Sánchez s'entrevistarà amb el Papa al Vaticà el 24 d'octubre

Feia temps que el Gabinet del president preparava la visita i, de fet, pensava haver-la ubicat en el marc de la cimera hispanoitaliana de dimarts que ve a Roma, però finalment no va ser possible quadrar les agendes, tot i que s’ha aconseguit encaixar la reunió per al dissabte 24. La reunió ha sigut ultimada per l’equip del líder socialista i l’ambaixadora d’Espanya davant la Santa Seu, Carmen de la Peña. 

«És una visita que encara no havia donat temps a realitzar i el president i Francesc parlaran de tot. Li donem molta importància perquè tenim molt bones relacions», remarquen fonts molt pròximes a Sánchez, preguntades pel contingut de la trobada, i fins i tot sobre la possibilitat d’un viatge del Pontífex a Espanya. A la Moncloa recorden, de fet, que ja la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, ha estat dues vegades al Vaticà. Una, el 29 d’octubre del 2018, quan es va entrevistar amb el número dos del Papa, el cardenal i secretari d’Estat, Pietro Parolin, despatx que va ajudar a aplanar el camí de l’exhumació de Francisco Franco. La segona, un any més tard, l’octubre del 2019, quan va assistir a la cerimònia de creació de 13 nous cardenals –dos d’ells espanyols–, abans de la qual va mantenir una trobada amb el mateix Francesc. 

En aquesta ocasió, serà Sánchez qui viatgi sense companyia de cap altre membre del Consell de Ministres. Serà la rematada d’una setmana intensa, que començarà dimarts amb la celebració del 17è Fòrum de Diàleg Itàlia-Espanya, al qual assistiran diversos ministres i que clausuraran Sánchez i el primer ministre del país transalpí, Giuseppe Conte. A aquesta cimera acudeix la titular d’Exteriors, Arancha González Laya, que aprofitarà la seva estada a Roma per veure’s, dimarts, amb el seu homòleg vaticà, el secretari per a les Relacions amb els Estats, l’arquebisbe Paul Richard Gallagher.  

Després de Tunísia

Després seguiran dues jornades de debat en el Congrés amb la moció de censura de Vox, iniciativa que fracassarà amb seguretat. El divendres 23, el president volarà fins a Tunísia, en el marc de la seva gira pels països del nord de l’Àfrica amb els quals Espanya té una forta relació diplomàtica i, sobretot, econòmica. Ja la setmana passada, de fet, Sánchez va ser a Alger, i a l’estiu va visitar Mauritània. 

Francesc, des de l’arrencada del seu Pontificat, el 2013, encara no ha visitat Espanya. «Hi aniré quan hi hagi pau», va assegurar als periodistes el març del 2019, quan volava fins al Marroc. «Primer han de posar-se d’acord vostès», havia afirmat un mes abans, al febrer, al seu avió rumb als Emirats Àrabs Units. L’última vegada que un papa va trepitjar Espanya va ser l’agost de 2011. Llavors era Joseph Ratzinger, Benet XVI, qui liderava l’Església, i va viatjar amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ). Abans havia estat el 2006, a València, quan va participar en la V Trobada Mundial de les Famílies, i el 2010, quan va visitar Santiago en qualitat de «pelegrí» i Barcelona per consagrar la Sagrada Família. Joan Pau II va viatjar cinc vegades a Espanya durant el seu llarg Pontificat. 

La foto de la setmana vinent al Vaticà no deixarà de ser impactant, ja que Sánchez lidera un Executiu de coalició en què s’integra Unides Podem, tot i que Pablo Iglesias ha elogiat bastantes reflexions d’un Papa amb una empremta social molt més pronunciada que la dels seus antecessors. A més, la Santa Seu, com reconeixen a la Moncloa, «va ajudar molt» en l’exhumació de Franco, «de manera discreta però eficient». L’auxili de Roma era clau per pressionar la comunitat benedictina que custodia el Valle de los Caídos, i que serà desallotjada quan s’aprovi la nova llei de memòria democràtica, promoguda per Calvo. 

Església espanyola connectada amb Roma

L’actual cúpula de l’Església espanyola connecta a més amb el Vaticà, cosa que no ocorria quan la dirigia Antonio María Rouco Varela, martell constant dels Governs socialistes i inductor de les manifestacions contra les lleis de l’avortament o del matrimoni gai. Tant l’actual president de la Conferència Episcopal (CEE), el cardenal Joan Josep Omella –al capdavant dels bisbes des de març d’aquest any–, com el seu antecessor, Ricardo Blázquez, encarnen la sensibilitat de Francesc. Omella representa la via del diàleg i la distensió que també proclama l’Executiu. 

Notícies relacionades

El Papa defensa les reformes per adequar les finances del Vaticà

Com més població, més recursos

El Govern no s’ha proposat la denúncia dels Acords amb la Santa Seu, tot i que sí que vol obrir el ventall de relació amb les altres confessions, i de fet Calvo es va reunir durant l’estiu amb els líders d’altres religions a Espanya. Al juliol, va organitzar la primera cerimònia civil d’Estat, en aquest cas com a tribut a les víctimes de la Covid-19. L’Executiu, a més, planeja una nova llei de llibertat de consciència, tot i que no està inclosa en el pla normatiu anual d’aquest 2020. 

A la Moncloa emfatitzen la importància a més de l’encíclica ‘Fratelli tutti’ (’Germans tots’), la tercera que firma el Pontífex, feta pública el passat 4 d’octubre i amb un contingut profundament polític, ja que arremet contra el neoliberalisme en plena pandèmia de la Covid-19 i enfoca la crisi des d’una òptica social. Francesc fa una crida a la germandat mundial». «El mercat només no ho resol tot, tot i que una altra vegada ens vulguin fer creure aquest dogma de fe neoliberal», escriu Jorge Bergoglio. Ara el Papa es trobarà, en una setmana, amb el cap d’un Executiu de coalició d’esquerres i al capdavant d’un país clau per a Roma pel gran pes de la seva empremta catòlica.