El Govern apujarà l'IRPF i els impostos sobre patrimoni i societats

Després d’unes negociacions que es van allargar fins a última hora de dilluns, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias han presentat aquest dimarts el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per al 2021 amb una ambiciosa reforma fiscal. Socialistes i morats van acordar incloure al document que va aprovar a continuació el Consell de Ministres una pujada de l’IRPF, i en els impostos sobre elpatrimoni i sobre societats.

La coalició de PSOE i Unides Podem ha anat més enllà de l’esperat en matèria fiscal. Segons van explicar el president del Govern i el vicepresident segon en un acte celebrat aquest matí a la Moncloa, l’IRPF pujarà tres punts percentuals per a rendes del capital que superin els200.000 euros i dos punts per a les rendes del treball de més de300.000 euros. Seran, no obstant, pocs els contribuents que es vegin afectats. No obstant, no deixa de ser un punt que s’apunta Unides Podem, tot i que quedi lluny del que s’inclou en el programa de govern firmat el desembre passat, que indicava un augment de dos punts per a aquells amb rendes superiors a 130.000 euros i de quatre punts per a la part que excedís de 300.000 euros.

Els grans grups empresarials també hauran de fer front a una pujada de l’impost de societats. A més, en el projecte de comptes públics els socis han inclòs la pujada d’un punt percentual de l’impost de patrimoni per a aquells patrimonis que superin els 10 milions d’euros. Finalment, segons han anunciat, l’Executiu establirà una tributació mínima del 15% per a les socimis. A més, es reduiran les desgravacions per als plans privats de pensions.

Hoy presentamos los #PGE2021. Unas nuevas cuentas para reconstruir España, modernizar la economía y fortalecer el Estado del bienestar. Unos presupuestos progresistas y de país, con la mayor inversión social de nuestra historia, para salir adelante con ímpetu y hacerlo juntos. pic.twitter.com/1lcLy9kXol

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 27 de octubre de 2020

«Pressupostos de país i progressistes»

Uns «pressupostos de país i progressistes», «inajornables, indispensables per a la modernització de la nostra economia», els comptes per al 2021 «que nostre país necessita». Aquesta va ser lacarta de presentació exhibida per Sánchez [aquí en PDF], en l’acte en el qual, junt amb el líder de Podem, van segellar l’acord els dos socis de coalició i amb què tots dos van posar en marxa oficialment la tramitació del principal projecte de llei del Govern, cosa que, de tirar endavant, conferirà estabilitat a l’aliança de socialistes i morats durant almenys dos anys.

Sánchez i Iglesias van desgranar les línies mestres del text des de la Moncloa, abans de la reunió del Consell de Ministres, i tots dos es van repartir els anuncis. De manera calculada, com sempre, cadascun d’ells ha posat l’accent en les matèries més pròpies. El president, a més, s’ha encarregat de posar èmfasi en la filosofia dels PGE, que tenen com a objectiu, ha dit, «reconstruir el que ha arrabassat la crisi econòmica i social», «modernitzar» el teixit productiu i «garantir un creixement econòmic» sobre bases més sòlides, amb una aposta «decidida» per la transició ecològica i digital, la cohesió social i territorial i la igualtat.

La coalició vol «enfortir el patrimoni comú», ha assegurat, consolidant l’Estat del benestar i enrobustint el Sistema Nacional de Salut –molt afectat per la pandèmia i per les retallades dels anys de l’austeritat–, aprovant pensions «dignes» i garantint un ingrés mínim vital més ben estructurat per a les llars amb menys recursos.

Increment de la despesa

El Govern tenia dos camins, ha dit Sánchez, o «replegar-se en l’austeritat» o bé reflectir «la voluntat de tirar endavant amb energia». L’Executiu opta per aquest segon camí, conjuminant uns PGE que recullen la inversió social «més gran de la història», de239.765 milions d’euros, un 10,3% més, inclosos els 27.000 milions d’euros procedents de la Unió Europea, que seran «canalitzats eficientment» gràcies al pla de recuperació i resiliència presentata principis de mes. Així, la «resposta dels Pressupostos estarà a l’altura de l’impacte» patit per la Covid.

Sánchez va aportar algunes grans xifres dels nous comptes. Així, s’augmentarà en un 70,2% la inversió en educació, que es traduirà en la partida «més gran de beques de la història», 2.090 milions –que significa alça de 514 milions–, i en una despesa de 1.500 milions en quatre anys per a la formació professional.

