Montero vol Cs en els Pressupostos malgrat la pressió d'ERC i Podem

Des de fa mesos, l’objectiu d’Unides Podem ha sigut allunyarCiutadans  dels Pressupostos per poder treure’ls amb la majoria d’esquerres que va fer possible la investidura de Pedro Sánchez el mes de gener passat. També Gabriel Rufián (ERC) s’ha afegit a aquesta pressió durant el debat en el Congrés, on avui es vota si es poden continuar tramitant els comptes que ha presentat el Govern de coalició o decauen. El final està escrit: Sánchez podrà seguir endavant amb els seus Pressupostos i assegurar-se així dos anys de legislatura. Com a mínim. 

El portaveu parlamentari morat, Pablo Echenique, ha inaugurat la jornada parlamentària amb una al·locució molt dura contra Inés Arrimadas per donar, ha afirmat,l’«enèsim gir de timó» buscant «una línia vermella» que li serveixi com a «excusa» per no recolzar els Comptes públics: la política taronja va exigir dimarts eliminar l’acord entre elPSOE, Podem i ERC per blindar la immersió lingüística a Catalunya i que Sánchez es comprometi per escrit a no facilitar un referèndum d’independència. 

Arrimadas ha defensat avui aquestes «noves línies taronges» per poder votar afirmativament els Pressupostos de Sánchez i ha assegurat que negociarà «fins al final» per intentar convèncer l’Executiu que agafi la seva mà «moderada» i no la de Bildu i ERC. La llarga tramitació d’aquesta llei econòmica té dos moments clau: avui, quan es veurà que el Congrés no els tomba, i d’aquí set o vuit setmanes, quan es votaran definitivament. Ciutadans es posa al costat de l’Executiu ara; després, ja ho veurà.

Davant els atacs d’Echenique i Rufián, la dirigent de Cs ha trobat una aliada en la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que malgrat l’actitud de Podem, el seu soci en el Govern, i a ERC, li ha dit que espera que Ciutadans surti a la foto final d’aquests comptes, que quedaran aprovats definitivament a principis de gener. «La seva aportació com a grup a aquest espai pot fer que millori sensiblement la política espanyola», ha arribat a afirmar Montero.

La presidenta del partit taronja ha agraït les paraules de la ministra, que també ha valorat la seva valentia per agafar les regnes de Cs després de la dimissió d’AlbertRivera, però li ha dit que, lamentablement ella no és la que ha de triar. Segons la seva opinió, el president del Govern hauria d’escollir la seva formació, per no haver de «suportar les humiliacions» del líder de Bildu, Arnaldo Otegi, «dient que decideix el futur d’Espanya». Però la pressió del vicepresident i líder de Podem, Pablo Iglesias, els ho impedeix. Els morats han vetat Ciutadans i estan entossudits a mantenir i mimar el bloc d’esquerres. 

La pressió de Vox i el PP

En el seu torn, Echenique ha apuntat que la líder taronja es va mostrar en un primer moment molt receptiva al projecte de Pressupostos negociat entre socialistes i morats, però que la pressió de Vox i el PP l’han obligat a virar. «Vagi amb compte, senyora Arrimadas, que no acabi vostè recolzantuns pressupostos socialcomunistes», li ha dit amb ironia.

A més, Echenique ha criticat la presidenta de Cs per intentar vendre certs actes del Govern com a èxits seus per mostrar el seu distanciament de Santiago Abascal: «Estava assajant una estratègia que consistia a intentarescapolir-se del discurs de Vox, tot i que això suposés firmar qualsevol cosa que el Govern de coalició li posés davant». No obstant, el portaveu morat ha volgut deixar clar que els tarongesmai «han estats asseguts a la taulaen la qual es van prendre aquestes decisions». 

Després de mirar de treure fora de l’equació Arrimadas, Echenique ha fet una crida a la majoria que va fer possible la investidura de Pedro Sánchez per «dialogar i treballar junts per arribar a acords». «Es veu amb més claredat amb quins aliats podrem fer aquest viatge i amb quins senzillament és impossible fer-lo perquè desitgen el camí completament contrari»,  ha insistit.

Així, ha demanat a aquests partits que aprovin uns Pressupostos que són una «bona notícia», tot i que «no són la panacea i no resoldran tots els problemes derivats del coronavirus». Tot seguit ha posat èmfasi que cal «fugir de triomfalismes» i cal seguir empenyent per aconseguir millores per a la ciutadania. «Ja m’agradaria a mi que Unides Podem tingués 100 diputats perquè moltes coses fossin millors», ha sentenciat, deixant caure les seves friccions dins del Govern amb el PSOE. 

El PNB i el dièsel

PelPNB, la seva portaveu econòmica, Idoia Sagastizabal, ha avisat quel’impost al dièsel que contemplen els comptes del 2021 «mina la confiança» de la seva formació, perquè havia adquirit el compromís del Govern que no es tocaria aquest gravamen. Per als nacionalistes bascos, aquesta és una qüestió clau (també per a Cs), perquè de la indústria de l’automoció, potent a Euskadi, depenen milers de llocs de treball directes i indirectes. «Arribarem a un acord per a la tramitació final d’aquests comptes públics», l’ha tranquil·litzat posteriorment Montero. 

Notícies relacionades

Les dues postconvergències xoquen al Congrés pels Pressupostos

Com més població, més recursos

Sagastizabal ha argumentat que el seu grup defensa la fiscalitat verda, però «compassada» amb els temps i amb la conjuntura i «sense posar en perill llocs de treball». Al PNB tampoc el convenç la pujada de l’IVA a les begudes ensucrades —l’Executiu argumenta que ho fa per vetllar per la salut dels ciutadans—, i dubta així mateix del quadro macroeconòmic «dèbil» dissenyat per Hisenda, perquè la segona onada de la Covid està destrossant totes les previsions. La diputada també ha avisat que les inversions promeses per l’Executiu per a Euskadi al final no s’executen, no només per la pandèmia, sinó en ocasions, ha indicat, per «desídia». Per exemple, els convenis per a l’entrada de l’alta velocitat a les tres capitals basques encara «no s’han firmat». El PNB adverteix així mateix que no es posa prou èmfasi en el canvi de model productiu. 

La formació‘jeltzale’, no obstant, sí creu que el projecte de llei conté mesures socials «inqüestionables», coml’ingrés mínim vital —«que continuen sense traspassar» a Euskadi— i suposen la sortida del «marc de polítiques de l’austeritat». Sagastizabal ha afegit que, tot i que no sigui una «tasca fàcil» armar l’acord entre diversos grups, és necessari perquè Espanya no es pot «permetre» una nova pròrroga dels Pressupostos de Cristóbal Montoro de 2018. «Avui ens falta una bona tirada per acordar els PGE. El vot en contra a les esmenes és un punt de partida, amb compromís i lleialtat, per avançar a una nova realitat», ha al·legat.