Les autonomies executaran el 50% dels fons europeus

Ja són 17 les conferències de presidents celebrades des de l’esclat de la pandèmia de Covid-19, 23 des que el 2004 es va crear aquest fòrum d’interlocució de l’Estat amb les comunitats, i la d’aquest dilluns va discórrer sense tensions. Era esperable, perquè l’adhesiu eren els fons europeus, la salva de 140.000 milions d’euros –entre transferències i préstecs– que regaran també les autonomies. I Pedro Sánchez, per aplanar el camí, ja va garantir des que la cimera va arrencar que més del 50% dels projectes del pla de recuperació i resiliència seran executats per les comunitats. 

El president del Govern va tornar al Senat la condició de seu de la conferència de presidents, després que les 14 celebrades durant la primera onada del coronavirus i l’última, la del mes passat, s’organitzessin des de la Moncloa i l’anterior, la del 31 de juliol, es desplacés a La Rioja. Però en aquesta ocasió, el principal reclam era la presència de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que va participar de la reunió de manera telemàtica, com tots els mandataris autonòmics i el cap de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), el socialista Abel Caballero, alcalde de Vigo. La cita es va produir a més amb un nou estat d’alarma actiu a tot el país, decretat diumenge pel Consell de Ministres. Està pendent si el Govern podrà prorrogar la mesura fins al 9 de maig, però almenys durant la conferència no es va sentir cap qüestionament, ni tan sols dels barons del PP (fora, sí). 

Las CC.AA. y entidades locales ejecutarán cerca del 50% de los fondos que van a componer el #PlanEspañaPuede.

Algunos ejemplos: rehabilitación sostenible de viviendas, transición ecológica, FP y digitalización educativa o economía de los cuidados.#XXIIIConferenciaPresidentes👇🏻 pic.twitter.com/a4LxPq4hH6

— La Moncloa (@desdelamoncloa) 26 de octubre de 2020

El focus es va situar, doncs, en la pluja de milions d’Europa. Sánchez va confirmar que el projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2021, que aquest dimarts aprovarà el Consell de Ministres –hores després Unides Podem va aigualir l’anunci del líder socialista al no donar per tancat l’acord, però les diferències es van salvar a última hora–, incorporarà un avenç de 27.000 milions d’euros del fons comunitari. Un terç del total de 72.000 milions de transferències directes que corresponen a Espanya. El president va assegurar, després de la pregunta de l’andalús Juanma Moreno, que l’Executiu no renuncia a demanar l’import de 140.000 milions, però els 68.000 milions de préstecs es reclamaran més endavant. S’executaran primer, per tant, els ajuts a fons perdut. 

El cap de l’Executiu va explicar que els presidents autonòmics podran promoure, en el pla de recuperació, projectes o programes en qualsevol àmbit, perquè hi ha competències que són de les comunitats i que estan molt vinculades a l’esborrany entregat a Brussel·les. Així, les autonomies podran executar projectes i programes que presentin i siguin aprovats en matèria de vivenda, educació, polítiques socials, polítiques actives d’ocupació o medi ambient. I per a això s’acordaran convenis marc entre els ministeris implicats i les regions. A més, es posarà en marxa la conferència sectorial de fons europeus liderada per Hisenda, igual com s’eliminaran traves burocràtiques i es reformaran lleis per agilitar l’absorció dels recursos arribats de Brussel·les. 

Sánchez va citar alguns projectes que podran ser executats per les comunitats atenent les seves competències, com la rehabilitació sostenible de vivendes, a què es reservaran 4.350 milions. Es destinaran 2.500 milions a polítiques mediambientals; 7.000, a polítiques educatives; 2.000, a l’economia de les cures, i 600, a la modernització i digitalització de les administracions públiques. A més, es llançarà el Pla Justícia 2030, per «impulsar un servei públic de justícia eficient i de més qualitat», que suposarà la creació d’oficines judicials en 5.200 municipis. 

«Onada de renovació»

«Vostès han estat aquí per ajudar la població i ara Europa vol ser aquí amb vostès», va dir Von der Leyen als mandataris autonòmics, a qui va apressar a plantejar «reformes i idees valentes». «Han de reactivar l’economia i avançar cap a un futur més ecològic i resilient. L’èxit del pla dependrà de la qualitat de les inversions», va apuntar, cridant-los a treballar «en equip». I va afegir que són els presidents els que han de portar l’«onada de renovació» als seus territoris i ciutats. El fons Next Generation EU és, va recalcar, una «oportunitat única». A més, va avançar que podran tenir interlocució directa amb la comissió, perquè els seus tècnics estaran en contacte amb els consellers autonòmics que s’encarreguin dels fons a cada territori. 

Els mandataris autonòmics van coincidir a reclamar criteris «objectius», «transparents» i «justos», no «partidistes» a l’hora de repartir els fons. Però mentre uns emfatitzaven el pes de la població o l’afecció de l’atur, d’altres, com els responsables d’Astúries o Aragó, demanaven tenir en compte l’envelliment o la despoblació rural. 

