¿Per què la justícia avala el confinament per barris i no el de tot Madrid?

Tot i que sembli tan contradictori com quan, després de l’estat d’alarma, uns jutjats avalaven les mateixes mesures que d’altres rebutjaven (cosa que va obligar a modificar la llei perquè les mesures restrictives de drets fonamentals només fossin revisades pels tribunals superiors de justícia respectius), hi ha raons que ho expliquen, tot i que són tècniques.

De marc legal

La principal, segons les fonts jurídiques consultades per EL PERIÓDICO, és de marc legal. Consisteix que el Govern no pot imposar mesures limitadores de drets a una comunitat autònoma basant-se en «una cosa tan rara com l’‘ordre comunicada’, ja que la Llei de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut (el Ministeri s’empara en el seu article 65 per ordenar el confinament de certes poblacions) només preveu actuacions per ‘coordinar’ i ‘reforçar el funcionament del sistema sanitari’.

Aquesta llei «no arriba a la potestat d’imposar a una comunitat autònoma restriccions de drets fonamentals». Per això faria falta un canvi normatiu o tornar a aplicar l’estat d’alarma, que fins i tot esmenta la interlocutòria del TSJM, a l’entendre que la llei utilitzada «no conté una habilitació legal per a l’establiment de mesures limitadores de drets fonamentals»; com que el seu article 65 és l’únic argument utilitzat per la Comunitat de Madrid per efectuar el confinament, aquest no pot ser ratificat.

Competència i intensitat

Les altres dues raons que el diferencien del tancament per zones sanitàries estan relacionades amb l’anterior. Una és de competència, perquè en la restricció per districtes va ser la mateixa Comunitat de Madrid la que va adoptar les mesures, per la seva pròpia iniciativa i dins les seves competències.

La tercera diferència entre els dos escenaris és d’«intensitat». El tribunal diferencia entre una mesura «concreta i reduïda» com la relativa a zones sanitàries, que al principi en va afectar 37 i després es va estendre a vuit més, que ara ha quedat anul·lada, que afectava un gran nombre de ciutadans i municipis. 

reforma legislativa

Malgrat no haver ratificat la limitació de circulació de persones acordada, la interlocutòria del TSJM no la qüestiona per fer front a la pandèmia. Es limita a analitzar si es fa en el marc normatiu que ho permet. La seva conclusió òbviament és negativa i fa una estirada d’orelles als legisladors.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«Crida l’atenció que davant l’escenari sanitari» que hi ha «no s’abordés una reforma del nostre marc normatiu més conforme amb les confessades necessitats de combatre eficaçment la pandèmia de la Covid-19 i afrontar la greu crisi sanitària que pateix el país, malgrat el consens doctrinal existent sobre que la regulació actual dels instruments normatius que permeten la limitació de drets fonamentals, per tal de protegir la integritat física (article 15 de la Constitució) i la salut (article 43), íntimament connectats entre si, resulta certament deficient i necessitada de clarificació».

Afegeix que, quan al juny es va modificar l’article 65, es va explicar per la necessitat de «garantir l’adequada coordinació entre les autoritats sanitàries i reforçar el funcionament del conjunt del sistema nacional de salut», però va deixar «al marge de la seva finalitat la d’autoritzar mesures limitadores de la llibertat de circulació, com mostra el fet que les associï de forma reiterada les a la declaració de l’estat d’alarma».