L'advocada Olga Tubau: «La sentència de Trapero és irrebatible»

Convertida en la toga estrella del moment després d’aconseguir l’absolució del major Josep Lluís Trapero, l’advocada Olga Tubau manté que no hi ha marge per revocar la sentència, perquè el seu relat de fets és «irrebatible», i celebra una decisió que «rehabilita en el seu honor» el cos de Mossos d’Esquadra.

En una entrevista amb Efe, Tubau confessa sentir-se una mica desconcertada per l’expectació que ha despertat, arran de la decisió de l’Audiència Nacional d’absoldre l’excap dels Mossos, qui es va asseure a la banqueta tot just tres mesos després que la sentència del procés conclogués que el dispositiu que la policia catalana va desplegar per impedir l’1-O era «sens dubte insuficient».

L’advocada va donar la volta a l’acusació –inicialment de rebel·lió-, com va fer fa quatre anys en el judici d’Ester Quintana, la dona que va perdre un ull per una pilota o projectil dels Mossos, un cas en què va aconseguir l’absolució dels dos policies acusats, malgrat que, reconeix, «en l’imaginari públic i social la condemna estava ja escrita».

Tubau (París, 1961) admet la «tensió mediàtica» sota la qual ha treballat durant els mesos del judici a Trapero, un assumpte d’una «transcendència social i política extraordinària per al país», però avisa que mai es va sentir condicionada per la sentència prèvia del Suprem, perquè el que es jutjaven eren «fets i conductes radical i diametralment diferents».

En conseqüència, considera que no és «tan anòmal» que la sentència del procés i la de Trapero arribin a conclusions tan dispars pel que fa al paper dels Mossos l’1-O: «Al major se’l jutjava només a l’Audiència Nacional, això suposa que només s’ha pogut defensar allà i proposar prova per acreditar el que sempre va mantenir, des del 6 d’octubre del 2017.»

«Un procés intel·lectual irrebatible»

La lletrada està convençuda que la sentència de Trapero és difícilment revocable i recorda que, d’acord amb la Llei d’Enjudiciament Criminal que al seu torn recull la doctrina del Tribunal de Drets Humans, només es pot tombar una absolució en segona instància quan la valoració de la prova sigui «absolutament irracional o capritxosa» o perquè en el judici s’hagin defugit indicis que apuntaven en sentit oposat.

«Els filtres són molt estrictes», raona Olga Tubau, que creu que el relat de fets provats de la sentència de l’Audiència Nacional és d’«una minuciositat i un detall» tals que impedeixen revocar la decisió: «És fruit d’un procés intel·lectual irrebatible», rasa.

Segons l’opinió de Tubau, el vot particular de la magistrada Concepción Espejel tampoc proporciona arguments per a un eventual recurs –que la Fiscalia encara no ha aclarit si presentarà-, perquè es limita a enumerar les proves que segons el seu parer no s’han analitzat, però sense «desvirtuar la seva valoració ni els fets provats». I aquest relat de fets de la sentència, afegeix, «no suportaria ni una qualificació de sedició ni d’una desobediència».

Tubau evita pronunciar-se sobre què aconsellaria a Trapero davant l’oferta de tornar a comandar els Mossos d’Esquadra, «perquè és una decisió personal i professional i en aquest tipus de qüestions les decisions les ha pres sempre ell», però descarta que tornar al càrrec abans que la sentència sigui ferma pugui perjudicar-lo davant futurs recursos.

Més enllà d’haver tornat l’«honor professional» a Trapero i a la intendenta Teresa Laplana, «qüestionat durant aquests tres anys», la lletrada sosté que la sentència «fa justícia i, sens dubte, també rehabilita el cos de Mossos d’Esquadra, a institució, en el seu propi honor».

Llicenciada en Dret el 1985, Olga Tubau es compta entre les poques dones que han aconseguit fer-se un lloc en el club de les anomenades «togues d’or» de Barcelona, eminentment masculines, i la recepta per aconseguir-ho no té més misteri de «treballar i treballar», explica.

Un esforç que posa en escena en els judicis, amb uns interrogatoris meticulosos i incisius, tot i que sense àpex d’hostilitat, en què desplega l’elegància que –amb permís per la frivolitat– també llueix a la seva roba: amb un estil sobri, com el d’una Audrey Hepburn trencadissa que amaga una enteresa a prova dels tribunals més ferotges.

El recolzament de la seva parella

Es felicita d’haver tingut la «immensa sort» d’estar casada amb un metge que va renunciar a tenir més ingressos per poder conciliar la vida familiar i que Tubau pogués dedicar-se al dret penal, una feina sense horaris, amb viatges amb cotxe «amunt i avall» i caps de setmana lliures que es trunquen per una guàrdia o una detenció.

«Per a una dona sempre és més difícil exercir una professió liberal», comenta, però més enllà dels problema de conciliació assegura que el tracte rebut per part dels seus col·legues, jutges i fiscals és «absolutament igualitari», sense que «en absolut» s’hagi sentit discriminada pel seu gènere.

La seva primera causa mediàtica

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Amb 37 anys, va torejar la seva primera causa mediàtica, representant al Segon Marey en el judici que va desembocar en les condemnes de Barrionuevo i Vera. Un cas que no oblida, com tants altres «anònims que no tenen res especial», com el d’un falsificador de targetes de crèdits que va defensar i que fa dies li va enviar una «carinyosa» felicitació per la seva victòria amb Trapero.

Entre els seus referents, Atticus Finch, l’advocat protagonista de «Matar a un ruiseñor» –a la seva foto de perfil penja un fotograma de Gregory Peck a la pel·lícula de Robert Mulligan-, que considera «una persona extraordinària, per la seva actitud en l’adversitat, el seu posicionament ètic i la seva valentia contra tot un poble que ja ha dictat sentència».