Pere Aragonès, president en funcions de la Generalitat, va aprofitar la presència de Von der Leyen per reclamar, en anglès, un referèndum d’autodeterminació. «Catalunya és un país europeu, profundament compromès amb la Unió Europea. La nostra aspiració és poder participar amb la nostra pròpia veu, com fan tots els estats. Aquesta aspiració només es pot resoldre amb més democràcia, com es resolen tots els conflictes polítics a Europa», va assenyalar el dirigent republicà, que va afegir que el Govern català està preparat per assumir la gestió directa dels fons. El president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, va criticar l’ús de l’anglès a Aragonès: «La llengua espanyola és la llengua de tots», li va etzibar. També va aixecar polseguera que Aragonès es referís a Catalunya com a «nació», cosa que va motivar que algun president autonòmic assenyalés que «la nació és Espanya».

Glad to speak with @sanchezcastejon & the Presidents of Spanish regions & cities. I wish it could have been in person.

🇪🇸 was hit 1st & harder by coronavirus than other EU countries. Let me be clear: 🇪🇺 is with you.

🇪🇸 will be 1 of the main beneficiaries of #NextGenerationEU pic.twitter.com/W5jPNyAq3y

— Ursula von der Leyen (@vonderleyen) 26 de octubre de 2020

Ja a la roda de premsa posterior, el vicepresident va advertir que no pensava «normalitzar una situació de repressió». Va acceptar, no obstant, que amb prou feines hi va haver justificant de recepció per part de la presidenta de la Comissió Europea. «Com que era una conferència telemàtica i s’abordaven molts temes», no hi va haver cap reacció per part de Von der Leyen, va explicar Aragonès, que no se’n va adonar «de quina cara posaven els altres interlocutors», amb referència a Sánchez i els altres dirigents autonòmics.

Tampoc el Govern central es va aturar en aquest passatge. La ministra de Política Territorial, Carolina Darias, l’encarregada de resumir la jornada de treball per part de l’Executiu central, va preferir remarcar que el sentiment més generalitzat va ser el d’«esperança». Confiança que el mannà europeu ajudi a superar una crisi en tots els àmbits. 

Projectes «viables i de futur»

El popular Alberto Núñez Feijóo va demanar un repartiment dels fons europeus amb «criteris transparents i objectius» i per a projectes «viables i de futur». El cap de la Xunta va explicar que ja ha enviat al Govern una proposta d’un centenar de projectes que mobilitzarien més de 9.400 milions d’euros.

«Criteris objectius i transparents», va coincidir la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que també va insistir en la necessitat d’un «paper protagonista» per a les autonomies i de protocols «comuns» per protegir les fronteres –altre cop, l’accent en l’aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas. El murcià Fernando López Miras, també del PP, va demanar que sigui una agència avaluadora externa la que certifiqui un procés de repartiment dels fons arribats de la Unió Europea «transparent i equitatiu». 

Que no hi hagi «discrecionalitat», va convergir l’andalús Juanma Moreno, a qui segons els seus càlculs li correspondrien 23.000 milions d’euros totals. Però els fons no són transferències directes a les autonomies, sinó programes que s’han d’executar, en aquest cas amb participació de les regions i els ajuntaments. 

Hoy hemos celebrado la #XXIIIConferenciaPresidentes centrada en la evolución de la pandemia y el impulso a la reconstrucción. Abordamos con las CC.AA. el Fondo de Recuperación europeo y las políticas tractoras que harán posible las grandes transformaciones de nuestro país. 1/7 pic.twitter.com/rSW8sOzQRv

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 26 de octubre de 2020

I si el canari Ángel Víctor Torres va demanar tenir en compte criteris de població, taxa d’atur i afectació de la crisi de la Covid en el PIB, l’asturià Adrián Barbón, també socialista, va traslladar a Von der Leyen la «urgent necessitat» de protegir l’acer a través d’un aranzel mediambiental que protegeixi la indústria siderúrgica davant l’«acer brut» de tercers països. Barbón vol que es tinguin en compte factors com l’envelliment o la despoblació. També en les polítiques verdes va posar l’accent la presidenta navarresa, María Chivite, també del PSOE. El baró valencià, Ximo Puig, va incidir en la necessitat d’un «espai Schengen sanitari». 

Notícies relacionades

El Govern es resisteix a negociar una alarma més curta

Com més població, més recursos

El ‘lehendakari’ va celebrar la presència de Von der Leyen pel que suposa el reconeixement del «paper clau» de les autonomies a la sortida de la crisi. «Els estats membres són la porta d’entrada als fons Next Generation. Els governs autonòmics som el pilot d’aquesta recuperació enganxada a la realitat territorial», va afirmar Iñigo Urkullu.

Els fons, va afegir García-Page, són una «enorme esperança» que s’han de dirigir a «tapar l’hemorràgia, a tapar la ferida». Perquè, va recordar als que contraposen economia i virus, si no s’ataca la Covid, «no arreglarem l’economia».