Sánchez: «No podem permetre que la burocràcia obstaculitzi la modernització»

«Necessitem voler i confiar. Si Espanya vol, pot; i és clar que podrà». Pedro Sánchez concloïa la seva intervenció, de prop d’una hora, amb una crida a l’ànim col·lectiu per afrontar una etapa «difícil», tot i que «apassionant», la de la reconstrucció del país passat el primer cop de l’emergència sanitària per la Covid. Era el colofó a la presentació a la Moncloa de les línies mestres del pla de recuperació, transformació i resiliència de l’economia espanyola, en què va avançar que els fons europeus permetran sumar 2,5 punts de PIB i crear 800.000 llocs de treball en els pròxims tres anys. 

El president del Govern, en una posada de llarg oberta i tancada per l’himne europeu, interpretada al piano per James Rhodes, i seguida per videoconferència per tots els ministres, agents socials, els ambaixadors de la UE i representants de la societat civil, va avançar que es mobilitzaran 72.000 milions d’euros procedents de la UE en el període 2021-2023 –59.000 del fons de recuperació i resiliència i 12.400 del React-EU– per accelerar la transformació de l’economia. Però, a més, s’executaran en aquell mateix termini, i no en sis anys, perquè els efectes de la brutal injecció de recursos es notin ràpidament. Diners als quals cal sumar els 79.000 milions de fons estructurals i de la Política Agrària Comuna (PAC). Dels 72.000 milions, el 37% seran inversions dedicades a la transició ecològica, i el 33% l’acapararà la transformació digital. 

Però a més d’aquests grans números, i de la definició de les deu polítiques tractores, el cap de l’Executiu va destinar una segona part de la seva exposició a la governança d’aquests fons i a la remoció de totes les traves administratives possibles: «No podem permetre’ns que la burocràcia obstaculitzi la modernització». 

El líder socialista va insistir que, per a la gestió dels fons europeus –140.000 milions d’euros totals entre transferències i crèdits–, funcionarà una comissió interministerialque presidirà ell mateix i a la qual s’integraran tots els ministres amb més «vinculació» amb l’execució del pla. A més, es crearà una unitat de seguiment a la Moncloa, que centralitzarà el director de Gabinete de Sánchez, Iván Redondo. Es reactivarà la conferència sectorial de fons europeus amb les comunitats i ciutats autònomes i es reunirà la conferència de presidents. De fet, la pròxima cita de la següent cimera autonòmica ja està anunciada: 26 d’octubre i amb la presència de la cap de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. El president va avançar que s’organitzarà de nou al Senat. 

Hi haurà un mecanisme de rendició de comptes periòdic davant la comissió mixta Congrés-Senat de la Unió Europea. I va anunciar que hi haurà una «interlocució contínua i intensa» amb empreses, treballadors i el món acadèmic a través de fòrums i consells d’alt nivell, potenciant la col·laboració públic privada per «arrossegar» la potència dels recursos públics. Entre els fòrums d’alt nivell, va apuntar, estaran els de ciència i innovació, digitalització –ja posat en marxa–, energia i aigua, mobilitat, indústria, turisme, repte demogràfic, cultura o esport. 

Per garantir l’«eficàcia i agilitat» en l’absorció dels fons, va seguir el president, el Govern impulsarà una «reforma profunda» de la legislació en tres vessants. Un, enfortint les estructures administratives «responsables d’aquest repte», que, a més de ser eficaces siguin plurals –que comptin amb la participació de les comunitats, els ajuntaments i el sector privat– i responsables, perquè Espanya s’ajusti als compromisos a Europa en l’àmbit de bon govern. 

Reforma «llargament demandada»

Segon punt, i ja avançat dissabte passat en el II Fòrum de La Toja: s’aprovarà pròximament un reial decret llei per «eliminar tots els colls d’ampolla, les traves administratives existents».

Es modificaran així aspectes de la llei de contractes del sector públic, de la llei general de subvencions o de la llei del règim jurídic del sector públic. «A les dificultats no hi podem afegir més dificultat, sinó més flexibilitat per a l’absorció en els paràmetres del bon govern», va afirmar, per advertir que tots els canvis s’ajustaran a la normativa europea. Tres, es revisaran els aspectes «operatius o de gestió que resulti precís modificar». 

La reforma, que el cap de l’Executiu va qualificar d’«històrica», ha sigut «llargament demandada» i ara és «més necessària que mai». Farà una Administració pública «més eficaç, més àgil i més transparent». Sánchez va reclamar llavors comunitats autònomes, diputacions provincials i ajuntaments que també emprenguin aquests canvis.

«Ara no podem permetre’ns, menys que mai, que la burocràcia obstaculitzi la recuperació i la modernització que demanda i necessita el nostre país». Espanya carrega amb una llosa: la dificultat d’execució dels ajuts europeus. De fet, el país només va gastar un 34% dels recursos del marc financer 2014-2020. 

