Sánchez vol treure transcendència a l'alarma i deixa el debat en mans d'Illa

El Govern ha informat aquest dimarts que Pedro Sánchez no serà l’encarregat de defensar la pròrroga de l’estat d’alarma en el debat de dijous al Congrés. El cap de l’Executiu deixarà aquesta responsabilitat en mans del ministre de Sanitat, Salvador Illa. És la seva manera de restar transcendència a una mesura excepcional que, aquesta vegada, a diferència de quan es va aprovar a la primavera, dona tot el poder a les autonomies perquè prenguin la iniciativa i frenin els contagis de coronavirus.

Tant la Moncloa com els portaveus del PSOE i Podem es van entossudir a defensar aquest gest recolzant-se en el fet que la nova alarma, que proposen que arribi fins a les 00.00 h del 9 de maig del 2021, només és un paraigua jurídic perquè el govern de cada comunitat impulsi les decisions que consideri oportunes. «Entenem que els que firmen les restriccions emparats en l’estat d’alarma haurien de donar explicacions de per què adopten aquestes mesures i no d’altres», va afirmar la portaveu de l’Executiu central, María Jesús Montero, assenyalant que la responsabilitat no és de Sánchez sinó dels presidents de les autonomies. Segons fonts socialistes, Sánchez fins i tot té pensat acudir a les nou del matí a la Cambra baixa per escoltar Illa en persona i escenificar així aquesta nova fase.

No obstant, la majoria de l’arc parlamentari rebutja que no vagi a donar la cara des de la tribuna. De fet, molts dels seus socis d’investidura (ERC, PNB, Més País, Junts, Compromís i Bildu) havien anunciat pocs minuts abans que saltés aquesta notícia que exigiran dijous en el debat que sigui el president del Govern qui reti comptes davant el Congrés cada mes mentre duri l’alarma. Sánchez va concretar el cap de setmana que aquesta tasca fins al maig també l’assumiria Illa cada 15 dies, i així consta en el decret de diumenge.

«És totalment inacceptable i una falta de consideració als parlamentaris», es va queixar Joan Baldoví (Compromís). «És una falta de respecte total», van apuntar des de Junts. També ho va censurar Íñigo Errejón (Més País), que va convidar Sánchez a «corregir» la seva decisió. De la mateixa manera, tant Vox com el PP van carregar contra la decisió del cap de l’Executiu. «No podem entendre que novament el president del Govern utilitzi com a escut humà el ministre de Sanitat quan es parla de suspendre llibertats públiques de 47 milions d’espanyols durant un període de més de sis mesos», va argumentar Cuca Gamarra, la portaveu del PP.

La durada d’aquesta extensió de l’alarma [aquí en PDF] també ha despertat malestar entre els socis d’esquerres del Govern de coalició. ERC, Compromís, Junts i Bildu estan negociant amb el PSOE per convèncer-lo que no s’arribi als sis mesos. El republicà Gabriel Rufián està pressionant per rebaixar a com a mínim la meitat el període. La formació independentista veu bé l’instrument per donar protecció jurídica als governs amb l’objectiu de parar els contagis, però considera «perillós» que sigui tan ampli.

Segons Baldoví (Compromís), aprovar-ho dona «seguretat», però estendre’l durant mig any pot conduir a la «desesperança». Per això aposta per buscar un punt intermedi, tenint sempre en compte que cal prendre decisions seguint criteris científics i que fer una «guerra» d’aquesta qüestió seria «indecent».

En la mateixa línia, Mertxe Aizpurua (Bildu) i Laura Borràs (com a portaveu dels quatre diputats de Junts, perquè els del PDECat votaran ‘sí’) també han sol·licitat a l’Executiu que escurci els sis mesos. 

Notícies relacionades

Restriccions per Covid a les comunitats autònomes: confinaments i prohibicions

Un xoc i moltes espines

Dins del sector del centredreta i la dreta l’oposició és clara. El PP ha demanat al Govern vuit setmanes de pròrroga, Cs tampoc recolza una durada fins a la primavera i Vox ha confirmat directament que votarà en contra.

En tot cas, en el PSOE i Podem continuen sent optimistes amb els recolzaments i creuen que entre ‘sís’ (compten amb 166 entre els seus, PNB, els quatre del PDECat i el de Nova Canàries) i abstencions (tenen gairebé assegurada la d’ERC, perquè la Generalitat va sol·licitar l’alarma la setmana passada), tiraran endavant el decret fins i tot de sis mesos. Però tot pot canviar en l’últim moment i no es descarta una flexibilització en la posició de l’Executiu.