Els indults prenen impuls en l'aniversari de la sentència de l'1-O

Explosiva a nivell intern, perquè socialistes i podemistes, com en tants altres assumptes, no pensen igual quant a la conveniència de commutar les condemnes als líders del procés, que aquest dimecres farà un any que van ser sentenciats. I explosiva quant a les conseqüències que podria tenir en l’endimoniat tauler polític una decisió favorable o adversa per a uns reclusos que, tres anys després de trepitjar la presó per primera vegada, tenen suspesa la semillibertat que els va concedir la Generalitat.

L’indult permet alleugerir les penes i escurçar els anys a la presó fins a arribar a extingir la responsabilitat penal o, almenys, una part, tot i que no eximeix de la responsabilitat civil derivada del delicte i tampoc cancel·la els antecedents penals. Per aquesta raó, la majoria de presos independentistes han abominat de l’indult i exigeixen l’amnistia, que suposa el perdó del delicte, com a única solució.

LES CONDEMNES DE LA SENTÈNCIA DEL PROCÉS

LES CONDEMNES DE LA SENTÈNCIA DEL PROCÉS

SIS MESOS DE TRÀMIT

SIS MESOS DE TRÀMITLes primeres peticions d’indult dels condemnats del procés van començar a arribar al Tribunal Suprem el passat 2 d’octubre. El Ministeri de Justícia va iniciar formalment així la tramitació de la sol·licitud que l’advocat Francesc Jufresa va presentar per a tots els líders independentistes i que va ser registrada el mes de gener passat.

La llei de l’indult de 1870 obliga a obtenir dos informes: el del tribunal que va dictar la condemna, en aquest cas el Suprem, i el de la fiscalia. Tots dos són imprescindibles per poder elevar-ne la proposta de resolució al Consell de Ministres, que és qui finalment l’acorda o el denega. Segons va explicar el sotssecretari de Justícia, José Miguel Bueno, en el Congrés al juny, per semestre s’eleven uns 2.000 expedients, majoritàriament desestimatoris de la mesura de gràcia.

La Sala Segona del Suprem trasllada al ministeri públic perquè elabori el seu propi dictamen sobre si s’ha de concedir un indult total o parcial (és a dir, commutar només una part de la pena) als condemnats per sedició en concurs amb malversació. Els fiscals encarregats de fer-ho seran els que van exercir l’acusació durant el judici i demanaven penes molt més altes que les finalment imposades, a l’entendre que el que va ocórrer a Catalunya la tardor del 2017 era rebel·lió.

El Suprem, en el seu informe, inclourà un altre document, el d’Institucions Penitenciàries, relatiu a comportament i actitud a presó de les persones pendents de la mesura de gràcia. També pot preguntar a l’Advocacia de l’Estat com a perjudicada del delicte, ja que va exercir l’acusació en el judici; i haurà de tenir en compte quanta condemna han liquidat i si han satisfet les responsabilitats civils a què van poder ser condemnats.

Aquest informe i el de fiscalia són preceptius, però no vinculants per al Govern. Malgrat això, Bueno va destacar davant la Comissió de Justícia que el 98% dels indults concedits el 2018 i el 2019 va comptar amb almenys un d’aquests dos informes a favor de la mesura de gràcia.

LA VEU DE LES PRESONS

LA VEU DE LES PRESONSL’habitual redacció d’un decret d’indult –«Atenent les circumstàncies del condemnat, i d’acord amb la informació que obra al seu expedient, es presenten condicions de justícia i equitat...»– apareixia en l’última gràcia concedida pel Govern, que el passat 22 de setembre va treure al carrer el ciutadà Hildebrando de Jesús Noreña, condemnat el 2015 per un delicte contra la salut pública.

I aquesta fórmula apareixerà en el reial decret, si es promulga, d’indult dels presos del procés. Aquest reial decret és l’últim paper oficial en el qual apareixen junts el nom del pres i el delicte pel qual va ser condemnat. A partir de la publicació al BOE, l’expedient penitenciari de l’afavorit ha de ser esborrat.

Però per arribar a aquest punt, els dirigents independentistes hauran hagut de superar abans quatre capítols de tramitació. Primer arriba una circular del gabinet del ministre de Justícia a un gabinet tècnic d’una sotsdirecció general del ministeri, que en el passat es va dir «Sotsdirecció de Gràcia».

Funcionaris llicenciats en Dret compliran allà l’obligació d’escoltar l’opinió de la institució carcerària –a Catalunya, la Secretaria de Mesures Penals de la Generalitat–, cosa que, a la pràctica, consisteix a requerir a la junta de tractament de la presó l’expedient de l’intern. «Amb la lectura de l’expedient es valora si té normalitzada la seva vida regimental o si ha protagonitzat incidents», explica una font penitenciària.

El gabinet tècnic eleva una valoració al ministre, que serà qui, en el Consell de Ministres, formalitzi la proposició d’indult, i el Govern trasllada la seva decisió al Rei perquè la sancioni. És un mer tràmit, però formalment necessari, com el d’informar el tribunal sentenciador i el jutjat de vigilància penitenciària.

Publicat l’indult al BOE, el jutjat firma un ofici per a la presó. «De fet, si falta aquest ofici, la presó no obre la porta», explica la mateixa font. Intramurs, el pres és cridat perquè reculli els seus efectes personals, també els de valor i la documentació que deixés en custòdia, i se’n vagi. En el cas dels condemnats en tercer grau, n’hi ha prou amb una comunicació de l’advocat per fer que aquella nit ja no vagin a dormir a una cel·la.

CRONOLOGIA DELS ANYS MÉS CONVULSOS DEL PROCÉS

CRONOLOGIA DELS ANYS MÉS CONVULSOS DEL PROCÉS