El Govern aprova aquest dimarts el projecte de Pressupostos després de l'acord PSOE-Podem

Gairebé amb un mes de retard respecte de la data obligada per la Constitució, però ja hi ha projecte de Pressupostos Generals de l’Estat del 2021. El Consell de Ministres l’aprovarà aquest mateix dimarts, 27 d’octubre, en la seva reunió ordinària, i l’enviarà a continuació al Congrés per a la seva tramitació parlamentària. 

És l’anunci, confirmat per la Moncloa, amb què va començar aquest dilluns la XXIII Conferència de Presidents, que es va celebrar de manera telemàtica al Senat durant gairebé tres hores i amb l’assistència virtual de la cap de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, de tots els mandataris regionals i del president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), el socialista Abel Caballero, alcalde de Vigo. El president va incidir així mateix que l’avantprojecte inclourà un avenç en els Pressupostos del 2021 de 27.000 milions d’euros amb càrrec als fons europeus (140.000 milions per a Espanya fins a finals del 2026, entre transferències i crèdits). 

En realitat, ja s’esperava que aquesta setmana el Govern donés el vistiplau al projecte de PGE. La setmana passada, la ministra d’Hisenda i portaveu, María Jesús Montero, ja va avançar que confiava a tancar el text en tot just uns dies, a fi de portar el text al Congrés, si fos possible, abans que acabés octubre. Ella mateixa va minimitzar les diferències amb els morats, que se centraven bàsicament en la limitació dels preus del lloguer i en la política fiscal. Respecte al primer, el ministre de Transport, José Luis Ábalos, va avançar en una entrevista publicada aquest diumenge a EL PERIÓDICO que estava disposat a avançar la tramitació de la llei estatal de vivenda per satisfer les expectatives d’Unides Podem. L’anunci, no obstant, té el doble sentit d’oficialitzar el pacte amb els socis i de llançar un missatge davant la màxima responsable de l’Executiu comunitari. 

Vivenda, educació o medi ambient

El president també va anunciar en la XXIII Conferència de Presidents –la número 17 des que va esclatar la pandèmia– que, segons les estimacions de l’Executiu, més del 50% dels projectes del pla de recuperació els executaran directament les comunitats. En concret, els mandataris autonòmics podran promoure en el pla de recuperació projectes o programes en qualsevol àmbit. 

Mañana mismo el Gobierno presentará el anteproyecto de Presupuestos Generales del Estado, para ser aprobado en Consejo de Ministros. Un anteproyecto que incluirá un importante adelanto en los PGE de 2021 de 27.000 millones de euros con cargo a los fondos europeos. #EspañaPuede

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 26 de octubre de 2020

Fonts de la Moncloa van explicar que hi ha competències que la Constitució reconeix com a autonòmiques i que estan molt vinculades a àrees clau del programa. Per exemple, vivenda, educació, polítiques socials, polítiques actives d’ocupació o medi ambient. «Serà en aquestes àrees on les comunitats podran executar els projectes i programes que presentin i siguin aprovats. Per a això, s’acordaran convenis marc entre els ministeris implicats i les comunitats», van apuntar. 

En concret, es reservaran 4.350 milions per a la rehabilitació sostenible de vivendes, 2.500 per a inversions verdes, 7.000 per a les polítiques educatives, els 2.000 per a l’economia de les cures, 600 per a la digitalització de les administracions públiques. A més, s’implementarà el Pla Justícia 2030, pel qual es vol impulsar un servei públic de Justícia eficient i «de més qualitat». Les mesures beneficiaran més de 14 milions de ciutadans residents en 5.200 municipis de tot el país, tal com després va explicar la ministra de Política Territorial, Carolina Darias. A més, com ja havia exposat el president a principis de mes, es posarà en marxa la conferència sectorial de fons europeus, liderada per Hisenda i amb participació de les autonomies, i s’eliminaran traves burocràtiques i reformaran lleis per agilitar l’absorció  dels ajuts de la UE. 

