JUDICI
El supervivent d'Alcanar diu estar penedit i els altres dos acusats neguen qualsevol participació
El que va llogar la furgoneta de la Rambla es defensa dient que no és religiós i que li agrada la festa
L'instructor dels atestats diu que el pla original era atemptar el 20 d'agost contra el Camp Nou
Els acusats pels atemptats gihadistes del 17-A a Barcelona i Cambrils han optat per diferents estratègies de defensa, en funció de la contundència de les proves existents en contra seu. Mohamed Houli Chemlal, únic supervivent de l’explosió del xalet d’Alcanar, ha dit que n’està «penedit» davant el tribunal de l’Audiència Nacional que jutja des d’aquest dimarts els atropellaments que van causar 16 morts. En canvi, Driss Oukabir, que va llogar la furgoneta utilitzada a la Rambla, fins i tot ha negat conèixer l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty i s’ha defensat dient que no és religiós, traficava amb drogues i li agradava la festa i les «dones de companyia».
Houli Chemlal va ser el primer a comparèixer davant del tribunal des de l’habitacle de vidre previst per als acusats especialment perillosos. S’ha limitat a ratificar les seves declaracions durant la instrucció i ha dit que n’està «penedit» de manera «sincera».
La seva defensa és més complicada que la dels seus companys del banc dels acusats, perquè va participar en la preparació d’explosius a Alcanar, que segons ha explicat en el torn dels testimonis l’instructor dels atestats policials, els terroristes volien utilitzar el 20 d’agost contra el Camp Nou, tot i que entre els seus objectius també hi havia altres llocs, com la Sagrada Família i la torre Eiffel. L’explosió accidental d’Alcanar el dia 16 porta la cèl·lula a improvisar sobre la marxa els atropellaments de Barcelona i Cambrils.
L’inspector al capdavant de les indagacions diu que altres objectius eren la Sagrada Família i la Torre Eiffel
Després del primer, Houli Chemlal, que s’enfronta a la petició fiscal més alta, 41 anys de presó, va ser arrestat a l’hospital. La fiscal Ana Noé ha demanat al tribunal mostrar un vídeo que ell mateix va gravar mentre preparaven explosius i deixaven anar proclames terroristes Mohamed Hichamy, Youssef Aalla i Younes Abouyaaqoub, els dos primers abatuts pels Mossos a Cambrils, la matinada del 18 d’agost del 2017, i l’últim, autor de l’atropellament de la Rambla, va córrer la mateixa sort cinc dies després a Subirats.
Un favor per a una mudança
El següent a comparèixer davant el tribunal ha sigut Driss Oukabir, germà de Moussa, abatut a Cambrils. Només ha contestat al seu advocat, Luis Álvarez Collado. Ha dit que ell «no era una persona ni religiosa ni practicant». La seva «vida era sortir de festa», prendre «cocaïna, haixix.... Anar amb noies de companyia» i «traficar amb drogues» per buscar-se «la vida».
Oukabir, que s’enfronta a una petició fiscal de 36 anys de presó, va afirmar que mai no ha estat a Alcanar ni formava part de la cèl·lula terrorista. Ha explicat que era al Marroc, per l’ordre d’allunyament que tenia de la seva exparella, i que va tornar pel judici per violència masclista per evitar una ordre de crida i cerca. Ha explicat que va llogar la furgoneta per fer «un favor» al seu germà i els seus amics, que l’hi van demanar per fer «una mudança», perquè no tenien l’edat necessària per llogar-la, però ignorava els seus plans i, és clar, no hi va participar.
El tercer acusat, Saïd ben Iazza, que s’acusa de col·laboració i que s’enfronta a una petició fiscal de vuit anys de presó, ha assenyalat que va deixar una furgoneta als terroristes, que coneixia com a «clients» de la carnisseria del seu oncle, per transportar productes de neteja, però ignorava que fos per cometre atemptats.
«És un testimoni, no un endeví»
Després d’ells ha arribat el torn del primer mosso que ha comparegut en el judici: l’instructor dels atestats policials, que ha resumit amb gran detall les investigacions efectuades des que es va produir l’explosió d’Alcanar. Aquest episodi es va relacionar amb els atemptats hores després de l’atropellament de la Rambla, que va improvisar Abouyaaqoub, segons es desprèn d’una conversa que es va trobar gravada al telèfon de Hichamy.
«Accedeix al passeig central i a gran velocitat atropella els vianants que troba al seu pas. El seu recorregut és d’uns 700-800 metres i queda bloquejat pels cossos que s’amunteguen a les rodes del cotxe», ha detallat l’inspector. En total es produeixen 14 víctimes mortals de diferents nacionalitats i uns 300 ferits, afegeix. Hi va haver una altra víctima mortal en l’atropellament de Cambrils, amb el qual els seus companys de cèl·lula van mirar d’«emular-lo», i Younes va assassinar «un noi» per emportar-se el seu cotxe i sortir de Barcelona. Era Pau Pérez.
L’instructor dels atestats ha negat que s’haguessin pogut trobar vincles amb altres terroristes en els viatges que van realitzar alguns d’ells a París o Bèlgica, on Es-Satty va intentar buscar feina. També ha descrit altres episodis, com la crema dels seus documents d’identitat i passaports, fet que es considera un jurament de lleialtat a Estat Islàmic. Guevara li va recordar que hi havia prevista una prova pericial sobre això i li va impedir continuar, pràctica que es va reproduir cada vegada que entenia que algun advocat demanava una opinió a l’inspector. «És un testimoni, no un endeví», ha respost el president del tribunal a la pregunta de si entre els plans dels terroristes hi havia els atropellaments.
Problemes d’espai
Notícies relacionadesEl judici ha començat de manera una mica accidentada, a l’amenaçar Álvarez Collado d’abandonar la sala de vistes si no se’l canviava de lloc, ja que estava assegut darrere dels fiscals i no podia veure les seves reaccions. El president del tribunal, Alfonso Guevara, com a policia d’estrades, l’hi ha denegat. Li ha advertit que les reaccions que ha de veure són les dels acusats i els testimonis, i no les dels fiscals, tot i que habitualment s’asseguin a davant i no darrere.
No obstant, ha acabat oferint-li un lloc alternatiu, que el lletrat ha acceptat, i la vista s’ha iniciat, una vegada que el president del tribunal, amb el seu habitual mal geni, ha impedit a les parts personades plantejar qüestions prèvies «al no estar previstes en el sumari ordinari».