Oriol Soler, l'executor de la comunicació independentista

L'empresari va ser el cap de campanya de Junts pel Sí (CDC i ERC) en les eleccions del 2015

El 2018 va apuntar que l'èxit de l'1-O no es devia només a la gent, sinó a l'organització

zentauroepp40718863 oriol soler201028100046

zentauroepp40718863 oriol soler201028100046

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena

Abans de la Setmana Santa del 2017, a escassos sis mesos de l’1-O, i ateses les males relacions entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, l’entorn de tots dos va decidir crear l’anomenat sanedrí o estat major perquè els assessorés i, evidentment, mediés entre ells. Un dels seus integrants, juntament amb David Madí i Xavier Vendrell, era Oriol Soler.

Oriol Soler (1969) és un empresari del sector de la comunicació àmpliament connectat amb l’activisme pacífic proindependentista. Fundador del Grup Cultura 03, del qual es va deslligar, va impulsar Ara Llibres, la revista ‘Sàpiens’ i l’edició barcelonina de la revista londinenca ‘Time Out’. També va coordinar la creació del diari ‘Ara’, del qual va ser president, conseller delegat i editor. Va impulsar, també, la creació del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura i, entre el 2008 i el 2014, va ser membre del consell social de la UAB.

En el camp polític, va ser el director de la campanya ‘Ara és l’hora’ en la consulta popular independentista del 9-N i codirector de la campanya electoral de Junts pel Sí, l’aliança de CDC i ERC per a les eleccions del 2015. El novembre del 2017 es va entrevistar amb Julian Assange, llavors reclòs a l’ambaixada de l’Equador a Londres, buscant suports per a l’independentisme en aquella tardor calenta.

Un any després, l’octubre del 2018, va asseverar en una entrevista que l’1-O no va ser només obra de «la gent»«No va ser un concurs de valents. Les decisions es van prendre de manera més racional i més organitzada», va afegir. «No va ser un miracle. Estava mil·limètricament organitzat de manera molt complexa, preveient molts escenaris», va remarcar, abans de fer èmfasi en què el cens universal, les urnes i la gent defensant les escoles no es van improvisar. En aquell moment, les paraules de Soler van xocar amb l’estratègia de defensa dels acusats i empresonats per l’1-O.

No amb el 40% espantat

Notícies relacionades

En l’àmbit personal, Soler va afirmar en cercles privats que els esdeveniments d’aquella tardor li van fer veure que la independència no era desitjada per un amplíssim percentatge dels catalans, fet que obligava a reconduir l’estratègia perquè no volia una independència amb el 40%, deia, de la població espantada.

En aquesta entrevista del 2018, Soler va assenyalar que l’independentisme havia de «preparar-se per a un nivell de confrontació molt més gran i en defensa dels drets civils».