L'alarma a Madrid ja està en vigor

Fet. Després de setmanes de foc creuat, de missatges, de trucades, d’ordres i contraordres, d’embolic jurídic, ja està fet. El Govern de Pedro Sánchez va decretar aquest divendres al migdia l’estat d’alarma a Madrid. Aquesta mesura extraordinària estarà en vigor durant almenys els pròxims 15 dies i afectarà la capital i vuit grans municipis de la regió. El cap de l’Executiu va prendre aquesta decisió per iniciativa pròpia i en contra de la presidenta de la comunitat, Isabel Díaz Ayuso (PP), que es va resistir fins a l’últim minut, malgrat que sabia que, si no hi accedia, l’Executiu de coalició activaria l’alarma.

En paraules del ministre de Sanitat, Salvador Illa, Ayuso «va decidir no fer res» per frenar la corba de contagis del virus i va esgotar el Govern. «La paciència té un límit», va dir en la roda de premsa en què va explicar els detalls del decret. L’Executiu central creu que serà suficient que l’alarma estigui vigent dues setmanes (les eventuals pròrrogues sí que han de ser autoritzades pel Congrés). El reial decret amb les mesures es va enviar automàticament al Butlletí Oficial de l’Estat i es va publicar en un número extraordinari a les 16.48 hores, moment en què va entrar en vigor. L’objectiu era evitar la sortida de desenes de madrilenys amb motiu del pont del Pilar.

El líder del PP, Pablo Casado, va ser l’encarregat de respondre a la Moncloa davant una decisió que va qualificar de «partidista». Malgrat no estar-hi d’acord, va assegurar que tant el seu partit com Ayuso col·laboraran amb l’Executiu central per aplicar l’alarma amb «lleialtat», tot i que cada dia demanaran que l’aixequin. En aquest xoc institucional, Casado ha actuat d’escut d’Ayuso, que els socialistes ataquen, afirma, perquè volen danyar el seu lideratge com a president del partit. 

Aquest segon desplegament de l’instrument constitucional no té res a veure amb el primer, el del 14 de març, el de la primera onada del coronavirus, ja que no suposa un confinament domiciliari. És només perimetral: es limita la mobilitat a la capital d’Espanya i en vuit municipis més de la regió (Alcobendas, Alcorcón, Fuenlabrada, Getafe, Leganés, Móstoles, Parla i Torrejón, i queda fora, per haver rebaixat la incidència del virus, Alcalá de Henares). Per assegurar el compliment del decret, ja estan desplegats més de 7.000 policies i guàrdies civils, segons va detallar el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska.

El que fa l’Executiu és canviar de paraigua legal després de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) que va anul·lar, aquest dijous, l’ordre de la Comunitat de Madrid que traslladava l’acord majoritari del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) adoptat el 30 de setembre. Ho va reiterar Illa una vegada i una altra durant la seva compareixença: són «les mateixes» que va revocar la justícia. «Tot continua igual. El que varia és la forma jurídica». D’aquesta manera, es restringeixen les entrades i sortides de les localitats afectades i continuen les limitacions que s’aplicaven a la regió i que no va anul·lar el TSJM: aforaments al 50% en comerços (que hauran de tancar a les 22.00) i en interior de restaurants i al 60% en terrasses (que hauran d’abaixar la persiana a les 23.00), prohibició del consum en barra o llocs de culte a un terç i vetlles amb 10 persones en interiors i 15 a l’aire lliure. 

L’autoritat competent en aquest període serà el Govern, tot i que es necessita que cada administració «conservarà les competències que li atorga la legislació vigent, així com la gestió dels seus serveis i del seu personal per adoptar les mesures que cregui necessàries». És a dir, en aquest cas, i a diferència de l’anterior alarma, no hi ha comandament únic, tot i que sí l’autoritat natural de l’Executiu. Illa va explicar que el text d’aquest divendres només pretén «donar cobertura» a les mesures anul·lades, no absorbir competències. El Consell de Ministres anirà decidint la sortida de localitats de l’alarma segons es contingui la incidència del virus.

