La Guàrdia Civil deté l'estat major de Puigdemont

El jutge de Barcelona Joaquín Aguirre i la Guàrdia Civil han posat en marxa a primera hora d’aquest dimecres un dispositiu, amb 31 entrades i registres i 21 detencions a Barcelona i Girona, en l’entorn de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. L’epicentre de la investigació és el finançament del procés i de l’estructura amb què compta l’excap de l’Executiu català a Waterloo (Bèlgica), així com la presa de decisions en l’organització interna del Tsunami Democràtic, i també possibles casos de corrupció. A primera hora del matí d’aquest dimecres han sigut detinguts l’exconseller Xavier Vendrell, l’empresari Oriol Soler i l’ex alt càrrec de Convergència David Madí, molt lligat a l’expresident. Tots ells estan relacionats amb Junts i ERC. [Segueix l’última hora de l’operació contra l’entorn de Carles Puigdemont en directe.]

Quim Torra, expresident de la Generalitat, ha anunciat en el seu compte de Twitter que s’ha produït també l’arrest de Josep Lluís Alay, l’historiador a qui el juny del 2018 va nomenar coordinador de Polítiques Internacionals de Presidència del Govern, càrrec que va exercir fins al 15 de juliol del 2018. Aquell mateix dia va ser nomenat responsable de l’oficina d’expresident de Puigdemont. 

La causa està oberta pels presumptes delictes de malversació de fons públics, prevaricació, tràfic d’influències, blanqueig de diners i també desordres públics. Les indagacions que han provocat l’operació policial es van iniciar fa uns mesos com una peça separada i secreta de les diligències que s’instrueixen al mateix jutjat pel presumpte desviament de fons procedents de subvencions públiques, entre les quals, algunes d’atorgades per la Diputació de Barcelona a entitats de l’òrbita sobiranista i de l’extinta CDC. Segons la Guàrdia Civil, l’operació és la tercera fase d’explotació de l’operació VOLHOV.

Els agents s’han traslladat als domicilis dels implicats per procedir als arrestos. Un dels registres s’està efectuant en una empresa d’organització d’esdeveniments d’Igualada que ha muntat actes per a la Diputació de Barcelona, la Generalitat i també per a Junts per Catalunya. La Guàrdia Civil ha intervingut en domicilis particulars i despatxos d’empreses en vuit partits judicials de Catalunya. Els agents han entrat a les vuit del matí al domicili particular de l’empresari Oriol Soler, que viu a Igualada. Soler és parella de Marina Llansana, vicepresidenta d’Òmnium i exdiputada i exportaveu d’ERC. A la mateixa hora s’han produït la resta de detencions.

Entre els investigats, a més de Vendrell, Madí, Soler i Alay, hi ha Xavier Vinyals (excònsol honorari de Letònia i president de la Plataforma Proseleccions Catalanes), Antoni Fusté i Roc Aguilera Vaqueus (de l’empresa Evens, d’organització d’esdeveniments), Pilar Contreras Llanas i Josep González-Cambray (alts càrrecs de la Conselleria d’Ensenyament), Marta Molina Álvarez, l’alcalde de l’Ajuntament de Cabrera de Mar (per les presumptes irregularitats en la requalificació d’uns terrenys) i Jordi Serra, que ha ocupat el càrrec d’interventor general de la Generalitat. Els agents han detingut, a més, l’empresari i activista de Girona Josep Campmajó. La nau de la firma d’esdeveniments està ubicada a Igualada i ja va ser inspeccionada per la Guàrdia Civil el setembre del 2017, quan es buscava material electoral del referèndum unilateral de l’1-O.

El sanedrí de l’expresident

Entre els detinguts hi ha diversos membres del sanedrí que va assessorar Puigdemont abans del referèndum de l’1-O i la declaració d’independència fallida del 2017, com Vendrell, Soler i Madí. El primer va desenvolupar una carrera política de més de 20 anys a ERC, i va ser per uns dies conseller de Governació el 2006. Se’l considera un dels components del nucli més pròxim a Puigdemont, segons els investigadors que fa mesos que estan rere la seva pista, que també sospiten que està estretament vinculat a Tsunami Democràtic i a algunes de les seves accions, com els aldarulls als voltants el Camp Nou el desembre del 2019.

La Guàrdia civil també està investigant si es van pagar 300.000 euros presumptament desviats de fons públics per la participació de l’expresident Carles Puigdemont en el fòrum Crans Montana de debat internacional, concretament en les seves edicions del 2017, el 2018 i el 2019 (aquestes dues últimes quan ja s’havia fugat). La sospita sobre aquest desemborsament neix de la documentació confiscada el maig del 2018 en un registre al despatx de Víctor Terradellas, president de l’entitat soberanista a CatMón, exdirigent de l’extinta Convergència (CDC) i persona molt pròxima a l’expresident. Les fonts consultades vinculen aquest assumpte amb la detenció d’Alay. Una altra branca de les indagacions és el desviament de subvencions destinades a l’esport per sufragar despeses del procés 

Oriol Soler va ser el director de la campanya ‘Ara és l’hora’ en la consulta del 9 de novembre del 2014, impulsada per les associacions Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. També va ser codirector de la campanya de Junts pel Sí en la campanya de les eleccions autonòmiques catalanes del 27 de setembre del 2015. David Madí, per la seva banda, va ser dirigent de Convergència i la seva carrera va estar molt vinculada a l’expresident de la Generalitat, Artur Mas. Va ser secretari de comunicació i estratègia del Govern.  

Una macrocausa

Notícies relacionades

Operació a Catalunya contra el finançament del procés | Última hora en DIRECTE

El jutge investiga una trama russa de recolzament a la DUI

En total hi ha unes 50 persones imputades en la causa principal. Un dels principals implicats és Víctor Terradellas, exdirigent de CDC i vinculat a l’associació CatMón, que abans de la declaració unilateral d’independència (DUI) va enviar un missatge a Puigdemont en el qual l’informava de l’arribada a Barcelona d’un emissari del president de Rússia, Vladímir Putin. Terradellas es va reunir en aquest país amb un exdiputat oficialista rus, a qui va oferir recolzar l’annexió de Crimea a canvi del reconeixement d’una Catalunya independent.

En una interlocutòria de finals del 2019, el jutge afirmava que els fons públics percebuts per l’entitat sobiranista CatMón a través de subvencions irregulars podrien haver sigut destinats a la realització de «viatges i entrevistes» referents a la independència de Catalunya. Els ajuts que investiga, «per tant», serien aliens a l’àmbit propi de la fundació i «a la finalitat per a la qual es van destinar» les subvencions concedides. A partir d’allà, la Guàrdia Civil, amb coneixement del jutge, va ampliar les indagacions per aclarir si en algun moment es van destinar fons públics per finançar actes de Puigdemont a Bèlgica.