Sánchez, sobre un polvorí

Abans que coincidissin la rectificació del veto al Rei i la declaració de l’estat d’alarma a Madrid, Pedro Sánchez ha hagut de passar per dos tràngols amargs. El primer ha consistit en la comunicació general dimarts d’un quadro macroeconòmic per a Espanya realment esgarrifós. Perdrem l’11,2% del nostre PIB, l’atur superarà el 17%, el consum descendirà un 12,6% i la inversió més d’un 18% mentre minvaran la nostra exportacions (-22,7%) i augmentarà el dèficit (11,3%) i l’endeutament que registrarà un percentatge marejador: el 120% del PIB. Sánchez es va cuidar de calmar la coïssor d’aquestes xifres amb la presentació en la Moncloa aquest dimecres del denominat Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’economia espanyola, un acte que, cridat a obrir totes les portades i informatius, es va frustrar en la seva notorietat per un tràmit judicial gravíssim per a la futura estabilitat del Govern: el magistrat del jutjat central núm. 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, el mateix que ha destapat l’‘operació Kitchen’, elevava a la sala segona del Suprem una exposició raonada en la qual sol·licita la investigació i imputació del vicepresident segon de l’Executiu, Pablo Iglesias. En 63 denses pàgines, el togat observa indicis suficients que el secretari general del Podem ha pogut cometre fins a tres delictes: denúncia falsa, danys informàtics i revelació de secrets. A a questaconclusió arriba després d’unes investigacions inicials en la peça separada denominada ‘cas Dina’ que implica el líder morat en fets presumptament delictius.

Desafiament independentista

Mentrestant, la política catalana del Govern continua sent desafiada per l’independentisme. Aquest divendres, mentre el Rei visitava Barcelona, sense l’acompanyament ni del president de la Generalitat en funcions ni de l’alcaldessa de la ciutat, Torra, Puigdemont i Mas es reunien a Perpinyà per llançar un insòlit repte a la Unió Europea a la qual requereixen la seva mediació amb l’Estat espanyol com si Catalunya fos una colònia. S’ha tractat també d’un acte clarament electoral perquè els tres expresidents van reclamar de les bases sobiranistes un esforç de participació per aconseguir un percentatge de vot popular el mes de febrer que es perfila com a taumatúrgic: superar el 50% i adquirir així més legitimitat per a les seves pretensions segregacionistes.

El Govern de Pedro Sánchez –davant l’allau d’esdeveniments que amenacen de sobrepassar-la– s’ha d’enfrontar, a més, a algunes incògnites també importants. La primera és que encara no disposa d’un pacte pressupostari digne d’aquest nom. Els recolzaments als comptes públics, per molt que siguin expansius, no permeten transaccions compensatòries. La segona és que l’horitzó temporal en el qual es començaran a lliurar els ajuts europeus no és gaire lluny. Podria ser en el primer trimestre del 2021, però també més tard en funció de les dificultats que el fons de reconstrucció està trobant en l’itinerari de la seva tramitació als països de la UE.

La Corona i els jutges

En aquest context tan extremadament delicat, el president, d’una banda, i algun dels seus ministres, d’una altra, es comporten amb una precipitació imprudent. Plantejar en aquestes circumstàncies una crisi amb la Corona –debat sobre la monarquia i la república– i una altra amb el Poder Judicial –amb el conat d’alterar les majories per accedir al seu Consell General– sembla especialment inoportú. Sectors del PSOE amb més experiència aconsellen en privat un canvi en el Govern, suggereixen una nova formulació dels ministeris i aconsellen nous titulars que substitueixin aquells que en tan poc temps s’han abrasat o han demostrat que les seves capacitats de gestió són poc consistents.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Quatre qüestions, no obstant –amb la pandèmia i la crisi econòmica pel mig–, marquen l’agenda de Pedro Sánchez: Catalunya i el seu pròxim procés electoral, la inestabilitat d’Iglesias en el Consell de Ministres per la seva situació processal, els Pressupostos Generals de l’Estat i l’endimoniada situació de Madrid, que podrien desbordar-se en la mesura que l’estat d’alarma implica una intervenció dura en el règim d’autogovern de Madrid, que, amb Catalunya, són els territoris més importants i estratègics. L’article quart del reial decret d’alarma és contundent: «L’autoritat competent serà el Govern».

Sánchez i el PSOE, amb el recolzament inestable d’Unides Podem, controlen malament la situació perquè el polvorí no esclati en el Govern en plena pandèmia i en crisi econòmica i social de dimensions difícilment calculables. No hi ha oposició que es perfili com a alternativa, però l’auditori ciutadà viu en un ambient dens i viciat, cansat i desconfiat que contempla com els problemes s’acumulen i no s’entreveuen solucions.