Sánchez recula i accepta donar compte de l'alarma cada dos mesos

El Govern ha hagut de fer algunes cessions, però finalment aquest dijous aconseguirà aprovar que la pròrroga del nou estat d’alarma per lluitar contra la Covid duri fins al 9 de maig, com va anunciar Pedro Sánchez. La iniciativa tirava endavant ja amb la combinació de ‘sís’ i abstencions dels socis d’investidura i, a última hora de la nit de dimecres, es va saber que el PP també facilitarà la votació. Els de Pablo Casado s’abstindran.

Segons fonts de la direcció, malgrat considerar un «fracàs» que el cap de l’Executiu torni a acudir a aquest instrument excepcional, consideren que «el PP no es pot oposar a un marc d’actuació urgent contra la pandèmia després de mesos d’abandó per part del Govern». Sense oblidar el fet que algunes de les comunitats governades pels populars ja l’estan començant a aplicar.

Dos han sigut els gestos del PSOE per aconseguir tirar endavant la votació que aquest dijous es produirà en el Congrés: primer, el president s’ha compromès a comparèixer cada dos mesos davant el ple per donar compte de l’estat de la pandèmia i, l’alarma, tot i que arribarà fins al maig, es revisarà a principis de març.

Sánchez va arribar dimecres al matí amb l’oferta del mes de març a la sessió de control. L’hi va dir a Casado en el seu cara a cara, per intentar aconseguir el recolzament del PP, tot i que no ho va aconseguir. Als populars els sembla excessiva la durada i consideren que el cap de l’Executiu s’hauria d’haver compromès a donar explicacions cada 15 dies. 

Sí que va tenir èxit, en canvi, amb els seus socis d’investidura. El PSOE va negociar diverses bandes amb els grups i, finalment, va comprar la proposta de resolució que va presentar ERC: que Sánchez doni explicacions cada dos mesos i que sigui la conferència de presidents la que decideixi al març si hi ha raons per aixecar l’alarma o s’ha de mantenir fins al maig.

La reunió de mandataris autonòmics –a la qual podria assistir el nou president català que surti de les urnes després de les eleccions del 14 de febrer– haurà d’analitzar l’informe que prèviament hagi elaborat el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS), òrgan multilateral on hi ha representats el Ministeri de Sanitat i els consellers autonòmics de l’àrea. 

El ministre i no el president

Molts dels socis d’investidura del Govern de coalició (ERC, Més País, Compromís, Junts, Bildu i el PNB) havien reclamat que la pròrroga de l’alarma fos més curta i hi hagués més control parlamentari. I les dues peticions, en certa mesura, va intentar satisfer el PSOE a través de la proposta d’ERC. Perquè el president del Govern era reticent a tenir un paper protagonista en aquesta nova fase. 

De fet, aquest dijous, quan es debati l’assumpte, el que defensarà la mesura a la tribuna serà el ministre de Sanitat, Salvador Illa. Sánchez, com havia avançat aquest diari, ho escoltarà des del seu escó, una manera d’enviar el missatge que aquesta alarma és només una closca jurídica perquè després els presidents autonòmics imposin i aixequin restriccions amb més seguretat legal. La sortida consensuada que posa fi al culebró la van negociar els respectius portaveus del PSOE i ERC, Adriana Lastra i Gabriel Rufián. Tots dos mantenen una interlocució fluida i constant. 

Per part del PP, pujarà a argumentar l’abstenció la portaveu del grup, Cuca Gamarra. La diputada, segons fonts de la direcció, defensarà que Casado ha estès la mà a Sánchez, però que el cap de l’Executiu «ha preferit substituir el Parlament per un consell autonòmic i ni tan sols compareix» davant els espanyols el dia que sol·licita una pròrroga tan àmplia. Els conservadors han descartat recórrer-la davant el Tribunal Constitucional, una cosa que farà Vox, però sí que acudiran a la Comissió de Venècia, organisme del Consell d’Europa que vetlla pel bon funcionament de les institucions democràtiques i protegeix els drets humans.

Casado ha hagut de trobar un punt mitjà entre la seva oposició a Sánchez i les necessitats dels presidents autonòmics del seu partit, com Juanma Moreno a Andalusia i Alfonso Fernández Mañueco a Castella i Lleó, que ja estan començant a emparar-se amb aquest estat d’alarma per frenar els contagis.

Les altres propostes

L’esmena  d’ERC pactada amb el PSOE, i també amb el vistiplau de Podem, afegeix també que el ministre Illa acudirà davant la Comissió de Sanitat de la Cambra baixa «amb periodicitat mensual». Aquesta última condició és, no obstant, una rebaixa respecte a la pretensió inicial de l’Executiu, ja que el reial decret aprovat diumenge contempla la compareixença cada 15 dies d’Illa en la comissió. Un altre soci minoritari, Més País, plantejava que Sánchez anés mensualment al Congrés, però el PSOE s’hi va negar. Després de conèixer-se la proposta d’ERC, la formació d’Íñigo Errejón  va anunciar el seu vot a favor de l’esmena. 

Els socialistes troben «equilibrada» la resolució d’ERC, perquè «combina el control» amb la planificació i l’oxigen «necessaris» per a la gestió de la Covid. És a dir, és un «pla operatiu» que deixa «marge d’actuació» a Sanitat i alhora reforça la rendició de comptes, expliquen a aquest diari des del grup parlamentari «sense que hi hagi pim-pam-pum». A canvi de més control, l’Executiu obté la seva pròrroga llarga i sense el sofriment de votacions periòdiques. 

El PSOE també ha acceptat la proposta del PNB perquè enclavaments com el Comtat de Treviño, que és en territori alabès però pertany a la província de Burgos, hagi d’aplicar les restriccions que s’aprovin per a Àlaba.

Cs proposa fins al 9 de febrer

El pla del PP, no obstant, era que l’alarma s’apliqués només durant vuit setmanes. Així ho va deixar per escrit en la seva proposició: planteja que s’aixequi el 20 de desembre i que Sánchez comparegui quinzenalment. A més, al document els conservadors emplacen l’Executiu a impulsar els canvis jurídics necessaris en la legislació ordinària per bregar amb la Covid sense utilitzar l’excepcionalitat de l’estat d’alarma.

Ciutadans, per la seva banda, fixa el 9 de febrer com a màxim i que el cap de l’Executiu comparegui cada mes davant el ple i Illa, cada 15 dies amb la Comissió de Sanitat i Consum de la Cambra baixa.  

Notícies relacionades

Les autonomies tindran totes les competències al prorrogar-se l'alarma

Com més població, més recursos

El debat d’aquest dijous escenificarà també el divorci de JxCat en el Congrés. Mentre la portaveu, Laura Borràs, és partidària que la pròrroga sigui de dos mesos i no va avançar el sentit del vot, el diputat Ferran Bel advoca per quatre mesos i ja va anunciar que els seus altres tres companys del PDECat votaran a favor de l’ampliació.

El Govern afronta el debat d’aquest dijous amb la tranquil·litat que no hi haurà ensurts en la votació. L’extensió de l’alarma s’aplicarà, com volia, fins a les 00.00 del 9 de maig del 2021, amb una revisió als quatre mesos i dues compareixences intermèdies de Sánchez. La Moncloa mirava amb molta atenció el sentit del vot del PP. Era una espècie de ‘termòmetre’ de la seva voluntat real de pacte després de la ruptura amb Vox. Ara, l’abstenció facilita la interlocució per a altres qüestions pendents, com la renovació del Consell General del Poder Judicial, tot i que en aquest punt encara no s’han produït avenços després de la paralització de la proposició de llei del PSOE i Unides Podem.