El dia de les mans en flames

Aquesta història de lleialtats trencades té un final trist per als seus protagonistes, però durant molt temps la fidelitat d’Osàcar cap al seu excap i el seu expartit semblava infrangible. Els problemes per a l’extresorer de Convergència –va ocupar el càrrec entre el 2005 i el 2010– van començar en el 2009, quan el nom de «Daniel» va començar a aparèixer per tot arreu en les investigacions del ‘cas Palau’. Osàcar no es va intimidar, i el 5 de juliol del 2010 va protagonitzar una intervenció parlamentària en la comissió que es va obrir sobre aquella operació que encara es recorda per la seva vehemència a les redaccions barcelonines.

«Em sento ultratjat, vexat i difamat públicament», va dir sobre les publicacions que el vinculaven amb la causa. Aquell dia també va remarcar que era un treballador incansable, un devot membre de la comunitat eclesial de Sant Ildefons i un visitant assidu del Palau de la Música (com a espectador). I que militava des del 1982 a Convergència, un partit la progressiva descomposició del qual segurament no ha ajudat que Osàcar mantingués el seu silenci.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En els anys següents, i malgrat que l’horitzó se li tenyia d’un color cada vegada més fosc, Osàcar va mantenir la posició. Fèlix Millet i Jordi Montull, principals acusats pel ‘cas Palau’ van confessar i van veure reduïdes les seves penes; ell no. Ja al juliol del 2019, l’extresorer de Convergència es va negar a declarar davant el jutge com a imputat en el ‘cas 3%’.

75 dies a la presó

El Tribunal Suprem va confirmar les condemnes del ‘cas Palau’ el maig del 2020. Malgrat els seus esforços per evitar-ho per la via de l’indult, Osàcar, ja amb 85 anys, va ingressar a la presó de Brians 2 el 25 de juny. Només va passar-hi 75 dies. «Creia que la lleialtat a CDC estava per sobre de la llei», va dir a la presó un «penedit» Osàcar. Va buscar, aquesta vegada sí, un pacte amb la fiscalia per no ser també el principal cap de turc del ‘cas 3%’. I aquest dimarts, amb la seva declaració, ha provocat cremades –la gravetat de les quals es veurà ben aviat– a les mans dels qui les van posar al foc per ell.