Gabilondo, a l'espera

La federació socialista madrilenya (PSOE-M), liderada per José Manuel Franco, al seu torn delegat del Govern en la comunitat, viu un moment de tranquil·litat orgànica però també de certa angoixa interior. Es troba atrapada, segons diverses fonts. Fins i tot «absent», deploren algunes. Amb el fre de mà posat perquè Sánchez i Ferraz han insistit que no és «el moment» d’una moció de censura –aquest dilluns ho va tornar a reiterar Santos Cerdán, qui porta el dia a dia de les regnes de l’aparell federal–, però sense trobar el to just del combat contra la cap d’un Govern que consideren com «fallit» i «incapaç».

Una posició complicada, una roda de hàmster –perquè no s’entreveu un desenllaç ni senzill ni imminent– que alguns dirigents del PSOE-M demanen afrontar reivindicant la tasca dels alcaldes socialistes. Ells es veuen com el model oposat al d’Ayuso. «Hi ha molta gent esperant i no sé per què no arribem. No vull fer crítica interna, només obrir debats», reflexiona amb neguit un dels regidors de la corona metropolitana, el cinturó vermell que és l’única font de poder institucional del partit en la comunitat, ja que el Govern regional està en mans del PP des de 1995 –i des de 2019 en coalició amb Cs–, i la capital, perduda des de 1989. 

La consigna de Ferraz és clara. Aguantar. Aquest «esperar i veure» que resumeixen des de la cúpula federal. Esperar que la pandèmia es controli amb l’estat d’alarma i s’aprovin els Pressupostos del 2021 (la principal empresa política de Sánchez que encara no té el camí clar). En teoria, Cs continua sent soci potencial, però el Govern és més a prop d’aconseguit els recolzaments amb la majoria de la investidura. Si es produís un pacte amb els taronges, el clima d’entesa entre les dues forces canviaria substancialment i, com admeten a Ferraz, obriria la perspectiva d’ampliar els acords a ajuntaments i comunitats, potser desfent governs de PP-Cs. I, en aquesta hipòtesi, el tresor més preuat és la Comunitat de Madrid. 

Que «cremi» Cs

Però, de moment, en el quarter general i en el PSOE-M coincideixen que no hi ha converses amb la formació liberal que puguin fer néixer el suport dels taronges a una moció de censura. I «res canvia» amb l’aprovació d’alarma, apunten a Ferraz. Un avís celebrat pel partit però també una operació d’alt risc si calgués buscar el recolzament del Congrés per a la pròrroga. Per això, i per l’arquitectura jurídica del reial decret, hi va haver dubtes i debat en el Consell de Ministres de divendres, que es va allargar dues hores. 

El canal de diàleg se cenyeix a la relació quotidiana del secretari general de la Presidència del Govern, Félix Bolaños, amb el vicesecretari primer de Cs, Carlos Cuadrado, a més de la que mantenen la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, amb el portaveu adjunt taronja, Edmundo Bal. No hi ha, per ara, ponts orgànics. L’estratègia és que «Cs continuï cremant-se, humiliant-se davant Ayuso». La relació dels dos socis en l’Executiu autonòmic va a pitjor cada dia i l’esperança del PSOE és que, en algun moment, Cs estripi les cartes. 

Franco va arribar a plantejar fa setmanes que una sortida podria ser una moció que, en lloc d’estar encapçalada per Ángel Gabilondo, el portaveu socialista a l’Assemblea –i guanyador de les autonòmiques del 2019, la primera victòria del partit en 32 anys–, fos liderada per l’actual vicepresident regional de Cs, Ignacio Aguado.

El secretari d’Organització, José Luis Ábalos, va desautoritzar aquest moviment, però tenen la mateixa pega de sempre. El moment, l’ara. Perquè el PSOE, indica una font de Ferraz, estaria disposat a negociar-ho tot si es reobre el mapa dels pactes territorials. I Gabilondo ja va advertir que ell no seria cap obstacle per a l’acord. No obstant, tot i que aquesta porta quedi oberta, la primera opció que el PSOE defensaria és que el seu candidat a la presidència fos Gabilondo, encara el seu millor actiu amb un perfil institucional inequívoc. Ell seria també, per cert, el cap de cartell en unes hipotètiques eleccions anticipades que convoqués Ayuso. Que sigui Gabilondo el número u en uns comicis que se celebrin quan toquen, el maig del 2023, és més improbable. Potser abans ha arribat al seu càrrec tantes vegades estudiat: el Defensor del Poble. 

La pugna Ayuso-Sánchez

«Fins que no passi la pandèmia, no podem fer-hi res. La Covid ens fa ser responsables. I no podem tirar la canya a Cs», assenyala un màxim dirigent del PSOE-M. «És cert que no és el moment d’una moció de censura, però sí que crec que hem de posar més pressió a Inés Arrimadas», opina un dels alcaldes metropolitans. Aquest regidor també es mostra preocupat, com altres dirigents, per si es percep una «falta d’iniciativa» del partit davant Més Madrid, que considera que la moció és urgent. I entén que la federació ha de ser més proactiva en la defensa del Govern de Sánchez, ja que Ayuso confronta directament amb ell. 

L’alineament del PSOE-M amb l’Executiu central és inequívoc, tot i que va generar «sorpresa», per no dir «malestar», que el president «donés oxigen» a la cap del Gabinet regional amb l’acte a la Puerta del Sol de fa dues setmanes, el de la inflació de banderes espanyoles i de la Comunitat. Però a la Moncloa defensen que es pretenia «matar Ayuso a petons», no acudir en el seu auxili [polític]. 