Illa va denunciar que la situació de Madrid no són només «brots», sinó que hi ha «transmissió generalitzada» i veu «indiscutible» que cal protegir la salut dels madrilenys. El Govern es va sentir obligat a actuar en vista que la presidenta havia dit al matí que no es movia de la seva posició i que només confinaria zones bàsiques de salut.

La jornada va ser intensa i una mica caòtica des de les vuit del matí. El Govern autonòmic no aclaria què faria. Des de la Moncloa van revelar que Sánchez havia proposat a Ayuso retardar el Consell de Ministres de les 8.30 a les 12.00. Però ella, en aquest marge de temps, no li va telefonar. La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, fins i tot es va posar en contacte al migdia amb el vicepresident regional, Ignacio Aguado (Cs), per comunicar-li que acabava d’arrencar la reunió del Consell de Ministres, presidida per ella mateixa, i traslladar-li que Ayuso no havia parlat encara amb Sánchez, que des de primera hora era a Barcelona, pel seu viatge institucional amb el Rei. 

«La resposta va ser no»

Va ser just després, amb el Consell ja en marxa, quan es va produir la trucada de la dirigent del PP al líder socialista. Ella li va demanar «més temps», segons van indicar fonts de la Moncloa. Però Sánchez va remarcar que ja era tard, i que la prioritat és «protegir la salut pública». Llavors, el president li va comunicar que no hi havia més marge i que el Consell decretaria l’alarma, com així ha passat, tot i que tots dos van acordar que en els pròxims 15 dies continuaran parlant de diferents escenaris.

Però la versió del Govern d’Ayuso era una altra: que Sánchez es «va negar a negociar l’ordre de la Comunitat de Madrid», que insistia en el confinament de zones bàsiques de salut, una mesura que a la Moncloa i a Sanitat sempre li va semblar insuficient i confusa. El vicepresident de l’Executiu regional, Ignacio Aguado (Cs), va intentar, sense èxit, fer de mitjancer i va admetre a Twitter: «Els polítics hem tornat a fracassar».   

En la conversa telefònica, el president va demanar a la dirigent conservadora que recolzi la declaració de l’estat d’alarma. «La resposta d’Ayuso ha sigut ‘no’», van puntualitzar des de la Moncloa. El Consell va seguir el seu curs i va acabar a les dues del migdia. 

Durant la roda de premsa, Illa es va preocupar de fer un relat del que havia passat, per justificar per què s’havia arribat fins aquest punt del xoc. Des que Aguado va donar la veu d’alarma –no era casual aquest recordatori, perquè el dirigent de Cs sí que ha confrontat més amb el criteri de la seva cap sense arribar a trencar amb ella–, fins a la reunió de Sánchez i Ayuso a Sol, fins a l’adopció de mesures dràstiques després que l’Executiu regional es negués a assumir les «recomanacions» de Sanitat. 

«El Govern ha volgut arribar a un acord», va insistir el ministre, carregant la responsabilitat del xoc sobre la presidenta. I aquesta, després de l’ultimàtum de Sánchez i la seva conversa d’aquest divendres, «ha decidit no fer res». 

«D’un Govern amb ànima»

Illa va donar algunes dades per il·lustrar l’emergència sanitària a la regió amb pitjors registres de covid de tot Europa: en l’última setmana han mort 63 persones, n’hi ha 3.361 d’hospitalitzades, de les quals 498 estan ingressades a les ucis. »Podem creuar-nos de braços o podem frenar el virus. L’obligació d’aquest Govern, i de qualsevol Govern amb ànima, és frenar el virus, doblegant la corba de contagis, i protegint els madrilenys i la resta d’espanyols, tot i que suposi alguns sacrificis».