També farà un salt la inversió en R+D civil. Rebrà una injecció de 5.106 milions d’euros més, cosa que suposa un augment del 80,1%. La dotació per al Ministeri de Ciència s’engreixarà un 60% (3.232 milions), mentre que el de Transició Ecològica i Repte Demogràfic comptarà amb 11.935, a fi d’accentuar l’aposta per la innovació i el camí cap a la descarbonització.

Pujada de l’IPREM

Les inversions en infraestructures augmentaran en un 114,8%, amb 6.161 milions més que a l’exercici anterior. També creixerà un 367% les partides totals en vivienda (1.772 milions). Pugen així mateix les partides per a indústria i energia (més de 5.700 milions més), els ajuts als sectors molt castigats per la pandèmia com el turisme i el comerç (registraran un augment del 150%, amb 1.338 milions d’euros més per al 2021). En més de 790 milions s’incrementarà la dotació per a agricultura, pesca i alimentació, mentre que la despesa en cultura s’estira un 25,6% més.

La pujada de l’IPREM, el llindar que serveix de referència per a les prestacions per als més febles, experimentarà una pujada del 5%, la primera des del 2016 i l’increment més gran des del 2004. Així mateix, augmentaran un 0,9% les pensions i els sous dels funcionaris, i el doble, un 1,8%, les pensions no contributives. A més, es destinaran 3.064 milions d’euros per a sanitat (un 151,4% més), capítol en què s’inclou la compra de vacunes per a la Covid (es destinaran 2.436 milions del fons React EU), mentre que es reservaran per a l’ingrés mínim vital3.017 milions. 

Els Pressupostos reflecteixen el «compromís» del Govern per a una recuperació econòmica que «no deixi ningú enrere», i per això també posa el focus en la lluita contra les desigualtats, de manera que s’incrementarà en 60 milions la dotació per a la lluita contra la pobresa infantil (un augment del 59%). 

Iglesias es va centrar en altres àrees que es reforcen, com la dependència, amb un augment de la dotació del 46%, 600 milions d’euros, per poder reduir les llistes d’espera i millorar les prestacions. També es dedicaran 700 milions de fons europeus a millorar l’atenció a les persones grans, a fi de transitar des del model de residències actual a un altre d’atenció en domicili. 

«L’acte és el missatge»

Es reservaran igualment 200 milions per impulsar l’educació de zero a tres anys i 200 milions més per a la contractació pública de cuidadors professionals. Les polítiques actives d’ocupació es veuran també incrementades en 200 milions. I hi haurà més de 250 milions d’euros «per augmentar les beques universitàries, perquè cap alumne hagi de deixar d’estudiar per no poder pagar», va assegurar el vicepresident segon, qui també es va encarregar de relatar el tancament de l’acord amb el PSOE [aquí en PDF] respecte a la regulació del preu dels lloguers i les esmenes que s’incorporaran per millorar la prestació de l’ingrés mínim vital (IMV). 

Los #PGE2021 que hemos presentado hoy inauguran una nueva época en la política económica en España. Dejamos atrás definitivamente la etapa neoliberal de la austeridad y los recortes y marcamos un horizonte de transformaciones económicas, refuerzo de lo público y justicia social. pic.twitter.com/j9VycP6Psm

— Pablo Iglesias 🔻 (@PabloIglesias) 27 de octubre de 2020

Fonts pròximes al president van incidir que «l’acte és el missatge», que la foto dels dos líders segellant el pacte pressupostari demostra la «salut de ferro del Govern de coalició», que està «ben greixat», malgrat les friccions intermitents que porta patint aquests mesos i que ahir mateix es van evidenciar amb el tancament del projecte de llei.

La majoria progressista de la Mesa del Congrés va accelerar aquest dimarts la tramitació dels Pressupostos perquè la seva aprovació definitiva sigui a principis de gener, informa Pilar Santos. No es descarta habilitar la setmana de Reis perquè puguin entrar en vigor al més aviat possible.  

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La primera votació en el ple es produirà la setmana del 9 de novembre, almenys una abans del que era habitual en altres anys. Segons el PP i Vox, que han votat en contra d’aquest full de ruta a la Taula, el PSOE i Podem estan furtant el debat parlamentari.

A falta de conèixer la lletra petita, que revelarà demà dimecres Hisenda, el Govern confia que el projecte de llei tiri endavant. Segons va assegurar en roda de premsa posterior al Consell de Ministres la titular d’Hisenda i portaveu, María Jesús Montero, el text disposa ja de prou recolzaments a les Cambres. També comptaria amb ells la pròrroga del decret d’alarma per sis mesos, que també va aprovar aquest dimarts el Gabinet i que serà votada dijous al Congrés.