Un confinament domiciliari obligaria el Govern a passar pel Congrés

Aquesta és la primera clau. El ministre ho ha reiterat en nombroses ocasions. El reial decret 926/2020, que el Consell de Ministres va aprovar el 25 d’octubre passat i que el Congrés va prorrogar des de les 00.00 h del 9 de novembre de 2020 fins a les 00.00 h del 9 de maig de 2021, per sis mesos –i una amplísima majoria: 194 vots a favor, 53 en contra i 99 abstencions–, contempla bàsicament tres tipus de limitacions, però cap és el confinament domiciliari.

El decret recull el precinte perimetral, a què s’han acollit la majoria de les comunitats autònomes (tret de Galícia, Extremadura, les Balears i les Canàries), la limitació de reunions a sis persones i el toc de queda. Els presidents autonòmics, nomenats autoritats competents delegades pel Govern, poden aixecar o implantar aquestes mesures als seus territoris, amb capacitat per modular-les. Per exemple, avançant o endarrerint una hora l’arrencada o el final de la limitació de la mobilitat nocturna o confinant municipis o barris dins les seves comunitats. 

Des de la Moncloa i Sanitat expliquen que, en cas d’aplicar un nou confinament domiciliari, hi hauria dues alternatives. La primera, modificar el reial decret 926/2020, incorporant la nova limitació de drets fonamentals. La segona, elaborar un nou text que inclogués únicament aquesta opció de tancar-se a casa. «Les dues opcions són factibles», remarquen fonts de l’Executiu a aquest diari, sense decantar-se encara per cap de les dues.

Una altra alternativa diferent, en la qual no intervé el Govern de Pedro Sánchez, és que les comunitats aprovin pel seu compte un aïllament domiciliari i demanin autorització al Tribunal Superior de Justícia respectiu. És un camí que demanen no oblidar fonts de la Moncloa. Els jutges han anat validant, en línies generals, les restriccions acordades per les autonomies, però cap ha ordenat fins ara la tancada de tots els seus habitants a les seves vivendes. Per a una mesura tan severa, l’Executiu central sempre ha defensat que és necessària la cobertura jurídica de l’alarma.  

Perquè es tracta d’una nova restricció de drets fonamentals, de la qual cal donar compte al Congrés. No es tractaria d’una modificació puntual i gairebé accessòria del decret del 25 d’octubre, sinó de la introducció d’una limitació, i molt severa. Al març, el Govern sí que va canviar l’alarma per treure les perruqueries de les activitats essencials permeses (cosa que va suposar el seu tancament fins a la fase 0 de la desescalada), però només era introduir una excepció. En aquest cas, insisteixen des de la Moncloa i Sanitat, una restricció d’aquest calat ha de ser examinada per la Cambra baixa. 

Sí. «Res impedeix la vigència paral·lela de dos decrets amb mesures diferents», indiquen des de la Moncloa a EL PERIÓDICO. És a dir, poden conviure l’actual decret 926/2020 –amb la possibilitat que els mandataris autonòmics puguin aixecar o aplicar un blindatge perimetral, la limitació de reunions i el toc de queda–, amb la seva pròrroga vigent i aprovada fins al 9 de maig, amb un nou decret que només contingui el confinament domiciliari. Però també hi ha l’opció que es modifiqui l’actual text i s’incorpori un nou punt. 

Si el Govern introduís l’enclaustrament a casa, hauria d’explicar la mesura al Congrés, com exigeix l’article 116 de la Constitució. I, si necessita que duri més dels 15 dies inicials que la Carta Magna atorga, hauria de demanar la pròrroga pel temps que acordi el Congrés. D’aquesta manera, l’Executiu tindria aprovada l’ampliació de les actuals mesures fins al 9 de maig –això no canvia– i necessitaria l’aval de la Cambra baixa per poder estendre el confinament domiciliari pel temps que consideri necessari i que l’autoritzin ses senyories. 

No tindria per què. El vigent decret 926/2020 indica que l’autoritat competent és el Govern de Pedro Sánchez, però a cada comunitat i ciutat autònoma l’autoritat competent delegada és el president autonòmic. Però, com adverteixen des de Sanitat, res està escrit. L’Executiu, si volgués, podria quedar-se amb l’atribució de decretar o fer caure el confinament domiciliari o conferir aquest poder als líders regionals. L’alarma és una eina constitucional summament elàstica, de manera que hi ha diferents models. Per aquesta mateixa raó, es podria declarar la tancada a casa a tot Espanya, com va passar al març, o bé a certes parts del país, en funció de la situació epidemiològica. 

