Sánchez entrarà en el cos a cos amb el líder de Vox

Tot i que en la Moncloa es va debatre com afrontar el ple i quina sortida era l’òptima, al final s’ha conclòs que ha de ser Sánchez qui repliqui a Santiago Abascal. A última hora d’ahir diumenge, quan continuaven les reunions i els contactes de l’equip del líder socialista per preparar el ple, la previsió era aquesta: que el cap de l’Executiu surti a la tribuna d’oradors del Congrés per entrar en el cos a cos amb el president de la formació ultra, segons van indicar a EL PERIÓDICO totes les fonts governamentals consultades. També Mariano Rajoy va contestar a Pablo Iglesias i al mateix Sánchez en les mocions del 2017 i el 2018. 

En principi, el candidat de Vox només es trobarà, des de l’Executiu, amb l’única resposta de Sánchez. No s’ha programat, ara per ara, que cap altre ministre confronti amb Abascal, si bé tot dependrà de la dinàmica de la sessió. Tampoc està previst que Sánchez, que com qualsevol membre del Govern pot agafar la paraula en tot moment i sense límit de temps, respongui als grups, ni que intervingui després de la presentació de la censura pel diputat ultradretà Ignacio Garriga. La següent rèplica que es trobarà Vox per la part socialista serà la del seu portaveu, Adriana Lastra, dijous, a la segona jornada de debat. El patró, per tant, serà semblant al de la censura que va guanyar Sánchez. A la Moncloa, no obstant, treballen amb diversos escenaris de resposta, en funció de com es desenvolupin les dues jornades. 

El «Sálvame parlamentari», «l’acte de propaganda de la ultradreta a l’hemicicle, que no serveix per res perquè no guanyarà i que només pretén guanyar repercussió als mitjans» –així defineix la moció un dels alts càrrecs de l’Executiu–, sí que és vist com una oportunitat per als socialistes. «Ens servirà per agafar impuls», adverteixen des de Ferraz. Sánchez té a favor seu que Abascal només comptarà amb els 52 sís del seu grup, a l’espera de saber si Pablo Casado finalment dona l’ordre als seus d’abstenir-se o votar en contra. 

Compte amb l’«antipolítica»

El debat de dimecres i dijous funcionarà com una espècie de punt i a part que ajudarà la coalició a agafar oxigen de cara a la prova veritablement clau, la dels PGE, que es presentaran a mitjans de la setmana vinent, perquè l’acord de PSOE i Unides Podem ja està pràcticament tancat al 100%. Per això hi ha dirigents que interpreten que la moció pot acabar de decantar la balança i de lligar els recolzaments als comptes de l’Estat, equació en la qual en principi no hi haurà Ciutadans, ja que les últimes setmanes han certificat una aproximació més gran de l’Executiu als seus socis, com volia Pablo Iglesias. «Als nacionalistes els fa pànic Vox, de manera que amb discursos tan polaritzats hi ha més possibilitat de trobada amb la majoria de la investidura, si surten del seu paradigma identitari», valora un diputat. No obstant, altres fonts posen més distància i no veuen tanta «relació» entre la censura i els PGE. 

El Govern té, per tant, una posició còmoda en aquest debat, ja que la «violència verbal» que espera de la ultradreta «cohesiona» la majoria de la investidura i pot mobilitzar l’electorat progressista. «Tant de bo passés una setmana abans d’unes eleccions», sospira amb ironia un alt cap de l’Executiu. Una altra veterana dirigent considera que també cal mesurar amb compte l’impacte, perquè «el relat de Vox té la seva audiència que encoratja l’antipolítica». «I hi ha massa gent patint», postil·la, mirant cap al drama sanitari, social i econòmic provocat per la Covid-19. Caldo de cultiu perfecte per a la desafecció i el populisme.

El «problema», convergeixen tots els consultats, el té el PP. Sánchez ja va equiparar (de nou) el líder dels populars amb el cap ultra a la sessió de control al Govern en el Congrés de dimecres passat. «Senyor Casado, senyor Abascal, veig que hi ha una mica de coordinació en les seves preguntes». A les altures de l’Executiu i del PSOE assumeixen que Pablo Casado té «molt difícil» gestionar la moció, com sintetitza aquest quadre: «No pot quedar-se curt ni passar-se de frenada. Nosaltres, quan vam guanyar les primàries [el maig del 2017], vam concloure el debat de l’hegemonia a l’esquerra, però aquesta lluita a la dreta no està resolta. El PP encara no ha guanyat la batalla. Tant de bo la guanyi». 

Endevinar la tecla

No obstant, fa tres anys, no es percebia tan clara la victòria del PSOE sobre Podem en el camp progressista. De fet, el partit va tardar a trobar el camí: al principi Sánchez va carregar contra Iglesias per «populista», després va suavitzar la postura, la gestora que el va succeir en el poder va optar per la via de la confrontació i precisament la moció del 2017 va servir per visualitzar la nova estratègia, la de la competició virtuosa, la del partit d’Estat que ajuda el Govern en temes capitals —com va ser el desplegament del 155 a Catalunya— i basteix ponts amb la formació amb què competeix a l’esquerra. El rostre d’aquell gir va ser l’avui ministre de Transport i llavors portaveu interí del grup, José Luis Ábalos, perquè Sánchez havia renunciat al seu escó mesos abans per l’abstenció a Rajoy. 

Notícies relacionades

Calvo afirma que sent «vergonya» que Casado faci «anti-Espanya» a Europa

Sánchez pressiona Casado a l'oferir retirar la reforma exprés del CGPJ

«És comprensible la dificultat que té el PP, perquè és complicat endevinar la tecla. El que és evident és que ells no han aconseguit trobar una estratègia que els doni resultats, perquè Vox segueix molt amunt, i ells temen que se’ls en vagi gent amb Abascal,» valoren des de la direcció federal. 

Però també serà molt rellevant comprovar com es dirigeix Sánchez a Casado, precisament en un moment en què els dos partits, PSOE i PP, reben màxima pressió per arribar a un acord per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). El president es va mostrar divendres disposat a negociar «ja», a cedir al màxim, sempre que el cap dels conservadors assumeixi que el seu és un Executiu de coalició. El PP, mentrestant, demana treure de l’equació Podem. Encara no s’han aproximat postures i és probable que les converses no arribin fins després de la moció de censura de Vox. El debat que colonitzarà la setmana i que marcarà un punt d’inflexió en aquesta primera part de la legislatura, quan encara no s’ha complert un any de les eleccions del 10-N.