El Congrés tomba la moció i aïlla Vox amb el 'no' del PP

En cap moment hi va haver cap possibilitat que prosperés, i no va prosperar. El Congrés va tombar aquest dijous per aclaparadora majoria la cinquena moció de censura de la democràcia, la defensada per Vox i amb Santiago Abascal com a candidat. Fins i tot el PP els va dir que ‘no’, un vot guardat amb secret fins a l’últim minut per Pablo Casado. Pedro Sánchez continuarà com a cap de l’Executiu. Exactament igual que abans que arrenqués un debat llarg, a estones soporífer, i que es va convertir en un festival de «propaganda d’odi, fúria i xoc», en paraules del president. 

La moció de l’extrema dreta, que la Cambra baixa va començar a votar cap a dos quarts de dues de la tarda, no va prosperar i es va limitar a aconseguir els suports dels 52 diputats de Vox. No hi va haver cap abstenció i tots els parlamentaris, els 298 restants, es van unir en un gran ‘no’ a la ultradreta. Vox es va quedar llunyíssim de la majoria absoluta que la Constitució exigeix per desallotjar el Govern del poder: 176 escons. Fins i tot la diputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo, que havia defensat l’abstenció, va complir la disciplina de vot i va dir ‘no’.

Ha sigut la censura amb menys recolzaments de la història. La liderada per Unides Podem, el 2017, va aconseguir 82 ‘sís’. L’anterior, 30 anys abans, el 1987, la que tenia el popular Antonio Hernández Mancha com a candidat, 66. I la primera de la democràcia, la de 1980, la que va enfrontar Felipe González contra Adolfo Suárez, va obtenir 152 vots afirmatius. L’única que va resultar guanyadora va ser la de fa tot just dos anys, la que va fer Pedro Sánchez president i va tombar Mariano Rajoy: va conquistar 180 vots, quatre més de la majoria absoluta. Després, les urnes, per dues vegades el 2019, van mantenir el líder socialista en el poder. 

La segona jornada de debat de la moció va tenir com a focus la baralla a la dreta, la violenta ruptura del cordó umbilical del PP amb Vox, que va agafar amb el peu totalment canviat, «absolutament perplex», el candidat Abascal. «Lamento dir-li que el tret li ha sortit per la culata, però accepto l’envit, és l’hora de posar les cartes cap per amunt. Fins aquí hem arribat», va clamar Casado en un discurs sorprenentment dur i que va sorprendre tothom. El cap del PP va afirmar que Abascal vol una «Espanya a garrotades». Els comentaris li van doldre. El líder ultra va lamentar que l’hagués «trepitjat» i atacat fins i tot en el terreny personal, i li va recordar, no gratuïtament, que amb els seus vots sosté els governs conservadors a Madrid, Andalusia i Múrcia. 

«Brillant» discurs

Després de l’escenificació del divorci –almenys per ara– del PP i Vox, va prendre la paraula, com estava previst, el vicepresident segon, Pablo Iglesias. El líder de Podem va lloar el «brillant» discurs d’arrels canovistes de Casado, i també l’estratègia de distanciament de la ultradreta per part d’Inés Arrimadas, però a tots dos els va advertir que arriben «tard» perquè han alimentat Vox aliant-se amb Abascal en comunitats autònomes i ajuntaments: «Van donar oxigen al monstre i ara el monstre els està devorant a vostès».

Iglesias no va exhibir la seva faceta guerrillera i va optar per una intervenció més contemporitzadora. En ocasions, es va veure que Casado també l’havia descol·locat a ell i se li va notar que mesurava les paraules que portava preparades. «Estan atrapats, i per això vostès i la senyora Arrimadas estan perduts» per «haver donat ales» abans a Vox.

El número tres de l’Executiu va tutejar, amable, Casado, elogiant la seva «intel·ligència» i reivindicant la relació que tots dos mantenen malgrat les seves diferències ideològiques. El vicepresident segon també es va dirigir al bloc d’investidura que «ha» de votar ara els Pressupostos Generals de l’Estat del 2021, com una majoria amb direcció «d’Estat» per a un moment històric. Casado, mentrestant, va aprofitar la intervenció d’Iglesias per fer la rèplica al Govern i carregar durament contra Unides Podem. 

«Ha fet un bon atac, i li dono l’enhorabona, senyor Casado, però quin teatret s’ha muntat. El que exigeix a Vox en aquesta intervenció tan dura era el reagrupament de la dreta, no una altra cosa», va afirmar per la seva banda la portaveu socialista, Adriana Lastra. «Sembra el que recull Vox», li va advertir, recordant que el discurs «descarnat» de Casado pot ser flor d’un dia perquè no trenca els governs de Madrid, Andalusia i Múrcia. «Ha de fer el mateix que [Angela] Merkel i [Emmanuel] Macron, enfrontar-s’hi i no contemporitzar amb el feixisme. Planti cara als que volen acabar amb la nostra democràcia», va afegir. 

Notícies relacionades

'Fact-check' a Vox: la derrota d'ETA, les alertes de l'OMS i les pitjors xifres des de la guerra civil

Sánchez combat l'Espanya de l'«odi» a Abascal i demana al PP que trenqui amb ell

El cap de l’Executiu va prendre la paraula per tancar el debat i va oferir al líder del PP retirar la reforma exprés de la llei orgànica que regula el Consell General del Poder Judicial per pactar-la els dos partits junts. La renovació d’aquest òrgan dels jutges requereix 210 recolzaments al Congrés i Casado s’ha negat a pactar fins ara. 

Abans d’acomiadar-se de la tribuna, Sánchez es va vantar de manera preventiva del resultat previst: «Que els representants legítims dels ciutadans votem i a través d’ells tornaran a votar els ciutadans del nostre país».