Des del Govern insisteixen que ara mateix no es treballa amb l’escenari d’un confinament domiciliari, cosa que no vol dir que d’aquí a uns dies, si la situació es desboca, no quedi cap altra sortida que decretar-lo. Però a Sanitat creuen que les restriccions contingudes en l’actual estat d’alarma seran suficients per contenir la corba. Remarquen que no és comparable al que passa a altres països (com França, Portugal o el Regne Unit), perquè en estats veïns «no s’havien adoptat mesures», mentre que Espanya porta aplicant limitacions des que va arrencar la segona onada, a l’estiu. «Estem en un creixement sostingut, mesetari, però no s’ha disparat, com sí que passa en altres nacions europees», assenyalen des del departament que dirigeix Illa. 

A més, al ministeri recorden que les comunitats encara tenen marge per escurar les seves competències. «El tancament d’establiments o la reducció d’aforaments és una competència de les comunitats, i ho poden decretar sense la necessitat d’acudir a l’alarma. La clau està en les autonomies –emfatitzen des de Sanitat–. Han d’utilitzar a fons les possibilitats que els permet l’actual estat d’alarma, recórrer a la legislació ordinària i avaluar». 

Illa demanava aquest dilluns esperar, no deixar-se consumir per l’ansietat. La recepta, va assenyalar el ministre, és esperar que es despleguin els efectes de les noves mesures. «Així s’ha fet, per exemple, a Catalunya, on, sigui dit amb tota la prudència, estem veient una certa estabilització dels casos. O a Madrid, on apliquem mesures del mateix tipus ja fa unes setmanes i hem vist com s’ha estabilitzat i va baixant [la corba]», va indicar el ministre, que va reclamar paciència. 

«Amb aquesta pandèmia hem vist que les coses no són d’un dia per l’altre. Quan un pren mesures es tarda entre 10 i 15 dies a veure’n els resultats. Per tant, hem de tenir un punt de temperància i saber esperar el temps necessari per poder veure els efectes d’unes mesures molt dràstiques, i no entrar en una espècie de competició per veure qui pren la mesura més dura», va apuntar, informa Efe. 

El president d’Astúries, Adrián Barbón, va ser ahir rotund en la seva petició, com divendres va fer el taronja Eduardo de Castro (Melilla), però potser no són els únics. Barbón, amb un territori que registra una incidència acumulada de 416,41 positius per 100.000 habitants en els últims 14 dies (la ciutat autònoma en notifica una de 1.356,27, la més alta del país) va reclamar aquest dilluns al Govern el confinament domiciliari, tot i que altres mandataris regionals com el basc Iñigo Urkullu o el castellanomanxec Emiliano García-Page no han descartat mesures més dràstiques. Com tampoc ho han fet Andalusia o Castella i Lleó. Sanitat ja ha convocat una reunió bilateral per videoconferència amb l’Executiu del Principat per aquest dimarts, 3 de novembre, a les 12.30 h. 

Al departament que dirigeix Illa es remarca que també el missatge d’aquest dilluns és un «avís a navegants», als presidents autonòmics, perquè espremin al màxim les seves competències i explorin totes les mesures de contenció del virus abans d’arribar a la més extrema de totes, la tancada a casa, la que més destrossa econòmica provoca. «Es tracta d’un missatge no partidista, perquè es vegi que no discriminem un o l’altre en funció de si dirigeix la comunitat el PSOE, el PP o un altre partit», afegeixen, en una clara referència a les crítiques per haver permès a la popular Isabel Díaz Ayuso confinar perimetralment Madrid per dies, i no durant almenys set jornades consecutives, com es podia interpretar del decret d’alarma. 

La posició expressada per la Moncloa i per Sanitat és ferma... amb tota la prudència. El ministre va deixar ben clar que «ara» no es contempla tornar al confinament domiciliari. Però una altra companya de Gabinet, Margarita Robles, va ser menys taxativa aquest dilluns a ‘La tarde en 24 horas’ de TVE. La titular de Defensa va mostrar la seva «confiança plena» en Illa i els experts que assessoren el Govern. «De moment cal tenir confiança en les mesures previstes en el decret de l’estat d’alarma, mesures excepcionals que limiten drets fonamentals i que estableixen importants restriccions de moviment i reunió de les persones, tot i que després cada comunitat, dins la seva situació, pugui prendre les seves pròpies decisions».

�� DIRECTE | Margarita Robles, ministra de @defensagob��

«El confinament domiciliari no està previst en aquest estat d’alarma. Si fos necessari, en funció de l’evolució de la pandèmia, pot contemplar altres supòsits»��

https://t.co/rt92ofymlm pic.twitter.com/lTHh9UqX5P

— Radio 5 (@radio5_rne) November 2, 2020

Ara bé, afegia, «si fos necessari ampliar aquestes mesures ja es veuria». Robles deixava la porta oberta a una tancada a casa, no sense emfatitzar que l’alarma és un mecanisme «perfectament constitucional», que ha tingut el suport del Congrés i que permetrà «combatre el virus» i «salvar vides». En la mateixa entrevista a TVE, la ministra de Defensa mostrava la seva sorpresa pel fet que Madrid només li hagi demanat 150 rastrejadors militars, quan l’Exèrcit ha posat a disposició de les comunitats 5.000 efectius.