Al final, com conclou un altre regidor de pes, la baralla «se centra entre Ayuso i Sánchez», perquè Madrid és l’ariet de Génova contra l’Executiu i alhora el contramodel de les polítiques del PP són les del líder socialista. Aquest focus sobre Sánchez –i fins i tot sobre Salvador Illa– i l’estil d’oposició de Gabilondo, que defuig el xoc directe, fan que de vegades el PSOE-M es vegi eclipsat, amb dificultats per treure el cap, com consideren alguns dirigents. «En els moments més durs, Ayuso en tenia el control i Ángel estava desaparegut. Ell només ha sortit gairebé de manera crepuscular i la sensació és d’absència», valora un parlamentari. En el cercle de Gabilondo defensen que el seu tarannà no ha canviat, que és el que els madrilenys coneixen des del 2019. «Cal preguntar Cs: ells han de decidir si continuen apostant per un Govern erràtic o un altre liderat per Gabilondo», insisteixen.

Precisament el to diplomàtic del portaveu va obligar a Ferraz i a la cúpula regional a nomenar-li un escuder amb més actitud, el senador i diputat autonòmic José Cepeda, un polític flexible amb moltíssims triennis (tot i que poc conegut per l’opinió pública) que està funcionant «bé per a l’afició de les bases», assenyala un alcalde. Aquesta fórmula de tàndem també l’ha seguit Més Madrid, que afegeix a la figura del seu portaveu, Pablo Gómez Perpinyà, la de la seva adjunta (i potser candidata a la moció), Mónica García, que, com admeten des del PSOE, ha sabut explotar la seva faceta de metge en primera línia –és anestesista del 12 de Octubre, un dels grans hospitals de Madrid–. 

Fer «pressió»

La llunyana hipòtesi que triomfi una censura a Ayuso força el PSOE, per a alguns dirigents consultats, a reenfocar la seva estratègia de combat. «Que ara es parli tant de la moció és conseqüència que no hem sabut liderar l’oposició. I els números no quadren. Jugar-hi sabent que Cs no sortirà del Govern... Al final es genera més insatisfacció. Jo m’hauria centrat a fer una oposició més dura, atacar. L’especulació sobre la moció, sí o no, ens posa en un bucle i ens distreu a l’hora de parlar de les carències d’aquest Govern fallit», sentencia un integrant de la cúpula regional que creu que hi ha l’«oportunitat de desmuntar el model de societat del PP», perquè ha mostrat «les seves debilitats». Com també és una «oportunitat», afegeix, que a la capital, que concentra el percentatge de vots més gran, ja no estigui Manuela Carmena en la competència de l’esquerra. 

Franco va poder comprovar el neguit dels seus líders locals fa gairebé tres setmanes. Alguns demanaven una intervenció, fins i tot un 155 a Madrid, per la «incompetència» d’Ayuso. Però el partit està, per ara, tranquil, expectant. El que sí que ha marcat aquestes setmanes és la mà alçada dels alcaldes de les grans ciutats (Alcorcón, Getafe, Leganés, Alcalá, Fuenlabrada...), que han reclamat a la presidenta que els rebi i han protestat contra la «discriminació» dels seus veïns. El primer regidor de Fuenlabrada, Javier Ayala, bastió inexpugnable del PSOE, fins i tot va portar Ayuso al Tribunal Superior de Justícia de Madrid pel «greuge comparatiu» amb el sud. 

Però els regidors demanen que la federació els reivindiqui. «El PSOE-M ha de dir les polítiques que aplica als seus ajuntaments. Que les contraposi a les que de la Comunitat», assenyala un alcalde. «Tenim capacitat d’exercir pressió», afirma un altre. 

Es inconcebible que estén los hospitales al borde de la saturación. Sra @IdiazAyuso ha tenido 4 meses para prepararse para la 2ª ola y poner a punto los hospitales, la atención primaria y los rastreadores pic.twitter.com/I2z4KPZpIv

— Javier Ayala / ❤️ (@JavierAyalaO) 18 de septiembre de 2020

Frente al desgobierno regional de Madrid tenemos a unos Alcaldes/as que representan compromiso, rigor y ser muy conscientes de la situación que atravesamos.

Los alcaldes/as socialistas demuestran que se puede y se hace una gestión a la altura de lo que merecen sus vecinos/as

— Dani Viondi (@Viondi) 1 de octubre de 2020

Notícies relacionades

Desobediència VIP

Casado es posa d'escut davant els atacs a Ayuso

El PSOE assumeix que a mitjà termini la moció arribarà. «I una vegada que tires la pedra, no saps què passa. Pot ser que caigui al fang o que generi una ona que ho mogui tot», adverteix un càrrec destacat de la federació. «No m’atreviria a posar dates. Hem d’esperar esdeveniments, ser al costat de la ciutadania i insistir que ella no pot seguir al capdavant del Govern», hi coincideix una alcaldessa. ¿I si Ayuso convoca eleccions? Els dirigents consultats diuen que no temen les urnes perquè no tenen «res» a perdre, però creuen que «abans que el PP s’exposi a perdre» la seva joia territorial, canviaria de candidat i sacrificaria la presidenta. 

Els socialistes intueixen que la legislatura pot fer molt canvis i la clau, per ells, és «si Cs aguantarà l’estrebada», perquè tenen la clau de la governabilitat. Si trencarà amb el PP o si canviarà d’aliats. «I aquesta és la batalla grassa de les pròximes eleccions –conclou un alcalde. Madrid Aquest és el reducte per a la reconquesta».