La reforma del poder judicial clava els ulls d'Europa a Espanya

De moment, només és una proposta. Però la Comissió Europea segueix de prop els esdeveniments i si aquesta s’aprova podria acabar pronunciant-se. La UE fixa uns estàndards que han de seguir tots els estats membres i a què es comprometen els seus tractats, entre els que hi ha reforçar la independència judicial.

La Xarxa Europea de Consells del Poder Judicial, creada el 2002, defensa que la designació dels membres de l’òrgan de govern de la judicatura «s’ha de deixar, directament o indirectament, en mans dels jutges, fent servir mètodes democràtics que garanteixin una naturalesa ‘pluralista’ de la representació en el Consell i una àmplia legitimació». Una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans també exigeix als estats que garanteixin la independència i evitin influències dels altres poders.

El Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO), òrgan dependent del Consell d’Europa, ha recomanat reiterades vegades a Espanya que canviï el seu sistema d’elecció dels jutges. En el seu últim informe, del juny del 2019, va insistir que «les autoritats polítiques no han de participar, en cap moment, en el procés de selecció dels vocals del torn judicial».

En la resposta que el Ministeri de Justícia va enviar a Estrasburg el juny d’aquest mateix any, el CGPJ va defensar que la seva actual composició és «fruit d’un acord parlamentari adoptat per més del 90% dels seus membres, no sent fútil la presència de gaires forces polítiques a les dues cambres, i el sistema d’elecció dels vocals pot ser susceptible de canvis, però és inqüestionable des d’un punt de vista de legitimitat democràtica». Però aquest acord parlamentari se n’aniria en orris si s’acaba aprovant la reforma del PSOE i Podem, que no només manté la participació de les autoritats polítiques en l’elecció dels jutges, sinó que elimina la necessitat que sigui per majoria qualificada.

La resposta de Polònia

Que l’oposició a Espanya aprofitaria la iniciativa per carregar contra el Govern estava entre els càlculs dels socialistes i els morats. Però no que una de les primeres rèpliques arribés del subsecretari d’Afers Exteriors polonès, Pawel Jablonski, que demanava a la Comissió Europea intervenir com ho van fer amb Polònia.

Al costat del PP i Ciutadans, Varsòvia ha contribuït que els ulls d’Europa es posin en el poder judicial espanyol. A més d’Hongria, són els únics estats membres a qui se’ls ha activat l’article 7 del Tractat de Lisboa, que permet que siguin sancionats per violar valors bàsics de la UE. El gener d’aquest any, el Parlament Europeu va aprovar una resolució en què es denunciava la deriva autoritària dels dos països, amb especial menció a la independència dels seus sistemes judicials, i s’exigia a la Comissió Europea que intervingués de manera contundent. El PP espanyol va trencar la unitat de vot amb els seus companys de grup europeu i va votar en contra.

Polònia i Hongria: l’estrany mirall

Notícies relacionades

Set vocals del CGPJ forcen un Ple extraordinari sobre la reforma judicial

Com més població, més recursos

La comparació amb Polònia i Hongria s’agita des dels membres de l’oposició, però també ho han fet les dues associacions majoritàries de la judicatura. A Polònia, l’elecció dels membres del seu Consell Nacional del Poder Judicial era mixta: 6 elegits pel Parlament, 4 membres nats i uns altres 15 jutges triats pels seus iguals. La reforma que es va posar en marxa el 2016 suposa que aquests 15 també passin a ser escollits pel poder legislatiu. És, a priori, l’única similitud amb la proposta del PSOE i Podem. La reforma judicial polonesa inclou una sèrie de mesures que ha denunciat Europa: des de plans per a jubilar de manera anticipada els jutges o un règim disciplinari que suposa que puguin ser sancionats per les seves decisions judicials.

En el cas d’Hongria, el Consell Judicial Nacional està compost per 15 jutges. Catorze els elegeix una conferència de jutges mitjançant una votació secreta i per majoria simple. Però el principal problema és l’Oficina Nacional del Poder Judicial, els membres de la qual els designa el Parlament, i que gestiona els òrgans jurisdiccionals i té poder de decisió sobre els nomenaments.