Sánchez va anar a la conferència telemàtica al Senat –la va voler portar allà, al lloc tradicional, traient-la de la Moncloa– acompanyat per la vicepresidenta tercera, Nadia Calviño, i les ministres d’Exteriors, Hisenda i Política Territorial, Arancha González Laya, María Jesús Montero i Carolina Darias. Però la convidada estrella era Von der Leyen. La presidenta de la Comissió va arrencar remarcant que Espanya es va veure afectada «molt abans i molt més» que altres països europeus per la Covid. El pla Next Generation EU, que no va ser «fàcil» crear el juliol pels líders de la Unió, afavorirà «a Europa en general», i contindrà «inversions i reformes que repararà la nostra economia» i la prepararà per al futur. Espanya serà el segon gran receptor. «Hi han sigut per ajudar la població i ara Europa vol ser amb vostès», va indicar els líders autonòmics.

Glad to speak with @sanchezcastejon & the Presidents of Spanish regions & cities. I wish it could have been in person.

🇪🇸 was hit 1st & harder by coronavirus than other EU countries. Let me be clear: 🇪🇺 is with you.

🇪🇸 will be 1 of the main beneficiaries of #NextGenerationEU pic.twitter.com/W5jPNyAq3y

— Ursula von der Leyen (@vonderleyen) 26 de octubre de 2020

Von der Leyen va insistir que Next Generation EU té com a meta «reactivar l’economia i avançar cap a un futur més ecològic i resilient». Però només serà possible, li va dir als presidents autonòmics, amb la seva «ajuda». «L’èxit del pla dependrà de la qualitat de les inversions» i si es treballa «en equip». La cap de l’Executiu comunitari va avisar els presidents que són ells els que han de «contribuir», perquè són ells els que «donaran vida als projectes», perquè les inversions europees es tradueixin en «creixement local». «Seran vostès els que hagin de portar aquesta onada de renovació a les seves localitats i ciutadans», els va apressar. «Europa funciona millor quan funciona unida, com un equip –va observar. Quan unim forces és quan donem el millor de nosaltres mateixos, és el que pot marcar la diferència en aquesta crisi».

La presidenta de la Comissió va posar diversos exemples d’inversions. Per exemple, ha d’aprofundir-se en l’economia verda i un programa pot ser la renovació d’edificis, perquè siguin més sostenibles. O la mobilitat urbana ecològica, o la creació de valls d’hidrogen per crear ecosistemes locals. O la innovació digital. En definitiva, va assegurar Von der Leyen, es necessiten reformes i idees «valentes». Next Generation «no és més que una primera manera d’acostar-nos a aquest futur i per a això Europa els necessita. És la nostra responsabilitat compartida», va concloure. 

La Constitución reconoce competencias autonómicas muy vinculadas a áreas clave del Plan: sociales, de empleo, medio ambiente, etc.

Será en estas áreas donde las CC.AA. podrán ejecutar los proyectos. Para ello, se acordarán Convenios Marco entre los Ministerios y las autonomías.

— La Moncloa (@desdelamoncloa) 26 de octubre de 2020

«Deures fets»

Els presidents autonòmics van anar exposant les seves necessitats i reivindicacions, i la majoria van reclamar criteris objectius i clars. Però qui va enfilar un discurs completament diferent va ser el president en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès, qui en anglès —fet que li va criticar el socialista castellanomanxec Emiliano García-Page— va demanar a la Unió Europea un referèndum per a Catalunya i va protestar per la «injusta inhabilitació» de Quim Torra. Sobre els fons europeus, va remarcar que és «imprescindible» que el Govern gestioni la part dels recursos que li correspon. «Tenim molta experiència acumulada, tenim les competències i sobretot tenim la capacitat, la força i l’energia per implementar projectes realment transformadors. Hem assistit a la reunió amb els deures fets», va assegurar el dirigent republicà. «Quan es tracta de demanar diners o fons parlen en castellà, i quan volen parlar d’altres coses, defugen el castellà», va denunciar posteriorment Page en roda de premsa. 

