Sánchez compta lligar la legislatura abans de la campanya catalana

L’aprovació dels PGE, que previsiblement culminarà el Congrés a primers de gener, abans de l’arrencada de la campanya catalana, serà un baló d’oxigen per a un Govern que té com a principal desafiament el combat contra la Covid-19, en un moment crític en què plana l’ombra del confinament domiciliari, a què Sanitat es resisteix per la desfeta econòmica i perquè creu que les xifres dels contagis –525 positius per 100.000 habitants en els últims 14 dies– no justifiquen una mesura tan extrema, per molt que l’hagin reclamat algunes comunitats. 

«Tenir els PGE és un camp obert a la legislatura, és tenir aire net per enfrontar-se als problemes. Estem tan acostumats a viure al límit que ens semblarà senzill», observa un membre de l’equip de Sánchez. «Són una clau d’estabilitat fins al 2023. Un missatge clar per a l’oposició, però també per als empresaris i sindicats, per a la societat. I que ajuda a cohesionar el Govern. Les coses no paren mai, això és obvi, però els comptes de l’Estat són una eina fonamental per abordar altres qüestions», analitza un altre integrant del cor de la Moncloa. 

L’Executiu ja dona per fets els comptes, i això que el de dijous és només el primer tràmit parlamentari, tot i que sempre el més delicat. Per això ha imprès un ritme àgil: la primera setmana de desembre el dictamen, amb les esmenes parcials, sortirà del Congrés camí del Senat, i la Cambra alta tindrà el text a punt abans de finals d’any, perquè l’aprovació definitiva a la carrera de San Jerónimo rondi Reis. A prou distància, i no és fútil, de l’arrencada de la campanya de les eleccions catalanes del 14-F, el 29 de gener. Socialistes i morats deixen cert marge a ERC per a una batalla duríssima per l’hegemonia de l’independentisme que lliurarà amb JxCat. 

Ronda autonòmica

Però, ja des de l’alarma, el Govern no només disposa de la carta dels republicans. Perquè no ha perdut Cs, que continua disposat a arribar fins al final de la negociació, i ha guanyat el PDECat després de la ruptura amb Junts. Cap ha presentat una esmena a la totalitat. Tampoc Bildu ni, per descomptat, el PNB. ERC i Cs continuen proclamant-se incompatibles, però que no hi hagi votació de conjunt al final de la tramitació permet que Hisenda continuï esgotant converses a diverses bandes. I això abarateix el preu dels pactes. 

Amb un calendari veloç i uns recolzaments garantits, per una o una altra via, Sánchez podrà lligar la legislatura a primers d’any i aparcar una carpeta que no podia mantenir oberta en precampanya catalana i amb una pandèmia que no dona treva. A més, el Govern necessita tenir a punt els Pressupostos «de país» al més aviat possible, com a plataforma per canalitzar els fons europeus –140.000 milions d’euros totals en sis anys, 72.000 en ajuts directes fins al 2023–. Sánchez i el seu Gabinet han insistit que no són uns comptes qualssevol, sinó els imprescindibles per a la recuperació d’Espanya després del cop de la Covid. A crear aquest clima favorable, a enrobustir el missatge de la inevitabilitat d’aquests PGE, el president s’hi està dedicant des d’aquest dijous, quan va començar a València la seva gira autonòmica per explicar l’impacte dels fons de la UE. 

En paral·lel, el Govern espera continuar bastint ponts amb el PP. Els socialistes confien que, després del debat a la totalitat es desembussi la negociació de la renovació dels òrgans pendents: el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Constitucional, el Defensor del Poble o RTVE. L’expectativa és tancar l’acord per abans del pont de la Constitució. 

Mentrestant, la Covid copa gairebé tot l’espai. Sanitat no creu que sigui necessari arribar a l’aïllament domiciliari i apressa les comunitats a esgotar la seva legislació i les opcions que ofereix l’actual estat d’alarma. L’objectiu és arrencar desembre amb la corba a la baixa. Però, amb les dades, al Govern li preocupa un altre factor: la fatiga pandèmica. Un ingredient, adverteix un ministre, d’un possible esclat social. 

Rebaixar la tensió amb Ayuso

«Per al Govern, a més, tindria un cost enorme. Cal intentar evitar-ho com sigui. Hem de dir que les coses són difícils, però donant esperança», afegeix. «Al març», expliquen des de Sanitat, dins l’equip de Salvador Illa, «la pandèmia tenia característiques molt diferents. La gent no assumia rentar-se les mans, la distància social i l’ús de la mascareta. Avui comptem amb sistemes d’autoprotecció consolidats, hi ha proveïment de material, els hospitals saben contra què lluiten i no tenen carències de productes. Ara la letalitat és baixíssima i els més afectats no són la gent gran. Per això podem aguantar sense confinar a casa».

Des del ministeri no animen les comunitats a recórrer a la llei orgànica de mesures especials en matèria de salut pública del 1986, perquè dubten que ofereixi la cobertura jurídica necessària per procedir al precinte domiciliari fins i tot amb autorització dels respectius tribunals superiors de justícia. Seria necessari un nou decret d’alarma (o modificar l’actual), i aquesta opció no està en cartera ara per ara. 

Notícies relacionades

ERC no presentarà esmena a la totalitat als Pressupostos

Cs demana incloure en els Pressupostos ajuts a fons perdut per a pimes i autònoms

L’Executiu central també ha intentat rebaixar la tensió amb Madrid, després de setmanes de crispació i xoc. Illa primer va deixar fer Isabel Díaz Ayuso i va tolerar el seu blindatge perimetral per dies, i dijous passat fins i tot la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, va considerar «adequada» la mesura per «parar els contagis». «Hem perseguit relaxar el conflicte a costa d’empassar-nos gripaus. I compensa. Al final, si la pandèmia es controla, el gol se l’apuntarà el ministre», valoren des del seu equip. 

En una ‘setmana vall’ per al Govern com aquesta que ha acabat, amb el focus desplaçat als Estats Units i en el recompte agònic de les eleccions del 3-N que han donat la victòria al demòcrata Joe Biden, sí que s’ha desencadenat una nova tempesta política, a compte del pla del Govern contra la desinformació, que l’oposició considera un intent de «censura». La Moncloa deplora la «confusió» creada però confia que la tempesta passi. La seva bona notícia està en els Pressupostos, i tirar-los endavant, enterrar els últims comptes de Cristóbal Montoro, després de ser prorrogats tres cops, serà, com conclou una ministra de molt pes, «un pas endavant molt significatiu» en la trajectòria d’un Executiu de coalició que va néixer fràgil i que aspira a sobreviure (pràcticament) fins al 2023.