Iglesias es cola en la moció de Vox i defensarà amb Sánchez el Govern

Finalment, no només intervindrà Pedro Sánchez en la moció de censura de Vox. També ho farà Pablo Iglesias, el vicepresident segon i líder de Podem. D’aquesta manera, els dos socis de coalició defensaran el Govern davant els atacs de la ultradreta. I també ho faran per tal de reforçar-se i mostrar una aliança sòlida. 

Fonts de la Moncloa van confirmar aquest dilluns a la tarda la participació del cap dels morats durant el debat que arrenca aquest dimecres, 21 d’octubre, a les nou del matí al Congrés. Això sí, no van indicar en quin moment prendrà la paraula. Podria fer-ho en la primera jornada o bé fins i tot en la segona, ja que la votació es preveu per al migdia de dijous, tot i que tot dependrà de la dinàmica que agafi la sessió. En principi, el càlcul de la Moncloa era que Sánchez intervingués el primer dia, per donar la rèplica al líder de la ultradreta i candidat a la investidura, Santiago Abascal.

Fonts de l’Executiu indiquen que, seguint aquest esquema, el més previsible és que Iglesias pugi dijous a la tribuna. Aquest és el dia en què es preveu que intervingui el líder del PP, Pablo Casado, que té tots els ulls posats a sobre perquè encara no ha definit el sentit del vot del seu grup –o abstenció o vot en contra–. D’aquesta manera, l’Executiu intentaria robar protagonisme a Casado. Perquè en la segona jornada de debat la veu del Govern, si no, descansaria en la portaveu socialista, Adriana Lastra, i potser en Unides Podem. 

En les mocions de censura, poden intervenir el president i qualsevol vicepresident o ministre sempre que vulgui i, com sempre passa amb qualsevol ple, sense límit de temps. També Abascal es podrà esplaiar com vulgui, i contestar el Govern i de manera individualitzada els grups, per això per endavant és complicat calcular quant s’allargarà la sessió. 

Dones per part d’Unides Podem

«Tot està preparat des de fa setmanes. La moció l’abordarem amb molt respecte a Abascal», indiquen fonts molt pròximes a Sánchez, que prefereixen no donar més pistes sobre l’estratègia dissenyada per a la moció. Al matí, el secretari d’Organització del PSOE i ministre de Transport, José Luis Ábalos, va confirmar, com havia avançat EL PERIÓDICO, que Sánchez respondria Abascal perquè el Govern «es pren seriosament» la iniciativa, que és constitucional i legítima, va remarcar, «més enllà de la intencionalitat» que persegueixi la formació ultra, que per al PSOE és fer «soroll» i «elevar la tensió». 

No obstant, altres fonts de l’Executiu indicaven que la decisió es va prendre en les últimes hores, «aquest mateix dilluns», perquè la previsió inicial era que només intervingués Sánchez, i no altres membres del Govern. Aquest dilluns no hi va haver reunió de ‘matines’ a la Moncloa –la trobada setmanal del màxim nivell en què es decideix l’estratègia, i en què s’asseuen el president i el vicepresident segon i els seus homes de confiança, Iván Redondo i Juanma del Olmo, més la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, i els ministres d’Hisenda, Transports, Sanitat i Igualtat; el secretari d’Estat de Comunicació i els portaveus parlamentaris del PSOE i Unides Podem–, per la qual cosa la decisió no es va adoptar en aquest fòrum de la coalició. 

Que Iglesias es va colar a última hora ho manifesta així mateix que estava previst que intervingués en el debat, en nom d’Unides Podem, Pablo Echenique, i no obstant aquest dilluns fonts del grup morat van apuntar que només dones prendran la paraula per la seva banda. No Echenique ni el president del grup, Jaume Asens.

No és la primera vegada en la història que diverses veus del Govern responen el candidat de la moció. En les censures del 2017 i el 2018, les d’UP i el PSOE, només va intervenir el president, Mariano Rajoy, però en la del març de 1987, en què es va postular el popular Antonio Hernández Mancha (PP) contra Felipe González, sí que va prendre la paraula aquest i també el seu número dos, Alfonso Guerra. En rèpliques i dúpliques. I en la del maig de 1980, en la de González contra Adolfo Suárez (UCD), van intervenir, a més del llavors cap de l’Executiu, el seu vicepresident segon, Fernando Abril Martorell, i set ministres en els tres dies que es va allargar el debat (tres jornades també va ocupar la moció de 1987). Per ara, la Moncloa ha confirmat que pujaran a la tribuna Iglesias i el cap dels morats, però tampoc descarten totalment que els segueixin altres membres del Gabinet, en funció de com es desenvolupi la discussió parlamentària, «un organisme viu». 

Més protagonisme per al vicepresident

En aquest cas, la participació de Iglesias té un sentit evident. Es visualitzarà els caps dels dos partits integrants de la coalició defensant-la conjuntament i traient pit. A més de repartir-se les temàtiques, podran dividir-se els papers. ‘Poli bo, poli dolent’. Més institucional Sánchez, més guerriller el vicepresident, que d’altra banda sol tenir Vox com a oponent en les sessions de control. A més, segons incideixen des de la Moncloa, es tracta de mostrar una alternativa numèrica i de projecte molt diferent a l’encarnada per la ultradreta. Un cos a cos amb Abascal en què corre el risc de veure’s enfosquit l’home que està realment al mig de la moció, Pablo Casado, per a qui aquest debat és una «qüestió menor». A l’intervenir el cap de Podem, serà un «duel d’extrems», es buscarà expressament la polarització. 

Notícies relacionades

Una moció de censura en temps de Covid: la meitat de l'elenc i sense públic

L'era de les mocions de censura

Iglesias, d’altra banda, aconsegueix colar-se a la foto. El seu protagonisme, de fet, ha anat en ascens aquests últims mesos. Tant en el debat de Pressupostos –el president defensava obrir el ventall de pactes (incloent Ciutadans), i el líder de Podem va lluitar perquè els esforços es bolquessin en la majoria de la investidura, que ara sembla més fàcil d’amarrar–, com en la proposta d’una sortida per a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), molt controvertida.

Ara treu el nas a una finestra única, la moció de censura, el debat més important que es disposa a viure el Congrés des del final de l’estat d’alarma. Només hi haurà focs d’artifici, perquè el resultat està cantat: Abascal només aconseguirà el recolzament dels seus 52 escons. Res més. A l’espera, és clar, de si el PP vota en contra o s’absté. Però l’Executiu no vol desaprofitar l’ocasió per cohesionar-se i agrupar el bloc de la investidura.