Sánchez treu amb una àmplia majoria l'estat d'alarma fins al maig

El nou estat d’alarma s’allargarà fins al 9 de maig del 2021 i es revisarà al març. Una àmplia majoria del Congrés dels Diputats va recolzar el marc jurídic que permetrà a les autonomies prendre decisions per frenar els contagis per Covid-19. El full de ruta plantejat pel Govern de coalició va rebre 194 ‘sís’ (entre elles les dels seus socis d’investidura i Ciutadans), 53 vots en contra (els de Vox i Fòrum Astúries) i 99 abstencions (entre elles les del PP). El debat parlamentari va coincidir amb una altra jornada de trist rècord: Espanya va registrar 23.580 nous casos de Covid en un sol dia, la xifra més alta des de l’inici de la pandèmia.

Pedro Sánchez es va escapolir i va deixar la defensa de l’aplicació de l’alarma en mans del titular de Sanitat, Salvador Illa, decisió que li va portar crítiques de la majoria de l’hemicicle. El cap de l’Executiu va escoltar el discurs del seu ministre i abans que acabés se’n va anar de la Cambra. Pablo Casado, que no tenia previst intervenir i volia deixar aquest paper a la seva portaveu, Cuca Gamarra, es va animar a pujar per denunciar l’escó buit i contestar als «atacs» d’Illa.

La sessió, en alguns moments, semblava una continuació de la moció de censura de Vox de la setmana passada. El ministre va deixar clar que el Govern es resisteix a entaular relacions amb el ‘nou Casado’, que es va divorciar públicament de l’extrema dreta i aquest dilluns va oferir a Sánchez pactar el nou marc de l’estat d’alarma. «No han volgut asseure’s amb nosaltres. Els és més fàcil intentar presentar-nos com a radicals», es queixava un alt càrrec conservador al pati del Congrés.

El Nadal i la gent gran

El cap de l’oposició va oferir pactar una pròrroga fins a mitjans de desembre per salvar la campanya de Nadal i donar «esperança a les persones grans». Així ho va plantejar a Sánchez el cap de setmana i va esperar durant dies una trucada com a resposta que mai va arribar. Segons Illa, el líder del PP havia de votar ‘sí’ perquè així demostraria que la seva ruptura amb Vox anava de debò. Illa va denunciar que Casado al·ludeix a l’economia i a les emocions, però no a «arguments sanitaris». La seva abstenció és la «inanitat», la «gran absència del seu sentit d’Estat».

Al final, va concloure, ha convertit un debat sanitari en «les primàries de la dreta», en la segona volta de la seva pugna amb Santiago Abascal, «Pili i Mili». «Tot el que avança ho retrocedeix en una setmana». «El meu únic adversari és el virus, el seu sembla que continuï sent el Govern», li va etzibar, apressant-lo a canviar de posició perquè passés al ‘sí’, perquè només es pot, segons el seu parer, estar amb la majoria o bé en la «confrontació», com fa la ultradreta. «Falta que el PP decideixi si està en l’oposició constructiva o no. Si és un partit d’Estat o està amb la ultradreta. Han de decidir si volen consolidar la nova posició política que van estrenar dijous passat en aquesta mateixa Cambra», li havia advertit en la seva primera intervenció. 

Ha hecho usted hoy una contramoción:
Casado contra Casado.

Su abstención es la INANIDAD en una cuestión de Estado como es la salud pública de los españoles.

Ha vuelto a aterrizar en Marte, territorio de Abascal.
No hay quien le entienda.

🏛️ @salvadorilla #EnMarchaTodosUnidos pic.twitter.com/jKLKwVwqq4

— PSOE (@PSOE) 29 de octubre de 2020

El Gobierno rechaza nuestra propuesta de solo 2 meses de alarma para proteger los puentes y salvar la Navidad.

Hay que dar esperanza a las familias y mayores que están solos, a los autónomos, pymes y trabajadores que temen perder su empleo. Necesitan ver luz al final del túnel pic.twitter.com/dg5Co1bcrG

— Pablo Casado Blanco (@pablocasado_) 29 de octubre de 2020

El líder del PP es va regirar i en la rèplica va demanar la dimissió d’Illa i va recordar la seva petició de reformar la legislació ordinària per no haver d’utilitzar l’alarma i també el ‘pla Cajal’, amb un decàleg de mesures per enfortir el sistema sanitari. Casado va dir que la seva abstenció volia ser «tècnica» per no deixar «sense cap instrument jurídic a les comunitats» que necessiten ordenar confinaments perimetrals, però que és un «atropellament legal» que duri fins al maig. El PP deixarà a les autonomies que «facin la seva feina» i el partit, va assegurar, farà el seu acudint a la Comissió de Venècia del Consell d’Europa per, com va afirmar la vigília Génova, «sol·licitar a les institucions» comunitàries que garanteixin «la separació de poders» que, segons el seu parer, «no respecta» l’Executiu de Sánchez. 

Notícies relacionades

Sánchez recula i accepta donar compte de l'alarma cada dos mesos

Catalunya tanca amb pany i forrellat davant una situació «crítica»

Illa va sortir encara més fort en les rèpliques i li va criticar els seus canvis: primer Casado es va queixar que l’estat d’alarma arribava tard i després va denunciar que la seva aplicació era una «dictadura constitucional»; primer va criticar el comandament únic i més tard va censurar que es descarregava la responsabilitat en les autonomies. ¿En què quedem?, li va inquirir.

El debat va durar quatre hores més, però amb menys intensitat. Vox, que va votar-hi en contra, va confirmar que presentarà recurs davant el Tribunal Constitucional per l’«abast temporal». I ERC va celebrar l’èxit de la seva proposta de resolució, pactada amb el PSOE, per obligar que Sánchez comparegui cada dos mesos. A més, en el text va incloure que la reunió de març sigui una conferència de presidents autonòmics que decideixin si cal aixecar la mesura. Aquestes cessions van acontentar la majoria dels socis d’investidura de Sánchez, que també li havien reclamat més control i una alarma més curta. El PSOE va acceptar al PNB que enclavaments com els de Treviño i Orduña segueixin les restriccions de la província que els envolta (en aquest cas Àlaba). Van ser les dues úniques esmenes que van tirar endavant.