El president andalús, Juanma Moreno (PP), va reclamar que els fons es reparteixin segons població, ocupació i renda, i seguint-los, a la seva comunitat li correspondrien «23.000 milions de finançament europeu per a la recuperació», informa Julia Camacho des de Sevilla. Moreno va preguntar si el Govern demanarà els 140.000 milions a Brussel·les, a la qual cosa Sánchez va respondre que sí. La intenció de l’Executiu és primer tirar dels 72.000 milions en transferències, que s’executaran entre el 2021 i el 2023, per després recórrer als préstecs. 

El ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu, va assegurar que la presència de Von der Leyen en la conferència d’aquest dilluns és el reconeixement del «paper clau» de les comunitats a la sortida de la crisi del coronavirus, i un «clar senyal a favor de la governança col·laborativa». «Els governs autonòmics som el pilot d’aquesta recuperació enganxada a la realitat territorial». Això sí, el dirigent nacionalista, com van fer altres presidents, va demanar una claredat» «més gran en els criteris generals de la Comissió Europea per a la selecció dels projectes i als instruments que el Govern posarà en marxa per a la seva elecció i gestió, informa Efe. 

La petició d’una claredat més gran va ser repetida per altres presidents autonòmics. Així, el popular Alberto Núñez Feijóo va demanar un repartiment dels fons europeus amb «criteris transparents i objectius» i per a projectes «viables i de futur». Res de «criteris polítics o partidistes». El cap de la Xunta va explicar que ja ha enviat al Govern una proposta d’un centenar de projectes que mobilitzarien més de 9.400 milions d’euros. «Criteris objectius i transparents» va demandar igualment la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, com també un «paper protagonista» per a les autonomies i protocols «comunes» per protegir les fronteres —de nou, l’accent a l’aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas. El murcià Fernando López Miras, també del PP, va demanar que sigui una agència avaluadora externa la que certifiqui un procés de repartiment dels fons arribats de la Unió Europea «transparent i equitatiu». 

Mobilitat europea

El baró socialista valencià, Ximo Puig, entén que a la seva comunitat li correspon gestionar el 10% dels fons de reconstrucció. A la Comissió Europea li va reclamar un «espai Schengen sanitari», amb mobilitat segura entre tots els països. Puig creu necessària una cogovernança més gran i «més Europa». El dirigent valencià va aplaudir que el 50% dels ajuts de la UE siguin executats per les comunitats, informa Nacho Herrero des de València. La necessitat de criteris homogenis en la mobilitat europea la comparteix la seva companya de partit Francina Armengol (Balears). «Una oportunitat clau» per «accelerar la transformació econòmica», va valorar una altra presidenta socialista, María Chivite (Navarra). Que els fons es reparteixin segons població, taxa d’atur i l’afecció de la crisi, va dir per la seva part Ángel Víctor Torres, cap de l’Executiu canari (PSOE). 

Notícies relacionades

Montero minimitza els esculls amb Podem en la recta final de la negociació dels Pressupostos

Govern i Pacte de Toledo adopten el model basc de plans de pensions

Per al màxim responsable del Principat d’Astúries, el socialista Adrián Barbón, cal tenir en compte criteris com l’envelliment o la despoblació, i articular les decisions sobre l’eix de la igualtat entre dones i homes. Javier Lambán, president d’Aragó i també socialista, va defensar un repartiment igualitari dels fons i un equilibri entre territoris, sense que prevalguin uns sobre d’altres i cuidant l’Espanya despoblada i la revitalització de l’Espanya rural. 

El punt en comú del discurs dels presidents autonòmics és que els fons arribin aviat i ajudin a aixecar les malmeses economies regionals a conseqüència del coronavirus. També la FEMP, a través del seu president, Abel Caballero, va aplaudir que les comunitats executin més del 50% dels projectes del pla de recuperació. Elles, va assegurar, «aniran de la mà dels ajuntaments».