDICO [aquí en PDF]. La seva conclusió és que, abans de reactivar la convocatòria pública, s’han de resoldre les 35 impugnacions que van presentar els candidats, i això ho ha de fer la comissió mixta Congrés-Senat de control parlamentari de RTVE. 

Mentre no es resolguin aquests recursos, addueixen els serveis jurídics de la Cambra baixa, «no pot continuar la tramitació del concurs públic, ja que d’aquesta resolució depèn el número i la identitat dels candidats que finalment es proposin». És a dir, quan aclareixin les impugnacions, es coneixerà el nombre final d’aspirants i aquests podran ser proposats per al seu examen pels grups i nomenats consellers de la corporació –sis pel Congrés i quatre pel Senat–. D’entre els deu membres de la nova cúpula, la Cambra baixa hauria d’elegir el president de la tele i la ràdio públiques. 

La qüestió de quants i qui són els candidats no és un tema menor. De fet, és el principal escull ara mateix. Fa dos anys, es van postular 95 persones. D’entre les quals, el comitè d’experts –de 17 membres elegits pels grups–, presidit pel periodista Diego Carcedo, se’n van preseleccionar 20. Aquests 20 van obtenir una nota igual o superior a 65 punts (d’un màxim de 100). 

Aquella tria es va fer el desembre del 2018. Però de camí es van creuar dues eleccions generals que van paralitzar la continuació del concurs. Al febrer, després de la constitució del Govern de coalició, la comissió mixta de control de RTVE va reclamar un informe als lletrats per saber com continuar amb la convocatòria. Perquè, amb el córrer del temps, havien emergit dos problemes importants. Un, que la candidata més ben posicionada, la que va quedar com a número u, Alicia Gómez Montano, exdirectora d’‘Informe semanal’, va morir el gener d’aquest any. I dos, que no es podia complir la paritat que exigeix la llei, ja que dels 19 aspirants restants, només tres són dones, per la qual cosa seria impossible compondre un consell de deu membres amb almenys un 40% de dones. 

Conclòs l’estat d’alarma, es va conèixer l’informe dels serveis jurídics del Senat –a la Cambra alta pertany el socialista Antonio Cosculluela, el president de la comissió mixta en aquesta legislatura–, en el qual aquests acusaven els membres del comitè d’experts a l’haver-se excedit en les seves funcions, fixant un llindar de 20 preseleccionats i una puntuació mínima de 65 punts.

Els lletrats van plantejar la resolució dels recursos i dues sortides per desbloquejar el concurs: o bé es trucava a l’aspirant número 21 de la llista, Juan José Baños, però en aquest cas no es resoldria la qüestió de la paritat; o bé els grups decidien trucar a tots o part dels 95 examinats. Amb aquesta segona alternativa, hi hauria opcions de respectar l’equilibri de gènere. El Govern sí que va manifestar des del primer moment que tota solució passaria per complir la llei i el mínim d’un 40% de dones. 

Aquell informe dels serveis jurídics va incendiar el comitè d’experts. Aquests van retreure als lletrats que volguessin «destruir» la seva feina i «ignorar» part de la llei del 2017, la que va instituir el concurs i va encomanar als ‘savis’ l’emissió d’un informe d’idoneïtat dels candidats. Al seu torn, aquest escrit va revoltar l’Associació Professional de Lletrats de les Corts, que en un comunicat firmat al juliol van carregar durament contra els experts: «Resulta insostenible que la falta d’arguments pretengui salvar-se amb acusacions de maniobres i connivències oposades a la imparcialitat». 

Alternatives «lesives»

Però, entre acusacions creuades, res s’ha mogut. Aquesta és la realitat. Tant que el mes passat els 19 preseleccionats pels ‘savis’ van firmar una carta en la qual demanen a les Corts i els seus grups parlamentaris que «s’afanyin a portar a terme, al més aviat possible», el concurs públic per a l’elecció del consell d’administració i del president de RTVE. No hi ha «raons ni fonaments jurídics», van al·legar, que puguin avalar mantenir-lo bloquejat o la desnaturalització d’aquest». I «les alternatives serien amb tota seguretat lesives per a la salut democràtica i per al futur» de la corporació. 

