Contra la 'conllevancia'

La ‘conllevancia’ torna a estar de moda. Gairebé 90 anys després que Ortega i Gasset li posés aquest nom al sentiment «vague i d’una intensitat variadíssima» d’amor a Catalunya i desinterès cap a Espanya de molts catalans, el concepte torna, almenys, a les llibreries. En temps de procés, i mentre un ampli sector de l’independentisme abraça la tesi de la «confrontació» com a projecte polític, comportar-se podria semblar una Arcàdia feliç des del punt de vista dels qui preferirien la concòrdia entre pobles i persones. Però hi ha gent a qui li sembla poc.

És el cas de Josep Ramon Bosch, que ha escrit un llibre titulat ’Catalunya, la ruta falsa’ (Deusto) en el qual es rebel·la contra la resignació com a manera de relacionar-se. «No es tracta que ens suportem, sinó que arribem a apreciar la diversitat», va dir Miquel Iceta, un dels presentadors del llibre, per resumir el seu contingut. El líder del PSC va encapçalar al costat de Santi Vila, també a la taula, una nombrosa representació de diputats i exdiputats, i això que l’aforament estava reduït a 50 persones. Germà Gordó, Ramon Espadaler, Montserrat Nebrera, José Domingo, Esperanza García o Fernando Sánchez Costa eren a la Casa del Llibre per escoltar Bosch.

La presentació es va convertir en una imitació del llibre: hi va haver una desfilada de personatges històrics –es va citar Antoni de Campany, Unamuno, a Azaña, Valls i Taberner, i fins i tot José Antonio Primo de Rivera– i un recorregut sentimental per la vida de l’autor. Bosch, fundador de Societat Civil Catalana, està d’actualitat perquè recentment, i com a dirigent de la Lliga Democràtica, ha demanat l’indult per als presos de l’1-O. «A Madrid he passat de ser un heroi per Societat Civil Catalana a un traïdor per sol·licitar els indults. Allà no hi ha terme mig», va dir durant l’acte a la Casa del Llibre.

El Senat a Barcelona, de nou

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Però ni així Bosch es resigna a la ‘conllevancia’. Al llibre proposa fins a 35 «solucions» per al «problema català»; ell mateix va reconèixer que algunes són poc originals, com la de traslladar el Senat a Barcelona. Totes les presentacions van ser elogioses –va parlar també la politòloga Astrid Barrio-, però Vila va aixecar una mica d’enrenou quan va qualificar d’«ingènues» algunes d’aquestes propostes de futur.  

«El que tenim és una feina enorme per davant, de fer un nou relat d’un país que es diu Espanya», es va explicar Bosch. I va afegir que perquè torni la ‘conllevancia’, primer, i perquè després se superi –se suposa– amb alguna fórmula millor, «cal fer molta didàctica a Catalunya cap als separatistes i a la resta d’Espanya cap als separadors».