Nou cop de porta d'Europa a la independència unilateral

La guia, que és una nova versió del codi de bones pràctiques que es va aprovar el 2007, manté l’esperit d’aquell text, però inclou, a més, algunes precisions que fan pràcticament impossible que el resultat d’un referèndum unilateral sigui acceptat algun dia per les autoritats europees.

En la introducció del document, de 16 pàgines –en la seva versió en anglès–, s’afirma que «les qüestions sotmeses a referèndum poden ser de naturalesa constitucional, legislativa o administrativa (especialment a nivell local)» o «poden referir-se a la ratificació d’un tractat». Però, a més, s’afegeix: «També poden abordar qüestions territorials, com la creació o fusió d’entitats, així com la secessió, en els rars casos en què la Constitució nacional ho permet».

D’aquest paràgraf es desprèn que qualsevol text constitucional (com l’espanyol) que no contempli la secessió d’una part del seu territori impedeix la celebració d’un referèndum sense acord.

Primacia constitucional

L’al·lusió a la secessió és la gran novetat d’un text que, a més, reprodueix altres clares apel·lacions a la primacia constitucional que ja recollien les pautes anteriors. Per exemple, amb aquest paràgraf, dins de la secció titulada ‘La preeminència del dret’: «El recurs al referèndum ha de respectar el conjunt de l’ordenament jurídic. En particular, el referèndum no pot ser organitzat si la Constitució o una llei conforme a a la Constitució no ho preveuen, per exemple si el text sotmès a votació és competència exclusiva del Parlament».

La nova guia també adverteix que les regles d’un referèndum «no han de ser adoptades puntualment» per a una votació «particular». És a dir, es posiciona contra les lleis ‘ad hoc’ com la que l’independentisme va aprovar al Parlament el 6 i 7 de setembre del 2017, i que va ser posteriorment suspesa pel Tribunal Constitucional.

En un altre apartat, titulat ‘La validesa dels textos sotmesos a referèndum’, s’insisteix: «Els textos sotmesos a referèndum han de complir totes les lleis superiors (principi de jerarquia de les normes). No han de ser contraris al dret internacional, als principis estatutaris del Consell d’Europa o a les condicions de pertinença al Consell d’Europa». I s’afegeix que les votacions que contradiguin aquests requisits «no podran ser sotmesos al vot popular».

Quant a establir un quòrum per validar una votació concreta, tot i que «no és recomanable» fer-ho amb caràcter general, la Comissió de Venècia ho veu «acceptable» per a «referèndums sobre assumptes de fonamental significança constitucional».

Satisfacció a Exteriors

En el Ministeri d’Afers Estrangers han acollit amb satisfacció la nova guia. Fonts del Ministeri remarquen que el text «estableix clarament que no és possible, això és, que no és legal, convocar referèndums en supòsits no permesos per la Constitució del país que es tracti». I afegeixen: «El text de l’informe és absolutament clar referent a això».

Notícies relacionades

El Consell d'Europa lamenta que Espanya hagi «fracassat» a eliminar l'elecció del CGPJ per polítics

El Consell d'Europa "no dubta" de l'actuació de jutges espanyols amb Catalunya

No és la primera vegada que la Comissió tanca la porta a l’independentisme català. El maig del 2017, Carles Puigdemont, llavors president de la Generalitat, va enviar una carta a aquest òrgan del Consell d’Europa informant de la voluntat del Govern de celebrar un referèndum. La resposta, rebuda a Barcelona pocs dies després, va ser clara respecte que «qualsevol referèndum ha de ser portat a terme d’acord amb la Constitució i la legislació en vigor».

No obstant, Puigdemont es va agafar a una altra frase de la carta («perquè la comissió intervingui hi ha d’haver un acord amb les autoritats espanyoles») per inferir que suposava una crida «implícita» al llavors president del Govern, Mariano Rajoy, a negociar un referèndum.