Els crítics de Susana Díaz mouen fitxa per disputar-li el lideratge del PSOE andalús

El PSOE andalús s’ha convertit en un autèntic vesper en el qual les faccions enfrontades comencen a preparar armes de cara al congrés en què es dirimirà si Susana Díaz continua liderant la federació socialista més nombrosa. Els crítics, cada vegada més, han perdut la por, com demostra el pas endavant fet fa uns dies pel diputat Felipe Sicilia, i ja no dubten que ho posaran difícil a l’expresidenta de la Junta, tot i que encara no es coneix qui serà el seu rival i si n’hi haurà més d’un.

De moment, la direcció federal no mou fitxa i insisteix que no és el moment de cap batalla interna, en plena pandèmia pel coronavirus i de negociació dels pressupostos generals. I es limita a llançar el missatge que hi ha un terreny per fer oposició al Govern del PP que no s’està ocupant.

Els últims líders socialistes a Andalusia sempre han tingut un corrent crític, als quals se sumen ara sanchistes de primera hora i fins i tot susanistes descontents. El malestar s’ha elevat després de la pèrdua de la Junta, i són nombroses les veus que qüestionen si Susana Díaz és el projecte i lideratge més adequat per recuperar el poder perdut. Les esquerdes arriben fins i tot fins a les agrupacions més importants, Sevilla i Jaén. Però aquests grups, de moment, només tenen en comú el seu desig de destronar l’actual secretària regional, cosa que alenteix les estratègies.

Pacte de no agressió

La dirigent andalusa coneix el soroll de sabres, i per això no desaprofita l’oportunitat per esgrimir la seva excel·lent relació amb «Pedro [Sánchez]» i el pacte de no agressió que existia entre tots dos després de la recomposició de les seves relacions. En el seu entorn més pròxim insisteixen que Ferraz no mourà fitxa ni recolzarà cap candidat, i desdenyen els rumors sobre una sortida digna via ministeris o ambaixades.

«Pedro sap que el que m’apassiona és ser a Andalusia. La meva il·lusió i la meva passió és recuperar el Govern d’Andalusia, ser a prop de la meva gent», repeteix ella. La seva estratègia passa per treballar-se les agrupacions locals de tot el territori, malgrat que l’experiència dels últims anys demostra que el control de l’aparell no suposa el de la militància, que són els qui decidiran.

Els crítics es divideixen entre els qui volen designar ja un candidat que pugui anar bregant-se fins a la celebració del congrés regional, no abans del pròxim estiu, i els qui prefereixen esperar. Aquests últims a més discrepen entre els que prefereixen saba nova, a l’estil del que va passar amb el mateix Sánchez, i els respectuosos amb els vells protocols que busquen un candidat de pes que sorgeixi del recolzament de les agrupacions provincials.

«No tenim candidat»

El primer en postular-se ha sigut el diputat nacional per Jaén Felipe Sicilia, portaveu adjunt del Grup Socialista en el Congrés, que fa uns dies va reconèixer públicament al diari ‘Sur’ que no descartava presentar-se. La seva disposició, que no era coneguda ni tan sols pel secretari provincial, Paco Reyes, ha causat malestar per la seva precipitació i perquè, a més, debilita la tasca d’oposició dels socialistes al Govern de dretes.

A Ferraz i a la Moncloa remarquen que Sicilia no és el seu candidat, ni el de Sánchez. «Una altra cosa és que Felipe tingui el recolzament d’algú de la direcció», remarquen des de la seu. L’afirmació que corre, de fet, és que compta amb l’aval de la seva cap directa, la vicesecretària general i portaveu parlamentària, Adriana Lastra, una cosa que l’entorn d’aquesta nega. «L’executiva federal no es posa en els processos interns de les federacions», conclou una dirigent molt pròxima al president. «No tenim candidat», indica un altre pes pesant de la direcció.

Podia ser una reflexió per sortir del pas, però a la cúpula remarquen que no és «cap posat», que encara no hi ha decisió perquè no s’ha obert –ni es vol obrir– el procés precongressual. De fet, al quarter general del PSOE frenen qualsevol intent d’avançar el conclave, o provocar-ne un de caràcter extraordinari, per molt que sigui conscient del bullir de la principal federació del partit.

El congrés se celebrarà, doncs, després del federal que revalidi el lideratge de Sánchez, que no té data però que hauria d’arribar el juny o el juliol del 2021. Tot i que tot dependrà de l’evolució de la pandèmia, en què el president vol centrar-se, aparcant totes les qüestions orgàniques. Andalusia inclosa. 

Els dubtes sobre Montero

I tampoc hi ha pressa perquè no es té clar qui podria ser el rival de Díaz, i perquè a més des de fa mesos la baronessa andalusa no crea cap mal de cap a Ferraz. No se l’ha sentit ni la més mínima crítica en mesos i el seu poder orgànic s’ha esquerdat moltíssim. És el que, al cap i a la fi, sempre va esperar la cúpula, que caigués pel seu propi pes. Actualment, és difícil pensar que Díaz pugui continuar liderant el PSOE-A –tot i que el temps jugui a favor seu–, però tampoc compta amb una alternativa sòlida. 

Junt amb Sicilia, de fet, continua apareixent el nom de María Jesús Montero, ministra d’Hisenda, tot i que ella ja ha mostrat en diverses ocasions la seva intenció de no ficar-se en baralles internes. Montero, a més, ha sonat més com a candidata a la Junta, no tant com secretària general del PSOE-A.

Notícies relacionades

Iglesias prepara la seva estratègia per afrontar un calvari polític

Com més població, més recursos

En la pugna també sonen Ángeles Férriz, parlamentària autonòmica per Jaén; la directora de la Guàrdia Civil, María Gámez, o fins i tot el vice president primer del Congrés i membre de la cúpula federal, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, històric enemic de Díaz. 

Però qui agafa més rellevància és Juan Espadas, alcalde de Sevilla. A principis d’any també va deixar la porta oberta a l’estar disposat «al que els companys decideixin». Sense estridències, en els últims mesos ha anat treballant el terreny orgànic amb la reubicació en la seva administració de representants dels diferents corrents crítics. Tampoc ha abandonat el camp polític, demostrant el seu perfil dialogant al negociar amb l’esquerra (governa amb el recolzament de Podem) i la dreta, amb acords subscrits amb el PP i Cs, aquest últim per tirar endavant els pressupostos de la ciutat. «Això acaba d’obrir-se. No s’ha de descartar ningú», sentencien des de Ferraz. Queda molta partida. I molt temps encara.