La pressió va continuar aquest 6 d’octubre. Els consells d’informatius de RTVE van enviar unes missives a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i al cap de la comissió mixta, Antonio Cosculluela, perquè es facin «els passos oportuns per reactivar i concloure de forma ja urgent» el concurs públic. «L’extremada dilació en el temps» d’un procés que es va obrir amb la llei de l’any 2017 ha conduït a una situació «inèdita» a la casa, amb una administradora provisional única, Rosa María Mateo, que fa més de dos anys que és al capdavant de l’empresa pública, «aliena a qualsevol tipus de control intern, a causa de l’absència d’un consell d’administració». 

El Govern ha sigut molt insistent en les últimes setmanes respecte a la necessitat de renovar institucions pendents. Una és el CGPJ, sí, però d’altres són el Tribunal Constitucional, el Defensor del Poble o la mateixa RTVE. L’Executiu sí que està totalment decidit a canviar la llei orgànica que regula el Poder Judicial –bé per rebaixar les majories exigides per nomenar als 12 vocals del torn judicial, de tres cinquens a majoria absoluta, bé per retallar els poders d’un CGPJ en funcions–, tot i que encara no ha decidit quan impulsarà la reforma. 

«Depèn del president»

La portaveu del Govern, María Jesús Montero, sí que va confirmar que s’estan mantenint «converses discretes» amb altres grups per revisar la llei «amb tot el consens possible», tot i que també va reconèixer que no es vol que la nova norma sigui producte d’«una discussió acalorada», per la qual cosa tota modificació exigirà un estudi «pausat, molt debat i molt diàleg». Fonts de Justícia, el departament que està treballant en el text, van assenyalar a EL PERIÓDICO que hi ha diverses fórmules sobre la taula, però l’opció final, així com el temps, «dependrà de la decisió del president».

És a dir, que l’Executiu vol donar un últim avís al PP perquè se sumi i desfaci el bloqueig, però si no s’avé a negociar, de la Moncloa sortirà la reforma legal, fins i tot a risc que pugui ser tombada pel TC. La reflexió compartida dels socis de coalició és la que va verbalitzar Montero aquest dimarts: no es poden mantenir les institucions encallades, i singularment el CGPJ, «tota la legislatura», com vol el PP.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El Govern s’agafa a l’informe de la Comissió Europea, conegut la setmana passada, que mostrava la preocupació de la UE pels retards en la renovació del Poder Judicial, tot i que alhora expressava els seus dubtes per la independència de la Fiscalia General de l’Estat, ja que la seva titular actual, Dolores Delgado, va ser ministra de Justícia de Pedro Sánchez i diputada socialista. 

Los Consejos de Informativos de RTVE piden a las Cortes que concluyan el concurso público para la elección de la Presidencia y el Consejo de Administración de RTVE.#DefiendeRTVE #RTVEdeTodos pic.twitter.com/DZS5pFvAjV

— C.I. RTVE.es (@CI_rtve_es) 6 de octubre de 2020

A més, Montero va avisar el PP que el Govern està disposat a revisar altres lleis si manté el seu «veto» a la renovació. L’Executiu podria canviar també per llei la majoria exigida per rellevar el Defensor del Poble, que és actualment de tres cinquens. Però el recanvi del TC està taxat a la Constitució –així que no pot tocar el procediment– i amb RTVE té menys problemes. La mateixa llei de l’any 2017 ja indicava que els deu membres del consell d’administració i el seu president podien ser elegits en segona votació per majoria absoluta sempre que la seva candidatura fos avalada per almenys la meitat dels grups parlamentaris de la Cambra que correspongui.