L'Audiència Nacional absol Trapero de sedició i desobediència per l'1-O

La Secció Primera Penal de l’Audiència Nacional va absoldre el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero dels delictes de sedició i desobediència dels quals l’acusava la fiscalia en relació amb l’actuació dels agents al seu càrrec durant la tardor del 2017. En especial, el 20 de setembre del 2017, dia en què es van produir els registres de l’‘operació Anubis’ i, en concret, l’efectuat a la Conselleria d’Economia, així com durant el referèndum il·legal de l’1-O.

El tribunal, format per la presidenta de la Sala Penal, Concepción Espejel, Francisco Vieira i Ramón Sáez Valcárcel, ponent de la resolució, notificarà aquest dimarts a les 9.30 hores la seva sentència als procuradors de totes les parts personades. Com era previsible, com que Espejel i Sáez Valcárcel se situen cada un d’ells als antípodes ideològics de l’altre, comptarà amb un vot particular, que en aquesta ocasió subscriurà la presidenta del tribunal, partidària de la condemna per sedició.

Serà molt més extens que la mateixa resolució redactada segons la convicció a què s’ha arribat durant el judici per la majoria conformada pels seus companys de tribunal, que desatenen el fiscal i absolen Trapero, l’ex director general dels Mossos Pere Soler, l’exsecretari de la Conselleria d’Interior Cèsar Puig i la intendenta Teresa Laplana, a l’entendre que no hi havia prou proves per condemnar-los, segons van informar fonts jurídiques a aquest diari.

El tinent fiscal de l’Audiència Nacional havia deixat un ampli marge de maniobra al tribunal, ja que no només va rebaixar el delicte de rebel·lió a sedició, com marcava la sentència del Tribunal Suprem per als líders de l’1-O, sinó que també va incloure, com a pena alternativa, la condemna per desobediència. Això significava que la petició del ministeri públic passava d’11 anys de presó per rebel·lió a 10 per sedició en grau de dirigents per a Trapero, Puig i Soler, però també, per si el tribunal no entenia que s’hagués comès un delicte tan greu, plantejava una condemna de només multa i inhabilitació per desobediència. Laplana ja estava acusada de sedició.

Només present Trapero

Malgrat les greus penes a què s’enfrontaven Puig i Soler, el nom de tots dos va aparèixer molt residualment al llarg de les sessions del judici, que van començar al gener i van acabar al juny, després d’una pausa obligada per la Covid. El protagonisme havia sigut de Trapero durant la instrucció i així va continuar durant la vista oral, perquè va ser en qui es va centrar pràcticament tota la prova desplegada per la fiscalia. Laplana, com els exresponsables polítics dels Mossos, només va fer acte de presència al declarar en relació amb la seva actuació el 20 de setembre, quan es va desplaçar al registre d’Economia, tot i que es trobava de baixa mèdica.

El major, com ja havia fet com a testimoni en el judici del procés, es va recolzar en diversos punts que han resultat claus en la seva absolució: que tenia preparat un pla per detenir el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, si així li era ordenat; que va enviar sengles cartes al cap de la fiscalia catalana i al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per posar-se a la seva disposició, i que s’assabentava de les decisions del Govern a través de la televisió al costat dels seus companys de la prefectura, cosa que dificultava considerar-lo partícip dels plans sediciosos dels condemnats pel Suprem.

Notícies relacionades

Aquests són els moments més destacats de l'informe final de l'advocada de Trapero, Olga Tubau | Vídeos

¿L'absolució de Trapero posa en dubte la sentència del Suprem sobre l'1-O?

El seu testimoni, a més, va ser corroborat per qui el va substituir com a cap dels Mossos després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. El comissari Ferran López, malgrat haver sigut cridat com a testimoni per la fiscalia, va corroborar les línies principals de les defenses dels principals acusats i va mirar de diluir les decisions dels Mossos en la prefectura. Fins i tot va assegurar que fins al judici no havia concedit transcendència al fet que una ordre la firmés el major o l’òrgan col·legiat.

El dia que el judici va quedar vist per a sentència, l’advocada de Trapero, Olga Tubau, molt crítica amb el coordinador de les forces policials l’1-O, el coronel Diego Pérez de los Cobos, va parafrasejar l’exministre Manuel Alonso Martínez per demanar l’absolució del seu client: «Un ciutadà d’un poble lliure no ha d’expiar les faltes que no són seves ni ser víctima de la impotència i egoisme de l’Estat, i això és una cosa que els tribunals poden evitar».