Siguen vigentes en estos municipios las medidas acordadas el pasado 30 de septiembre en el Consejo Interterritorial del #SNS

➡️La participación en agrupaciones de personas se reduce a un número máximo de 6 personas, salvo que se trate de convivientes pic.twitter.com/oRdUExX0jt

— Ministerio de Sanidad (@sanidadgob) 9 de octubre de 2020

El titular de Sanitat, habitualment prudent en les seves declaracions públiques, va disparar míssils contra Ayuso per argumentar una intervenció que es podia preveure des de fa mesos, atès el grau de xoc entre les dues administracions. Així, va recordar com a la Comunitat no hi ha brots de coronavirus, sinó una «transmissió comunitària», com l’atenció sanitària «corre el risc de veure’s desbordada», com l’epidèmia està fora de control «i encara no som a l’hivern», com en altres ciutats europees, com Berlín, París i Londres s’han adoptat mesures de contenció amb índexs de contagi molt menors. «En política, el 99% dels temes són discutibles, però sempre hi ha un 1% que no és discutible, i protegir la salut dels madrilenys és realment indiscutible, i que hi ha transmissió comunitària a Madrid també ho és». 

Les reformes legals

Illa va recordar que l’autonomia acumula 258.767 de contagiats amb confirmació de prova PCR [261.762 fins aquest divendres] i el 70% dels casos s’han detectat des de l’1 de juliol. En aquests mateixos mesos, han mort 1.209 persones, i als hospitals la situació és «difícil» per als pacients i per als sanitaris (1.458 infectats des del maig). «La paciència té un límit. No hi ha més cec que el que no vol veure-hi. Cal prendre mesures per protegir la salut dels madrilenys i evitar que aquesta situació es propagui a altres comunitats autònomes». És molt important que el nivell de contagi s’estengui a la resta d’Espanya», que podria ocórrer a les portes d’un pont. Aquesta pretensió és la que «mou» el Govern, va insistir, intentant fer veure que no hi ha una disputa política darrere, com sosté Ayuso. «És indiscutible havíem d’actuar», va reforçar. 

El Govern calcula que no necessitarà demanar al Congrés una pròrroga de l’alarma, amb la qual tindrà prou amb els 21 dies en total amb restriccions (la setmana que porten i les dues que falten). Confia que, quan venci la declaració, la corba almenys s’hagi «estabilitzat» i a partir de llavors, va dir Illa, caldrà treballar en el marc de la llei orgànica 3/1986, de mesures especials en matèria de salut pública –la que el Govern regional no va invocar davant el TSJM en aquesta última ocasió– per continuar baixant els contagis. L’objectiu, per Sanitat, no és conformar-se amb el llindar dels 500 positius per 100.000 habitants en els últims 14 dies –ara està en 540, tot i que hi ha molt retard en notificacions–, sinó arribar a l’entorn dels 100 o 150 casos. 

Illa va respondre a les crítiques constants de l’oposició per no haver introduït reformes legislatives substitutives de l’alarma a les quals Sánchez es va comprometre amb Ciutadans i ERC però que mai va materialitzar. El ministre va defensar que el Govern «sí que ha pres mesures», com la modificació de la llei 29/1998, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, perquè les autonomies acudeixin als seus TSJ (no a un jutjat de menor rang) per obtenir ratificació de les mesures de contenció. 

Notícies relacionades

Ayuso fa cas omís de la petició de Sánchez de blindar Madrid

La Justícia ratifica els confinaments a Palència, Lleó i San Andrés

Els incompliments seran castigats amb multa, tot i que Marlaska va avançar que s’aplicarà la normativa amb «proporcionalitat» i va recordar que la finalitat no és «recaptatòria», sinó de protecció de la salut pública. 

«Hauríem preferit l’acord», però no va ser possible, va sentenciar Illa. I, per Sanitat, no hi ha cap altra alternativa. No hi ha més sortida que el confinament, seguint, va dir, l’evidència científica. Es va provar en la primera onada «i ha funcionat». Queden 15 dies per davant d’una alarma light repudiada per Ayuso i convertida en una arma llancívola i en carn de disputa política.