Casado busca amb el seu gir recuperar un PP «reconeixible»

Casado, diuen des del seu equip, ja s’ha convençut que no pot parlar, actuar i votar com Vox, perquè els seus votants seguiran anant-se’n a Vox. El president del PP, per fi sense eleccions de cap mena a l’horitzó, sent que té prou «temps per davant per elaborar un projecte» i poder ser «l’alternativa segura per salvar Espanya per tercera vegada» en les pròximes eleccions. 

A la seu de Génova donen per fet que el PSOE i Podem aconseguiran tirar endavant els Pressupostos Generals de l’Estat del 2021 i Pedro Sánchez seguirà dos anys més a la Moncloa. En aquest temps, Casado vol recuperar un PP «reconeixible», lluny de les hipèrboles i l’histrionisme que ell li ha imprès durant els dos anys al capdavant del partit. Espera desbrossar la seva tasca d’oposició de les picades d’ullet a la ultradreta i agafar-se al programa tradicional d’una formació que ha governat Espanya 15 dels últims 30 anys. «Seguirem insistint en el nostre pla sanitari, batejat com a Pla Cajal, reclamarem baixades d’impostos, defensarem la Unió Europea. Això no canviarà. El que sí que deixarem de fer és callar davant les barbaritats que Vox proposa i que Abascal va enumerar una rere l’altra en el seu discurs al Congrés», diu una assessora.

El discurs d’Espinosa de los Monteros

A Génova admeten que l’al·locució d’Abascal, buida de propostes i plena de «disbarats i declaracions contra el virus xinès, la Unió Europea, les autonomies i fins i tot la roba dels polítics», l’hi va posar «fàcil» a Casado. Diferent hauria sigut, apunta un membre del seu gabinet, si el líder de Vox hagués fet el discurs que sí que va pronunciar Iván Espinosa de los Monteros en el debat com a portaveu del grup parlamentari. «Va ser propositiu, va denunciar la despesa pública elevada, va demanar la baixada d’impostos, va reclamar rastrejadors i va denunciar la falta de llits i la mala coordinació entre comunitats», recorda aquesta font, que estava al corrent del ‘no’ que Casado estava decidit a donar en la votació. Si aquest hagués sigut el to d’Abascal, admet, Casado hauria d’haver rebaixat la bel·ligerància de la seva intervenció.   

La ruptura amb Vox que ha escenificat el líder dels populars a la tribuna del Congrés s’ha començat a visualitzar a les xarxes socials on algunes diputades han entrat a parar els peus als dirigents ultres. Casado vol representar ara una força moderada (com el seu rival intern, Alberto Núñez Feijóo), reformista, «de patriotisme integrador», vocació europea i en què l’interès general s’imposi a l’«oportunisme demagògic». Serà interessant veure si aquesta última observació, que el president del PP va pronunciar a la tribuna, es compleix a la Comunitat de Madrid, la presidenta de la qual, Isabel Díaz Ayuso (PP), ha convertit la provocació en senya d’identitat política.  

Pressió a Sánchez

El PSOE també va començar a reclamar dijous a Casado que trenqui per coherència amb Vox a les comunitats on va acceptar els seus vots per governar (Madrid, Andalusia i Múrcia). El PP s’escuda que són pactes d’investidura i no hi ha cap conseller ultra en aquests executius. L’enuig de la formació radical tampoc angoixa els populars, perquè l’alternativa seria «deixar pas a les esquerres» i donen per fet que no ho faran.

Els populars sospiten que el PSOE portarà al Congrés iniciatives que l’obliguin a retratar-se i mirar de tornar a «arraconar-lo amb Vox». Pocs minuts després que s’anunciés el divorci en el debat, Sánchez va reaccionar i va posar el primer repte: li va anunciar que aturava la reforma legal per poder renovar el Consell General del Poder Judicial sense el PP i el va convidar a asseure’s a la taula. 

Notícies relacionades

Iglesias avisa Casado que la seva ruptura amb Vox «arriba tard»

El PSC, el principal puntal de Sánchez

Fonts de la direcció reconeixen que la relació que Casado ha mantingut fins ara amb els ultres ha facilitat que els socialistes dibuixessin el cap de l’oposició com «un ogre» i que «Sánchez seguís en el seu ‘no és no’ al PP». Ara, tant Vox com el PSOE hauran de canviar d’estratègia, es vanten: «Casado ha creat la moció bumerang».