Xoc polític per l'onada de disturbis

Els disturbis per les restriccions per frenar la pandèmia s’han estès per ciutats de tot el país. Després de dues nits de mobilitzacions que van acabar amb aldarulls amb la policia, els partits polítics van sortir aquest diumenge en massa a condemnar els incidents. De manera unànime van denunciar la violència ocorreguda durant els dies anteriors i van lloar l’acció dels cossos i forces de seguretat de l’Estat. Però tot seguit es van embrancar en una lluita per responsabilitzar l’oponent dels aldarulls. El PP, Unides Podem i Cs van acusar Vox  i el seu president, Santiago Abascal, de recolzar i encoratjar els actes vandàlics. Mentrestant, la formació ultra va assenyalar –en la línia de la seva estratègia de criminalització de la immigració– als menors estrangers no acompanyats (‘menes’), als «progres» i als separatistes com a encoratjadors de l’incendi social que ha tingut lloc.

L’onada de protestes violentes i enfrontaments amb la policia es va generalitzar a moltes ciutats d’Espanya. «La conducta violenta i irracional de grups minoritaris és intolerable», va sentenciar el president del Govern, Pedro Sánchez. El mateix missatge va llançar el PP, que va sortir en bloc per expressar la seva «més enèrgica condemna». Pablo Casado va criticar l’actitud d’una «minoria violenta» en contraposició a «la majoria dels espanyols que són responsables contra la pandèmia». Molt més contundent es va mostrar el portaveu nacional del partit i alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, que va fer una crida a la responsabilitat de tots els joves per complir les restriccions perquè, «a més d’obligatori, és el més lleial, prudent i solidari».

Condeno los incidentes violentos y llamo a los jóvenes que estaban en la calle a cumplir pacíficamente el toque de queda decretado por el Gobierno.

Además de obligatorio es lo leal, prudente y solidario para evitar que se transmita la enfermedad

Es momento de ser responsables.

— José Luis Martínez-Almeida (@AlmeidaPP_) 1 de noviembre de 2020

 

Intercanvi de retrets

 Una vegada es va apel·lar a la responsabilitat individual per complir les mesures decretades, va començar la batalla per veure quin partit havia incitat els aldarulls o amb quina formació s’identifiquen més els participants de la revolta. Des de les línies conservadores es va apuntar a Vox des del primer moment. Diversos dirigents populars van retreure que el partit ultra hagués donat suport a les mobilitzacions contra les restriccions. El portaveu del PP al Senat, Javier Maroto, es va fer ressò d’un missatge d’Abascal, publicat a les xarxes socials divendres passat, en què afirmava que «hi ha més motius que mai per protestar contra aquest Govern». «Sense més comentaris...», va escriure el dirigent popular per criticar l’actitud que manté el líder d’extrema dreta.

Els conservadors no van ser els únics que van trobar en Vox el blanc dels seus atacs. El vicepresident segon del Govern, Pablo Iglesias, va difondre un missatge a Twitter en què va explicar que els disturbis els «promou la ultradreta tirant la pedra i amagant la mà». «A Itàlia en van dir ‘strategia della tensione’(estratègia de la tensió)», va apuntar el secretari general de Podem.  El portaveu morat al Congrés dels Diputats, Pablo Echenique, va ser molt més explícit i va sentenciar que les revoltes van ser originades «per nazis i feixistes i encoratjat pels socis del PP i Cs a Múrcia, Andalusia i Madrid», amb referència a Vox.

L’altra visió

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

No obstant, la visió que van manifestar des de la formació liderada per Abascal va ser totalment diferent. Al llarg de divendres passat, el president ultra va demanar a la policia que identifiqués «l’extrema esquerra, els ‘menes’ i infiltrats» que dirigeixen els disturbis, criminalitzant una vegada més els menors estrangers no acompanyats.  En la mateixa línia, el portaveu a la Cambra baixa, Iván Espinosa de los Monteros, va assenyalar que els culpables dels aldarulls, en concret els ocorreguts a Catalunya, són els «progres i separates». Aquest diumenge, Espinosa de los Monteros va negar les acusacions llançades pels populars.  A més, els va acusar d’estar «col·laborant» amb el Govern de coalició mentre el seu partit està reclamant «protestes pacífiques» i demanant a la policia que «detingui els delinqüents».

Els últims en entrar en lliça van ser els diputats de Cs. El seu portaveu al Congrés, Edmundo Bal, va criticar el partit d’extrema dreta per qualificar els disturbis de «conflicte» quan, segons la seva opinió, «són actes violents contra la convivència, la salut i les forces de seguretat». A més, va rebutjar de pla que, com argumenten els ultres, el sentiment de tots els ciutadans sigui el que han expressat els causants dels aldarulls. «La gran majoria d’espanyols està actuant amb el civisme i la responsabilitat que els falta a vostès», els va dir per les xarxes socials abans de concloure el missatge amb una última petició: «No utilitzin el seu malestar per encoratjar això».