Osàcar implica Mas en el blanqueig de diners a Convergència

L’extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) Daniel Osàcar ha optat per estirar la manta caigui qui caigui. Va començar la setmana passada a l’Audiència Nacional, però la seva declaració per videoconferència va haver de ser suspesa per problemes tècnics. Aquell dia pràcticament només va tenir temps d’admetre davant el jutge José de la Mata les acusacions contingudes en els escrits de la Fiscalia Anticorrupció relatives al fet que exdirigents del partit van ajudar-lo a blanquejar l’efectiu adquirit en comissions il·legals a través de donacions de 3.000 euros que van fer entre el 2008 i el 2010.

Aquest dimarts, a Barcelona, Osàcar ha aprofundit en aquestes acusacions. Ha dit que «creia» que l’expresident de la Generalitat Artur Mas estava al cas del ‘barrufeig’ amb el qual es blanquejaven els fons del partit. «Crec que probablement ho sabia», va afirmar. Quan el magistrat, junt amb el fiscal anticorrupció José Grinda ha viatjat a Barcelona per interrogar-lo, li ha demanat més concreció, perquè les seves creences no eren suficients per a ell, l’extresorer ha afegit: «Entenc que sí que n’estava al cas».

Hores després, en roda de premsa, Mas ha negat haver donat a Osàcar «cap instrucció» per a les pràctiques que denuncia i ha considerat «suposicions» el que ha declarat l’extresorer davant el jutge, que ha atribuït a la seva «vulnerabilitat». «Si no vaig donar jo la instrucció, no la podia donar ningú. L’únic que podia donar una instrucció d’aquestes característiques era jo, com a superior jeràrquic», ha reblat.

«Cel serè»

Amb qui Osàcar s’ha mostrat més segur ha sigut amb l’exgerent de CDC i exconseller de Justícia Germà Gordó, a qui ha situat al capdavant del sistema ideat per blanquejar els diners que presumptament arribaven de forma il·legal al partit. Gordó, que va desmentir amb un tuit la versió d’Osàcar («Cel serè. Com sempre he dit, mai he fet res il·legal», deia al seu missatge), és un de la trentena d’imputats a qui el magistrat ja proposa jutjar per la peça principal del ‘cas 3%’, la investigació del qual va donar per tancada al juliol. L’exresponsable de finances ha dit que l’estructura de CDC era «jerarquitzada» i que Mas i Gordó tenien una estreta relació de confiança.

Amb la declaració prestada per Osàcar, el cas ha fet un pas de gegant en la línia mantinguda per Anticorrupció. L’extresorer de CDC va estar a punt de tancar un pacte en el ‘cas Palau’ amb la fiscalia, però no es va arribar a materialitzar, a diferència del que ara s’ha evidenciat en la peça del ‘barrufeig’ del ‘cas 3%’, tal com havia avançat EL PERIÓDICO.

Alts càrrecs del partit

L’extresorer de CDC, que s’ha negat a contestar les preguntes de les defenses, ha assegurat davant el jutge que al finalitzar cada any es demanava a determinats alts càrrecs del partit, entre els quals hi havia els quatre exconsellers imputats (Felip Puig, Pere Macias, Jordi Jané i Irene Rigau), que fessin una donació, segons la llista que elaborava per a això el departament de comptabilitat. L’habitual era que hi aportessin 3.000 euros, tot i que alguns n’entregaven menys. Després se’ls oferia la possibilitat de recuperar aquesta quantitat, i els que acceptaven la rebien en metàl·lic.

Osàcar ha assenyalat que era «una manera de blanquejar el diner negre que movia» Convergència, tot i que ha dit que desconeixia d’on procedia. Els investigadors situen el seu origen en el cobrament de comissions a canvi d’obra pública o adjudicació de serveis dependents de les institucions controlades per CDC.

Notícies relacionades

El dia de les mans en flames

Com més població, més recursos

L’extresorer ha detallat els alts càrrecs que van acceptar el retorn dels fons, com l’exconseller Jordi Jané i l’exalcalde de Lloret de Mar Xavier Crespo, que va ser l’únic que davant De la Mata va negar haver entregat els diners que Anticorrupció, en el seu cas, xifrava en 1.500 euros. En canvi, ha declarat que Rigau, Puig i Macias van renunciar a recuperar els fons que havien entregat a CDC. Això significa que l’acusació contra aquests últims per blanqueig té menys possibilitats de prosperar, ja que en el seu cas sí que es tractaria d’una donació legal a un partit polític.

Segons Osàcar, quan es renunciava al reintegrament, era a Gordó a qui retornava el sobrant dels diners. A més d’atribuir-li el control sobre el sistema, el seu company de partit també l’ha identificat com el mitjancer de dos pagaments concrets de comissions. Un relatiu a una constructora lleidatana que suposadament va pagar al partit a canvi de l’adjudicació del servei i l’altre relacionat amb una entitat que organitzava actes del CDC i va percebre la seva remuneració a través de factures falses d’una productora que al seu dia va treballar per a TV-3.