Sánchez va incidir que l’esforç serà «ingent», però mereixerà la pena», i per a això necessitarà comptar amb el «màxim suport possible». Llavors va enllaçar amb l’última part de la seva intervenció, continuista amb les seves crides reiterades a la unitat. Va recordar que el Govern ja disposa del «suport» de la UE, compta amb la «poderosa palanca» de la conferència de presidents i per això és «desitjable» que el clima d’«unió i concòrdia» s’estengués al Congrés.

Perquè «mai», almenys des de la Transició, Espanya ha «necessitat tant la unitat, la cooperació i la lleialtat institucional de totes les forces parlamentàries». A temps excepcionals, un comportament «excepcional». 

El cap de l’Executiu va mantenir que no espera ni vol un recolzament «cec i acrític», però sí una «col·laboració mínima» en benefici de l’interès general del país. Allà va calçar que també fa falta sortir de «qualsevol bloqueig institucional». Un altre recordatori al PP perquè faciliti la renovació del Consell General del Poder Judicial, al qual Pablo Casado no pensa accedir, així que l’Executiu està disposat a reformar la llei per forçar-la. 

Després de la crisi de la Covid-19, va ampliar, només hi ha dues respostes. O la política, el «buscar punts d’acord», o l’«antipolítica», que «només serveix per assenyalar culpables, fomentar l’odi i enfrontar la societat». Entre la «col·laboració o la baralla», Sánchez va indicar que el Govern opta pel primer, perquè així ho demanen els ciutadans. Va recalcar que tant el pla que va presentar a la Moncloa aquest dimecres com els Pressupostos Generals de l’Estat del 2021, que arribaran aviat a les Corts, ofereixen l’«oportunitat única» de demostrar l’«ímpetu del país» i apostar per la «bona política», la que busca solucions i pactes. «Ens hem de sobreposar a aquest cop brutal i convertir-lo en una oportunitat d’avenç», va assenyalar. Sánchez va reblar que no hi ha més alternativa que actuar amb «ambició», sense caure en la «deserció o la indiferència». 

España necesita unidad, cooperación y la lealtad institucional de todas las fuerzas políticas. Son tiempos excepcionales y exigen un comportamiento político excepcional. Debemos apostar por el camino del acuerdo y la estabilidad para que la economía funcione. #PlanEspañaPuede pic.twitter.com/ya41ahReCs

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 7 de octubre de 2020

«No demano res més que el que ofereixo: unitat i estabilitat perquè l’economia funcions». Aquesta era una frase pràcticament calcada que va fer servir en la seva conferència d’arrencada del curs polític, a la Casa d’Amèrica de Madrid i que era, vist des de l’avui, una espècie d’assaig general de l’exposició d’aquest 7 d’octubre. De nou, Sánchez va remarcar que Espanya ha sabut en altres temps sobreposar-se a les dificultats, escalar la muntanya de la sortida del franquisme, quan estava aïllada, fins a configurar la democràcia avançada que és ara mateix. El Govern entén que aquest és un altre moment pràcticament fundacional, el d’un segon impuls de modernització del país. 

El Plan de Recuperación está dotado con 72.000 millones para los próximos 3 años. El objetivo: generar un impacto adicional en el PIB de más de 2,5 puntos anuales y crear más de 800.000 empleos. Ayudará a rejuvenecer el tejido productivo, poniendo el foco en las personas jóvenes. pic.twitter.com/KGdkt2jBJE

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 7 de octubre de 2020

Notícies relacionades

Sánchez convoca la conferència de presidents amb Von der Leyen el 26 d'octubre

Com més població, més recursos

I avui, a diferència del que va passar en la Transició, hi ha «recursos». Una pluja de milions d’Europa. I hi ha també, va presumir, un full de ruta. «Aquest és el desafiament per a la nostra generació», va dir, amb to èpic. «La nostra circumstància ha sigut la pandèmia i la nostra elecció serà la recuperació i la modernització d’Espanya. Ho vam fer abans, i tornarem a fer-ho. Només necessitem voler i confiar. Perquè si Espanya vol, Espanya pot. I és clar que podrà», va concloure. 

Adelantaremos en los próximos Presupuestos 27.000 millones de euros del Plan de Recuperación para impulsar su ejecución. Tenemos que acelerar el calendario, aprobar unos nuevos PGE progresistas y de país que nos permitan iniciar cuanto antes la reconstrucción. #PlanEspañaPuede pic.twitter.com/PMKLlD3iHy

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 7 de octubre de 2020

Però mentrestant, a fora, queia a plom una altra notícia que va marcar la jornada: la decisió del jutge Manuel García-Castellón de traslladar al Tribunal Suprem el ‘cas Dina’ perquè decideixi si investiga el vicepresident segon del Govern, Pablo Iglesias. L’anunci estrella del Govern, el que havia mimat i al qual havia conferit la més gran solemnitat i presència, quedava sepultada per una hipotètica imputació del líder de Podem.