ATEMPTAT TERRORISTA
El deslluït judici pels atemptats del 17-A comença aquest dimarts
Els acusats no responen pels assassinats, tot i que l'acció popular demana per a ells 15 presons permanents
La fiscalia demana la pena més gran, 41 anys de presó, per al supervivent de l'explosió d'Alcanar
dddd /
El judici pels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d’agost del 2017 començarà aquest dimarts a l’Audiència Nacional i està previst que després d’escoltar més de 200 testimonis quedi vist per a sentència el 16 de desembre. Malgrat comptar amb un calendari tan ampli, es preveu que quedi deslluït, perquè, a ulls de la fiscalia, es redueix a l’explosió d’Alcanar, tot i que les acusacions populars no es resignin i sol·licitin 15 presons permanents revisables per a dos dels tres acusats.
La diferència entre la posició del ministeri públic i la de les acusacions particulars (més d’una dotzena) i les populars, l’Associació Víctimes del Terrorisme (AVT) i 11-M Afectats del Terrorisme, rau just en la responsabilitat dels tres acusats.
Per la vista oral, prevista fins al 16 de desembre, desfilaran 200 testimonis
La fiscalia defensa la interlocutòria de processament del jutge Fernando Andreu, mantinguda pel seu successor al Jutjat Central d’Instrucció número 4, José Luis Calama, i ratificat per la Sala Penal.
Entén que els atropellaments de la Rambla i Cambrils es van improvisar, després que els plans originals se n’anessin en orris amb l’explosió del xalet d’Alcanar. Els autors materials de l’atac van ser abatuts pels Mossos i els acusats no poden respondre pels assassinats i ferits que van causar.
La fiscal adscrita al cas, Ana Noé, demana 41 anys de presó per al presumpte membre de la cèl·lula gihadista que va sobreviure a l’explosió d’Alcanar, Mohamed Houli Chemlal; 36 per a Driss Oukabir, que va llogar la furgoneta que es va fer servir per a l’atropellament de la Rambla, però que va acabar fent marxa enrere, i vuit per a Ben Said Ben Iazza, com a col·laborador.
Els dos primers hauran de respondre pels delictes d’integració en organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i estralls en grau de temptativa, per l’explosiu d’Alcanar i l’explosió.
Assassinats i ferits
Les acusacions populars discrepen que aquest canvi de plans eximeixi els acusats de responsabilitat per les morts. Entenen que els dos primers han de respondre pels assassinats i ferits dels atropellaments. L’única mort que no els atribueixen és la de Pau Pérez, perquè només la va cometre l’autor de l’atropellament de la Rambla, que volia el seu cotxe per fugir.
Per això, l’AVT i l’11-M demanen per a Houli i Driss, a més de les 15 presons permanents, 15 anys més de presó per cadascun dels 150 assassinats intentats, cosa que puja a 2.250 anys de presó. A això cal sumar-ne 12 més per integració, 15 pels explosius, 20 pels estralls i 30 per dues lesions d’Alcanar.
Per al tercer acusat, Said Ben Iazza, com a col·laborador de la cèl·lula, sol·licita 10 anys de presó i 15 més per un delicte de dipòsit d’explosius, el que fa un total de 25 anys de presó.
Acusacions contradictòries
El problema és que al no ser aquest el criteri del jutge els acusats no van ser processats per les morts. Malgrat això les acusacions afirmen que com que l’ordre de processament inclou els atropellaments, la seva pretensió de condemna és plenament factible, al no modificar el relat de fets de la interlocutòria que va delimitar l’acusació; tampoc el que fa el ministeri públic en el seu escrit d’acusació.
L’Audiència aclarirà si és possible la condemna per fets pels quals no se’ls va processar
La fiscalia, per la seva banda, entén que precisament la funció d’aquest tipus d’interlocutòria, com a garantia del dret de defensa, és delimitar l’acusació. De fet, fonts fiscals consideren si més no qüestionable que s’hagi permès que víctimes dels atropellaments exerceixin l’acusació particular, quan els acusats no en respondran.
En la vista tampoc faltaran les teories conspiranoiques. Alguna acusació particular afirma que rere el 17-A hi havia el CNI només perquè uns anys abans el Centre Nacional d’Intel·ligència va contactar a la presó amb el líder de la cèl·lula de Ripoll, l’imam Abdelbaki es Satty, que va morir a Alcanar.
